Presons: Veritats, mitges veritats i mentides
Resum, elaborat per Ferran Peña, de l’activitat “Presons: Veritats, mitges veritats i mentides”, a càrrec de Josep Maria Esteve i Grífol, celebrada a l’Ateneu el dijous 11 de gener de 2024
Fotografies de Yol Llubes VEURE FOTOS
L’empresonament suposa un factor d’estrès psicològic i un factor independent de desenvolupament de problemes a nivell cognitiu i emocional. D’una banda, trobem la pròpia experiència d’internament penitenciari, que provoca una ruptura i un canvi en el ritme vital, encara que estigués construït i portat per camins conflictius, destructius o traumàtics.
Això, com qualsevol altre canvi radical d’ambient, exigeix una adaptació i al món penitenciari se sumen altres estressos com són el sotmetiment a un reglament i normativa estricta, la pèrdua d’autonomia i dependència per a determinades activitats rutinàries o la incertesa respecte al procés judicial o davant de la revisió i progressió de condemna. Un altre punt a destacar és la pròpia convivència entre les persones internades, regulada per relacions, dinàmiques i fins i tot un llenguatge, particular.
La presó comporta finalment la «reducció d’un mateix».
L’adaptació i el patiment mental i emocional està determinada pels antecedents psicopatològics i sobrecàrrega d’adversitat i també pel moment penitenciari, ja que s’observa més risc d’ansietat, depressió i suïcidi en els moments inicials i quan se sumen adversitats o contratemps siguin personals, familiars o relacionats amb el procés judicial.
Crec que la construcció d’un entorn més respectuós, amable, proper i comunicatiu és fonamental per millorar tant la salut mental com les taxes de violència entre les persones internades, sempre que sigui possible.
A tots els professionals de rehabilitació, el meu reconeixement i agraïment per la vostra dedicació diària al servei de la societat.
I a tu Josep María Esteve Grifol el millor dels reconeixements per el teu bon treball.
Ferran Peña
