Visitem la Fundació Busquets

Resum elaborat per Ferran Peña, de la visita realitzada a la Fundació Busquets el divendres 10 de setembre.
Fotografies de Rafael Morante. [Veure fotografies]

La Fundació Busquets és una entitat dedicada a l’atenció i a l’acompanyament de menors, adults i famílies en situacions de vulnerabilitat. Va ser fundada l’any 1903 a Terrassa a partir de l’obra de l’empresari i polític Ramon Busquets, que va donar gran part de la seva herència perquè es pogués crear un organisme d’acollida per als fills de les famílies obreres de la ciutat.
El senyor Miquel Font com a president de la fundació  ens dóna la benvinguda i ha estat amb nosaltres durant tota la visita.

1 – Introducció
L’empresari i polític terrassenc Salvador Busquets i Soler va llegar a la seva mort (en 1901) una part de la seva herència perquè es creés un centre d’acollida per als infants de les dones treballadores durant la jornada laboral. Naixia així l’Asil Busquets, per al qual es va construir aquest edifici de tall historicista, format per dos cossos principals de planta rectangular distribuïts en planta semisoterrani, planta baixa i pis, dotat de coberta d’estil català.

Com molts altres edificis d’aquest període, la Fundació Busquets es nodreix de la influència de l’arquitectura industrial que es va desenvolupar a Terrassa a finals de segle XIX i principis del XX, dominada pel seu característic maó vist de tons vermellosos i una gran sobrietat. No obstant, aquest edifici compta amb una doble concepció estètica pel que fa a les seves façanes.
L´arquitecte va ser Lluis Muncunill.

D’una banda, la façana principal està orientada a nord i és de concepció simètrica. La seva porta d’accés, rematada en arc de mig punt amb guardapols, és l’element central. Hi destaquen també aquestes dues files de finestres amb arcs de mig punt i una arquivolta. La cornisa i la línia d’imposta apareixen ben definides, ornamentades amb denticles.

La façana que dóna a l’Est guarda el mateix estil i acaba amb una cornisa circular.

Per la seva banda, la façana orientada cap a l’Oest guarda poques similituds amb el conjunt original, malgrat que constitueix la imatge més destacada de l’edifici, ja que és visible des del Parc dels Catalans i la Rambla d’Ègara i constitueix un conjunt arquitectònic de cert relleu juntament amb les Escoles Pies situadas en un pla secundari entre la Fundació i la moderna Seu Episcopal.

De construcció més tardana cedeix el protagonisme de la rajola a l’arrebossat decorat amb blasons d’inspiració neoclàssica en què es pot veure les inicials de la Fundació, l’escut i una al-legoria de l’activitat desenvolupada per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, companyia religiosa femenina que es va fer càrrec de l’Asil Busquets el 1903. El 1951 l’asil es va transformar en fundació i va potenciar la seva tasca acollint nens i oferint residència i menjador popular per a les dones obreres.

En l’actualitat és un centre col·laborador de la Direcció General d’Atenció a el Menor de la Generalitat de Catalunya i, a part de la tasca docent, desenvolupa altres obres socials com ara serveis d’acollida, de dutxes i de rober, repartiment d’aliments i llars compartides .

2 – Procés i obra

El Miquel Font ens convida a fer un recorregut per totes les instal-lacions de la fundació i ens ensenya cada secció amb detall de la ingent obra d´ajuda als mes desvalguts que s’hi fa.

Es treballa amb la finalitat de crear una dinàmica relacional el més semblant a una família.

Té l’encàrrec d’oferir una alternativa al medi familiar existent, deteriorat o en greu dificultat.

Punt final

Com molt bé ens ha ensenyat el Miquel Font, l’edifici de la Fundació Busquets, alberga dins una gran obra social amb menjador social, rober de Càritas, banc d’aliments en forma de supermercat social, etc.

Des d’un principi, les Filles de la Caritat van rebre l’encàrrec per tirar endavant tots els projectes que atenen. Acollir i acompanyar totes les persones i els projectes socials que han posat en marxa, comptant amb un bon equip de professionals de la branca social.

Miquel Font, malgrat estar jubilat, dedica ara el seu temps a col-laborar molt activament en tasques cíviques en l’àmbit cultural, econòmic i, sobretot, en l’atenció a les persones més necessitades de Terrassa.

Aquest és, precisament, el motiu pel que vas estar guardonat com a Terrassenc de l’Any 2017.

Hem de fer un món millor entre tots ….. : tu ja fa temps que has començat Miquel.

Moltes gràcies.