Francesc Layret, un defensor de la classe obrera
Resum de la visita a la exposició: Francesc Layret , diputat per Sabadell – El fil roig del catalanisme al Museu d´Història de Sabadell.
Resum elaborat per Ferran Peña. Fotografies: Llorenç Pomar [+]
L’exposició Francesc Layret. Diputat per Sabadell. El fil roig del catalanisme s’ha organitzat en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, la mostra fa un repàs a la vida de l’advocat Francesc Layret que va dedicar la seva vida a la defensa dels treballadors i a la construcció d’una força política catalanista que representés a la classe obrera, i s’explica molt especialment les seves darreres 36 hores, 20 de les quals les va passar a Sabadell , abans que pistolers pagats per la patronal catalana acabessin amb la seva vida.
Aquesta activitat esta feta amb l’òptica de la seva intensa relació amb la ciutat de Sabadell.
Punt 1 :
L’exposició compte amb un conjunt extens de fotografies i documentació originals de l’època procedents de diversos arxius locals (Arxiu Històric de Sabadell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu de la Universitat de Barcelona…), comarcals (Arxiu Comarcal del Ripollès), nacionals (Arxiu Nacional de Catalunya, CRAI-Biblioteca del Pavelló de la República), i particulars, amb objectes, obres i mobiliari procedents dels fons del Museu d’Història i d’Art de Sabadell i de la família Rodríguez-Roda Layret, els quals en bona part es presenten per primera vegada en públic.
Els continguts d’aquesta exposició s’han dividit en els següents àmbits que hem anat veient per aquest ordre :
- Infància i Joventut
- El Layret municipalista
- Un cicle de vagues revolucionàries. Un món convuls
- Advocat de treballadors
- Les eleccions de l’1 de juny de 1919
- L’activitat de Layret al districte de Sabadell
- L’ideari de Layret i l’activitat parlamentària
- El llarg camí del republicanisme roig
- El catalanisme i el dret a la lliure determinació
- Les darreres 36 hores de Francesc Layret
- Els que donaven les ordres de disparar
Punt 2
Francesc Layret Foix va néixer el 10 de juliol de 1880 en una família benestant de la burgesia liberal barcelonina. El seu pare fou un industrial dedicat al comerç a l’engròs d’articles de rellotgeria i d’ideari republicà i progressista. Francesc va ser el primer de cinc germans, però la seva infantessa va quedar marcada per un atac de paràlisi infantil que li va immobilitzà les dues cames i el va obligar durant tota la seva vida a portar crosses. Potser aquesta circumstància va afavorir la seva dedicació a l’estudi.
Va tenir una actuació destacada com a advocat dels treballadors molts d’ells militants de la central anarcosindicalista CNT. Arran d’això va fer amistat íntima amb el dirigent cenetista Salvador Seguí, el ‘noi del sucre’. Malgrat la insistència de Seguí, Layret sempre es va negà a cobrar els seus honoraris. La seva brillant defensa, l’agost de 1917, dels treballadors de la Companyia de Ferrocarrils, acomiadats per la seva vaga, va tenir una gran ressonància pública i va proporcionar-li una gran simpatia entre els treballadors catalans.
El seu òrgan de premsa, “La Lucha” , fou fundat per Layret el 1916 i es va caracteritzà per les seves campanyes d’agitació contra la monarquia i els articles antimilitaristes de Layret, Domingo i Companys.
L’octubre de 1920 va fundar a Sabadell el setmanari L’Avenir del qual ostentaria la direcció. Les seves intervencions com a diputat per Sabadell foren seguides amb atenció. Fins i tot els seus adversaris reconegueren la seva preparació i coneixement dels temes que tractava. Intervenia sovint i sobre les més diverses qüestions: sobre els afers socials, Pressupost General de l’Estat, reforma tributària… especialment punyents foren les denúncies sobre la repressió dels sindicats amb el suport govern espanyol i la burgesia catalana, justament quan començaven els anys de plom del pistolerisme.
Francesc Layret va ser assassinat el 30 de novembre de 1920 a les portes de casa quan anava a defensar Salvador Seguí i el president Lluís Companys en un procés judicial contra dirigents de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Multitud de persones van seguir el seu funeral i es va organitzar una gran manifestació en solidaritat amb Layret.
Layret fou enterrat al cementiri del Sud-oest, en el nínxol 242 d´un columbari lliure. La cerimònia fou senzilla, en un ambient de gran emoció.
Un treballador va llegír unes poesies i d’altres recordaren la seva exemplar trajectòria.
*** Vull agrair les notables explicacions del comissariat de l’exposició, l’historiador sabadellenc Jordi Serrano .
Moltes gràcies Jordi.
Mira les fotografies de l’activitat, realitzades per Llorenç Pomar
