Xerrada amb Rosa Barba Capsir: Viatge al país de les mil cares.

Resum elaborat per Ferran Peña, de la xerrada amb Rosa Barba Capsir – Viatge al país de les mil cares, d’aquest dissabte, 18 de setembre.

Fotografies de Juana Rísquez [veure]

Activitat :

Per mi, viatjar és una gran passió justificada per recórrer aquest meravellós “planeta blau “, que ens ha estat deixat no pas donat.

Si soc present al lloc del món escollit , puc interactuar amb la gent i amb els animals . Puc sentir olors i a vegades pudors que no em son conegudes .

Puc assaborir aliments diferents dels que habitualment menjo . Puc escoltar una salutació dirigida a mi i en alguns casos respondre. Puc acaronar els nens o donar la mà als més vells.

Introducció:

Fa dies la Rosa m’explicava:
Sovint, amics o coneguts als qui no agrada viatjar, em diuen que actualment el món el podem veure còmodament asseguts al sofà de casa, ja que les noves  tecnologies ens permeten gaudir d’excel·lents reportatges i que no cal ni tanta despesa ni tanta pèrdua de temps anant d´un cantó a l’altre. És el seu punt de vista i el respecto Jo ho entenc però d´una altra manera i argumento la meva fal·lera observant que unes imatges virtuals no em donen tot allò que rebo si trepitjo el sòl del lloc que la pantalla em mostra Val a dir però, que segueixo els documentals de viatges i sobretot de natura sempre que puc, la qual cosa fa que recordi llocs que he visitat o si més no, en cas de que el que vegi sigui un lloc desconegut per mi, m´inciti a posar-lo a la meva llista de llocs per viatjar.

Obra i procés :

L’Índia

La Rosa ha viatjat a l’Índia, aquest país de contrastos que tant estimava el seu marit ,el Francesc i que ella també estima amb passió .

Es diu que quan vas a l’Índia per primera vegada potser pensis que no hi tornaràs més , o pot passar tot el contrari que desitgis tornar-hi .

Abans d´entrar de ple en el relat dels viatges ens fa una breu aproximació a les mil cares del país a través també de diapositives i vídeos .

Punt final

M’agradaria afegir en aquest punt final de la xerrada d’aquest matí , un escrit de la Joana Canada Cardellach:

India 2016, al costat d’una de les dones més fortes de la meva vida: la meva àvia

A totes les dones d’aquest planeta: és moment de brillar, de ballar la vida fins que ens facin mal els peus, d’espolsar-nos dels prejudicis d’una societat que menysprea el ser diferent, d’estimar-nos cada dia i encara més en els dies grisos, de compartir moments entre nosaltres i de dir-nos tot allò que admirem l’una de l’altra, en definitiva, és moment de de ser més autèntiques que mai! Perquè arribarà un dia en què no haurem de ser valentes per mostrar-nos tal i com som, arribarà un dia en el que les nostres diferències seran simplement això, diferències que ens fan úniques i especials, un dia on l’amor enderrocarà qualsevol etiqueta que ens hagin/hàgim imposat.

Ets una gran dona Rosa Barba, la teva senzillesa omple el teu entorn, com avui has fet aquí al Ateneu Terrassenc , moltes gràcies.

Moltes gràcies a tots.

Comparteix