Els vells carrers de Barcelona no són només el que veiem a simple vista….

Resum de la ruta cultural d’aquest migdia “ El misteri d’ un passat secret “.

Introducció :
Carrer de Bergara cantonada Plaça de Catalunya

Pels antics carrers de Barcelona, ​​sortint de la rutina marcada per les presses i el caminar dels turistes, es nota la sensació d’estar en una ciutat plena de misteris i llocs a mig descobrir.

La nostra capital catalana, sens dubte, desperta una inusual fascinació i malgrat la seva lluminosa vitalitat poques ciutats europees guarden tants secrets històrics.

Barcelona és una ciutat hermetista i maçònica, sense cap mena de dubte.

Al crear i escriure aquesta ruta he tingut en compte aquests dos aspectes que ens anirem trobant en el camí sense deixar punts tan importants com :

• El secret del carrer de les Ramelleres.
• L’enigma del carrer de les Sitges .
• El misteriós vot de pobresa dels Monjos Agustins .
• Cal mirar cap amunt en el Portal del Orbs ..? l’àngel custodi del portal ens vigila.
• Els dos dracs del carrer del Carme .
• Pistes maçòniques .
• Vestigis templers a la ciutat i moltes coses mes que anirem trobant pel camí.

1 – Plaça de Catalunya : El Deu Mercuri ens diu bon dia :

Es tracta de la finca obra de Josep Puig i Cadafalch a la cantonada de la plaça de Catalunya amb la Rambla Catalunya. A la part alta de l’edifici podem contemplar dos templets coronats amb una estàtua del déu grec Hermes.
Els Hermes són realment de material plàstic, en concret de polièster i fibra de vidre, formen part d´un projecte de rehabilitació que l’arquitecte Jordi Romeu, especialista en Puig i Cadafalch, va dirigir ​​des dels anys 80.

Hermes dins la Plaça :
Està situat sobre un pedestal, i és un conjunt escultòric format per una figura femenina nua asseguda sobre un cavall, amb els braços alçats, en els quals sosté un vaixell; i, de peu al costat del cavall, un home mig despullat tocat amb un casc amb ales, i una roda dentada a la mà. Pel casc alat cal deduir que aquesta figura representa el déu Hermes (Mercuri per als romans), que entre altres coses solia al-ludir al Comerç, mentre que la roda dentada simbolitza la Indústria. La dona és un referent de la Navegació, de manera que el conjunt de l’obra és un compendi d’aquests tres elements, com els motors fonamentals sobre els quals s’ha assentat l’economia de la ciutat comtal al llarg de la seva història. L’estil de l’obra és classicista, d’acord amb el noucentisme imperant en l’època, un moviment que en contraposició al modernisme promovia el retorn a la cultura clàssica grecollatina, en el món mediterrani.
D’acord amb la mitologia grega els dos germans Heracles i Hermes van iniciar un llarg viatge acompanyant Jasó i els Argonautes a la recerca de el velló d’or. El total de la tripulació incloïa nou barques, una de les quals es va perdre pel camí i va aparèixer just on ara s’aixeca la muntanya de Montjuïc. El lloc els va agradar tant que van decidir fundar una ciutat i donar-li el nom de Barca nona, en referència a la seva novena barca extraviada.

Tres són els elements identificatius d’Hermes:

1. Casc alat (si bé és cert que, de vegades, les ales neixen d’entre el seu pèl).
2. El caduceu que li va donar el seu germà Apol-lo a canvi d’una lira feta amb closca de tortuga, enamorat del seu so.
3. Les talarias o sabates alades que li donen velocitat en els desplaçaments.

El Déu Mercuri a l´entrada d´un edifici a la cantonada de La Rambla :
Ens dirigim cap a La Rambla i alli de nou el trobem, a la façana de l’entrada d’un edifici que fa xamfrà.
Des d’aquí, donant una volta per tota la plaça en podríem trobar bastants. Sense comptar les que han desaparegut, com els baix relleus que al seu dia van decorar amb la deïtat la que va ser seu del Banc de Biscaia i ara ho és d’una cadena de restaurants.

Hem de continuar amb la nostra ruta.

Fotografia: Llorenç Pomar

2 – Vestigis templers a la ciutat :
Carrer de Rivadeneyra

Entrem fins al fons del carrer de Rivadeneyra (és un carrer sense sortida ).
En un edifici antic i observo alguna creu templera . És clar és la part posterior de l´església de Santa Anna i aquesta creu en concret és la Creu Patriarcal .

Monestir i església de Sant Anna :
El Monestir de Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir, vinculat a l’Ordre de el Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, i situat al carrer Santa Anna, és aquí mateix i queda amagada entre aquests edificis).
L’Església de Santa Anna ha estat sempre un lloc de reunions de templers i cavallers esotèrics.
A l’interior de l’església hi ha diverses escultures i retaules, destacant especialment la capella dels Perdons, amb un grup escultòric datat de segle XV, i nombrosos vestigis de la presència de l’ordre de el Sant Sepulcre al monestir. Segons la tradició, en aquesta capella es guanyaven les mateixes indulgències que anant en pelegrinatge al Sant Sepulcre de Jerusalem. A més tenim al seu interior el sepulcre d’un cavaller templer, es tracta de Miquel de Boera (general a la batalla de Ravenna de 1512 i capità de les galeres de les Espanyes).

Dues curiositats, sobre el lloc :
D’una banda, els maçons tenen prohibida la celebració de reunions.
I segon, durant molt de temps multitud de pelegrins venien a visitar la capella dels Perdons – així era coneguda popularment la capella de el Sant Sepulcre – entre la vigília del 26 de març fins la posta de sol de l’endemà, ja que equivalia peregrinar a l’original Jerusalem. Amb això tots els pecats eren perdonats…

La Creu Patriarcal :
La primera Creu que van utilitzar els cavallers de l’Ordre del Temple va ser una Creu Patriarcal de color vermell col-locada sobre l’espatlla esquerra del mantell blanc en el 1118 de l’any de Nostre Senyor, nou anys abans del seu reconeixement oficial. És considerada la creu màgica de l’Ordre.

La Creu Patriarcal va ser dissenyada amb 5 trossos de fusta pertanyents a la fusta de la crucifixió en l’any 326 i col-locada a l’Església de el Sant Sepulcre a Jerusalem, allí va romandre fins a l’any 1227 on desapareix.
De nou apareix quatre anys després en el 1231 a la localitat de Caravaca a la península Ibèrica població que pertanyia a l’Ordre dels Cavallers Templers, santificant la ciutat i elevant-la a la categoria de Centre Espiritual del Món.

Ens en anem caminant buscant el carrer Estruc.

A mesura que ens anem acostant al Banc d’Espanya cantonada amb Portal de l’Àngel no parem de veure simbols associats a Hermes el Déu Mercuri i a la porta central .

A la paret que dóna aquí a la Plaça de Catalunya ja n´he comptat 5 i 3 a l’entrada de l’Banc d’Espanya.

En la paret que dona al Portal de l´Ángel ni han 8.

3 – Carrer Estruc :
Carrer Estruc

El carrer Estruc és l’únic carrer màgic de Barcelona -almenys per imperatiu històric -.Es un carrer típic de Ciutat Vella: nascut quan Barcelona estava protegida per muralles .

Entrem al carrer i ens trobem una placa molt estranya a l’inici, col-locada al novembre de 1998 pel hipnòleg un tal Ricard Bru.

A la placa podem llegui el seguent : 
“ A primers del segle XV la gent li deia a aquest carrer Astruc Sacanera, és a dir de l’astròleg o bruixot de Sacanera. Astruc és una herba curativa i una paraula antiga aplicada a astròlegs o bruixots. Aquí es venia la ‘pedra escurçonera’, posseïdora de virtuts contra la ràbia i les picades “.

Fixeu-vos que totes les portes tenen els números decorats amb simbologia relacionada amb la bruixeria i l’esoterisme.

Número 22 :
Precisament aquí al número 22 del mateix carrer hi ha una altra placa que indica que aqui era on suposadament es venia aquesta pedra. És a dir, es tracta d’on es trobaria la suposada botiga del mag Astruc Sacanera.

Número 14 :
En el nº 14 hi ha un edifici de segle XVIII, i en la seva façana es poden observar uns dibuixos de carros arrossegats per animals fantàstics, plantes, i esquelets entre d’altres.

He intentat traduir aquets dibuixos :
“ Les plantes simbolitzen el naixement , en contacte amb la mare natura . La mort de l´edifici simbolitza que la matèria orgànica es torna a integrar amb la natura mentre que el carro condueix cap el desconegut “.

Aquest crec que és un clar missatge maçònic (aprofundiré aquest punt.

Caminem cap avall per trobar-nos amb el carrer Comtal.

4 – Passatge del Patriarca

Aquest carrer o passatge uneix als carrers Comtal i Montsió .

• L’entrada pel carrer Montsió es diu Passatge del Patriarca i una reixa al mig dels dos passatges tanca l´accés.
• L’origen del nom :
• La veritat és que qui li va posar aquest nom al carrer no es va esforçar gaire en trobar el més adequat, ara us explico per què:
• Al segle XV donaven a aquest carrer les finestres de el ja desaparegut convent agustí de Santa Maria de Montsió. Els seus frares complien estrictament el vot de pobresa i vestien simplement un hàbit de llana i sense forma. Coneguts com els “frares de el sac”, tenien prohibit rentar ni arreglar la seva roba mentre quedés algun tros, així que no els quedava més remei que sacsejar les seves vestimentes per la finestra, una cosa que feien des de les que donaven a aquest carrer.
• Imagino passejar per aquest fosc i fred carrer i que et caigués a sobre una mica de pols o brutícia, quan podia ser alguna cosa pitjor. Però la imatge de veure a tots els monjos del convent ventar les seves robes hauria de ser com a mínim , motiu de més d’una conversa en alguna taverna de la ciutat.
• Per la documentació que he buscat no es coneix molt d’aquest convent construït al segle XIV. De fet, els religiosos agustins el van ocupar breument, sent posteriorment comprat i ocupat en 1423 per monges dominiques procedents de la regió francesa de Llenguadoc.

Hi ha una inscripció molt interessant a la paret que ens recorda com uns actes derivats del vot de pobresa dels agustins a la baixa edat mitjana han deixat un record en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona.
La inscripció diu el següent:

“En el segle XV on hi ha aquest carrer, donaven les finestres del convent que al carrer de Mont-sió tenien els monjos agustins, coneguts per frares del sac. Vestien hàbits de sargil sense forma, talment un sac, els quals no podien rentar ni apedeçar mentre els quedés un tros. Solament els podien espolsar, cosa que feien des d’aquestes finestres “.

Hivern-1988”

Ens en anem cap al Portal de l´Ángel.

5 – El Portal dels Orbs :

Portal de l´Ángel

El que ara és el Portal de l’Àngel era, abans, el Portal dels Orbs -dels cecs-, una de les portes que donaven accés a les muralles que es van construir durant el segle XIII per fortificar la ciutat antiga. El camí que ara ocupa l’avinguda era la principal connexió del centre amb la vila de Gràcia. Durant el segle XV, el portal va canviar de nom i va passar a cridar-se de l’Àngel. L’esplanada que hi havia just al davant era molt freqüentada per la gent pobra que vivia a les barraques dels voltants.

• Quan es passeja per aquesta avinguda cal estar atent, treure la vista dels aparadors i mirar cap amunt. L’avinguda ens regala uns quants preciosos edificis senyorials plens de balconets i de façanes impolutas.Y si es manté la vista desperta, es pot trobar, incrustada en una de les façanes de l’avinguda, una escultura dedicada a l’àngel custodi de l’portal.

El Déu Mercuri :

**A la part del Portal tocant a la Plaça de Catalunya ja fa uns 30 minuts que hem vist atributs d’Hermes – el Deu Mercuri a la paret del Banc d’Espanya que també toca aqui al Portal.

N´he comptat fins a 8.

A la paret que dóna aquí al Portal podem veure fins a 8 també.

** Abans d’arribar al carrer de Santa Anna (hem de buscar-lo detingudament) del nº 23 en veiem 2 a cada costat de la façana a la part mes alta del edifici.

• ** A la façana rodona majestuosa que fa cantonada amb el carrer de Santa Anna veiem una roda dentada gran que sosté el caduceu d’Hermes. Aquesta roda tanca un missatge en llatí que diu: Labor Omnia Vincit – “El treball tot ho pot”.
• ** Hem baixat pel Portal uns metres cap avall i ens el trobem en una de les entrades d’uns grans magatzems. Hermes descansa tranquil i al seu costat hi ha una mena de deessa que no sé qui és que sosté la corona dentada. En un cercle veiem que es repeteix la mateixa frase en llatí que hem vist fa uns minuts.

Ens dirigim caminant cap avall per girar a la dreta pel carrer de la Canuda.

5- Via Sepulcral Romana :

Plaça de la Vila de Madrid

La plaça de la Vila de Madrid és una de les places més emblemàtiques i històriques de tot Barcelona .

• Dins de la plaça de la Vila de Madrid i visible ja que està a un nivell inferior, es troba la Via Sepulcral Romana. Des d´aquesta plaça tenim el privilegi de poder apreciar de forma totalment gratuïta, les restes arqueològiques d’un cementiri romà, les tombes d’alguns dels habitants de la Barcelona romana. La Via Sepulcral Romana era una via secundària ( com una carretera) de 5 metres d’amplada ), que comunicava amb la porta sud-oriental. Aquesta via es caracteritza per tenir tombes a banda i banda.
• En aquestes sepultures es van enterrar persones que eren de classe mitjana i baixa d’esclaus o lliberts (persones que eren esclaus i se’ls va concedir la llibertat) a causa de les formes tan senzilles que tenen les seves tombes (monuments que coronaven la sepultura de la persona morta ) i la més destacada de totes és la cupae que reproduïa la forma d’una bóta de fusta.
• ** Us ensenyo una fotografia amb la placa.
• Aquests cementiris eren molt comuns entre el segles I i III dC pel fet que els romans van prohibir que s´enterressin als morts dins de la ciudad. Per això, totes les àrees funeràries de Barcino es situaven al llarg dels camins exteriors pròxims a les portes de les muralles de la ciutat, arribant literalment gairebé a tocar-les.
• La conservació i la importància d’aquesta necròpolis :
• Cal destacar que aquesta neocrópolis és la que es troba en millor estat de conservació i de la que més estudis s’han realitzat de Barcino (Barcelona romana).Aquest gran estat actual de conservació es produeix pel fet que aquest jaciment ,estava enterrat sota terra.Les inundacions que portaven les rieres que baixaven de Collserola i la terra i pedres que portaven van anar enterrant poc a poc el cementiri i amb això va facilitar la seva conservació . De la resta de necròpolis romanes de la ciutat només es conserven restes puntuals ja que molts d’aquests punts funeraris que hi havia en elles es van utilitzar al segle IV per ampliar la muralla de la Ciudad.
• Un secret que molts desconeixen és que les tombes romanes tenen un orifici des d’on se’ls permet fer arribar als difunts flors, monedes o les llàgrimes vessades en els enterraments…ho veieu ?
• ** Us ensenyo una fotografia

****

• En 1588 es van instal-lar les Carmelites descalces a la plaça i en 1601 es va edificar , “ sobre aquestes tombes romanas el Convent conegut com: «El convent de les Carmelites Descalces». De la qual va ser capellà Jacint Verdaguer entre 1885 i 1892.
• La guerra civil :
• De no ser per un bombardeig produït en el segle XX durant la Guerra Civil no haguéssim descobert què teníem unes restes romanes en aquesta zona. Ja que va ser aquest bombardeig el qual a més va provocar un incendi a l’església, deixant-la al costat de la resta de parts que formaven el convent, gairebé derruïdes. I per tant van motivar l’ajustament a canviar la seu de les carmelites al carrer de la Immaculada, 37 i iniciar un procés de remodelació urbanística. En la qual, un grup d’arquitectes i tècnics catalans van donar la idea de tenir petits espais lliures per la saturació que tenien urbanísticament parlant en el que seria l’antiga Ciutat Vella.
• Un secret relacionat amb la guerra mundial és que entre 1936 i 1939 es van transformar unes galeries subterrànies del convent per construir un refugi antiaeri.
• El secret que portava tant de temps amagat :
• Ja més en l’actualitat, a la fi dels anys 1940, per ser més exactes en l’any 1944 la zona del convent es va definir com el que coneixem actualment com la Plaça de la Vila de Madrid però encara no s’havia descobert .
• Però no va ser fins 10 anys després, concretament l’any 1954 durant la construcció d’un edifici pròxim a la plaça, quan es va descobrir que hi havia restes d’un cementiri romà en un molt bon estat de conservació. Com podem apreciar, l’ajuntament va fer un gran treball integrant la neocrópolis dins de la plaça, perquè els ciutadans que passegin per ella puguin contemplar al cementiri romà.
• Es va inaugurar el 1958.

** Us ensenyo una fotografía del descobriment.

Caminem direcció sud pel carrer d’en Bot per sortir al carrer de la Portaferrissa

7 – Pistes maçòniques :

Carrer de la Portaferrissa 11

Ens dirigim cap al número 11 del carrer de la Portaferrissa, un d’aquets carrerons que parteixen estrets i lúgubres des de la Rambla i on un curiós edifici, actualment un hostal, ens saluda amb un ampli desplegament de simbologia maçònica.

Antic il-lustre col-legi de notaris, a sobre de la porta podem veure símbols maçònics en les mans d’aquests dos nens: un té un compàs i una paleta, l’altre una regla i un nivell en forma de triangle : els tres vèrtex del qual són representatius de els tres principis de la maçoneria: igualtat, llibertat i fraternitat.

Segons la informació que tinc aquest edifici havia estat fa uns anys un punt de trobada maçònic.

Aquesta vegada ens anem caminant direcció oest cap a la Rambla.

8 – Els dos dracs del carrer del Carme :

Carrer del Carme 15 – 17

He vist dos dracs a la part superior de la porta d’entrada a un edifici (un a cada costat) que m’han cridat l’atenció.

• A Barcelona els pots trobar en diferents colors, mides i formes. Alguns d’ells tenen grans mandíbules, mirada ferotge i afilades grapes; altres, sense cames i sense ales, llueixen un aspecte més elegant i menys amenaçant.
• Estan fets de pedra, ferro forjat, fusta, mosaic i es troben en llocs inesperats com les cantonades dels balcons, camuflats entre els fanals ,a les manetes de les portes, en els canalons …etc
• Després de molts anys de silenci, els dracs s’amaguen a cada racó de la ciutat, a punt per ser descoberts pels transeünts, els ciutadans, els turistes i algun dia potser també per nosaltres ?
• Ens fiquem per un carreró que es diu de Montjuïc del Carme.

9 – El gimnàs Solé :

Carrer de Montjuïc del Carme

Ens trobem a la cantonada del carrer Pintor Fortuny amb Montjuïc del Carme.

Als baixos de l’edifici, d´una Oficina de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

A la façana que dóna a Montjuïc del Carme, just al costat de la placa que ens indica el nom del carrer, n’hi ha una de commemorativa. Més ben dit, són dues plaques, una sobre l’altra. En la que fa de fons, rectangular, hi figura: “Placa recuperada de la façana de l’antic gimnàs Solé i col-locada al mateix indret amb motiu del centenari del FC Barcelona. Barcelona, 29 de novembre del 1999.” Al damunt, una placa rodona en marbre negre. “En aquest local va ser fundat el FC Barcelona per Joan Gamper el dia 29-11-1899. Amb motiu del 75 aniversari. Barcelona, novembre 1974.”

El gimnàs Solé estava situat aquí al carrer Montjuïc del Carme número 3.

Visca el Barça ¡!!!!

10 – L’enigma del carrer de les Sitges.

El carrer de les Sitges fa cantonada amb el carrer del Bonsuccés i esta aprop del Convent que porta el mateix nom.

• Just a la cantonada amb el carrer del Bonsuccés i a la part alta de la paret hi han un conjunt de peces molt senzilles pintades de color groc. I en algunes de les peces una lletra escrita a mà.

Crec que posa : “ Vull viure d´aventures – – i vui viure-les amb tu perqué se que també ho vols “.

En la mateixa cantonada també observo una peça metàl-lica engainxada a la paret.

Passem per davant del que havia estat el Convent del Bonsuccés. va ser construït entre el 1626 i el 1635 d´estil barroc. Va ser abandonat per desamortització després de ser utilitzat com a caserna fins que va ser definitivament enderrocat el 1945 .Actualment només i veiem un cos d´edifici que és la seu de l´antic districte cinquè .

Anem caminant cap al carrer de les Ramelleres.

11 – El secret del carrer de les Ramelleres número 17.

Casa de la Misericordia .

• La Casa de la Misericòrdia, era un conjunt d’edificis que es van mantenir en perfectes condicions fins al segle XIX. Dins d’aquesta famosa Casa, residien les germanes de la Caritat.
• També podria ser batejada com el carrer dels nens orfes, desemparats, desproveïts , abandonats …

Just al costat de la porta , hi ha dues obertures amb una tapa de fusta que criden l’atenció. El cèrcol més gran, que hi ha a la part inferior dreta, són les restes del torn d’orfes. Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici. L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia la funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici. Evidentment, aquest torn ja no està en funcionament, i tan sols en queden les restes per recordar les penúries d’una vida anterior.

** Us ensenyo una fotografía antiga .

Punt final

Carrer de les Ramelleres – Plaça Vicenç Martorell

• Aqui acaba la ruta cultural d’avui i espero que us hagi agradat.

La Ciutat Comtal és hermètica i maçònica, sense cap dubte. De fet, és on es troba el major nombre de maçons de tot Espanya: d’uns 5.000 que hi ha a tot el territori espanyol, aproximadament uns 2.000 es troben aquí.

Els maçons no són tantes coses com solem creure, però sí que són moltes altres que no sabem. I si hi ha una ciutat on seguir els seus passos, aprendre una mica més d’ells i desterrar vells prejudicis, aquesta és Barcelona.

Per tercera vegada en el nostre grup hem fet de “Cercadors d’Hermes”. Durant el nostre trajecte hem trobat 24 representacions de el Déu Mercuri.

Quan hem començat la ruta us he promès que no deixaríem de banda aquests dos punts.

També hem tingut la sort de poder trobar-nos amb vestigis templers.

La resta de punts que hem vist són el resultat d’un treball de camp i recerca meu aquí sobre el terreny.

Us vull dir una cosa :

Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l’olor d’espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il-lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d’altres temps, d’Altres Barcelones… Les sentiu?…

Moltes gràcies .

Ferran Peña