Quan en el futur els arqueòlegs vulguin aproximar-se a la nostra civilització, potser que el que trobin sigui l’obra de Miquel Lligadas

Avui hem visitat l’exposició del Miquel Lligadas al Centre Cultural. Us oferim a continuació un resum, elaborat per Ferran Peña, amb fotografies de Llorenç Pomar

Presentació :
Miquel Lligadas Pujadas

Primer va ser el verb.

Recordar, recordar com va començar tot, jugant i conjugant verbs, ratllar, tallar, tacar, doblegar, trencar, enganxar…
jugant i transmutant els verbs en matèria,
tot fent alquímia a les palpentes,
com qui no vol i sempre començant de nou.

Aquest és el seu procés .

Aquesta exposició presenta una selecció d’obres sobre paper i escultures de petit format.

1- Introducció
Miquel Lligadas, nascut a Sitges, artista escultor, gravador, artista plàstic, màster en art teràpia, llicenciat en belles arts per la universitat de Barcelona.

Ha exposat a Madrid, Barcelona, ​​París, Nimes, Bonn, Stuttgart, Colònia , Suissa , Estats Units i té obres de grans dimensions a Seül.

Com a escultor, gravador, dibuixant i pintor, ha anat de la pintura al dibuix, del dibuix a l’escultura, de l’escultura un al-tre cop cap al dibuix i d’aquest al gravat. També pinta sobre fusta i fa joieria escultura . Aquesta seqüència, afirma, no ha estat lineal ni premeditada.Afegeix que el seu procés creatiu, les seves formes plàstiques d’expressió, són cícliques. Sempre ha estat un anar i tornar. No gosa de-finir-se com artista, la qual cosa creu que és un terme molt seriós. Se sent més còmode autodefinint-se com a treballador de les arts plàstiques.

2 – El seu currículum vitae pel que fa a exposicions individuals, col·lectives, col·leccions, obres a les institucions, … és molt ampli.

  • El Miquel ens explica primer el concepte vital de la seva obra per passar després a analitzar alguns quadres.
  • Ha estat molt interessant les peces que són : escultura – joia.
  • M’ha cridat l’atenció el mapa de processos marcat a terra per procés , que ens va recordant el cicle evolutiu de l’obra.

3 – A mesura que el Miguel ens va explicant aspectes de la seva obra, se m’acut fer-li una pregunta sobre una frase que crec que té a veure amb el procés o traçabilitat de l’obra.

  • MIRADES l : “ Aquestes branques de verd fullatge , a voltes m´han eixugat llàgrimes d´enyorament “ .

Ens comenta que és un escrit que va fer la seva mare.

4 – Punt final

Com a punt final m’agradaria afegir un escrit sobre el Miquel Lligadas que vaig veure de la Fundació Vila Casas molt encertat : “ Quan en el futur els arqueòlegs vulguin aproximar-se a la nostra civilització per investigar els estrats de l’època actual, pot ser que el que trobin sigui l’obra de Miquel Lligadas: relíquies fetes de ferro i fosa . Sota una clara voluntat de perdurar, d’eternitzar en el temps, s’inicia en el món de l’art de la mà de la pintura que, combinada amb la tridimensionalitat d’uns elements industrials (ferro, fosa , fusta …), li serveix per erigir formes funcionals en què es reflecteixen la memòria i el record entumit. Sota una mentalitat eminentment constructiva i exhaustivament meditada, cada peça és concebuda com un fragment en continu procés de creació “.

Moltes gràcies Miquel i a tots vosaltres.

Terrassa, 10 d’octubre de 2020

Fotografies de Llorenç Pomar

Comparteix