Hem visitat l’exposició “Lentament una olor al fons de la teva mirada”

Us oferim tot seguit un resum de la visita a l’exposició “Lentament una olor al fons de la teva mirada” realitzada  avui, 27 de febrer.

Visita guiada a càrrec de Ferran Peña. 

Resum elaborat per Ferran Peña i Josep Maria Sans. Fotografies: Llorenç Pomar [veure imatges]

Presentació :

Els sentits i els sentiments formen part de la nostra vida en tot moment. Són, més aviat, la nostra vida. L’artista i comissari Pedro Torres ens proposa amb “Lentament una olor al fons de la teva mirada “una exposició coral, un recull d’obres de “col·lecció olorVISUAL “de la Fundación Ernesto Ventós. 

Torres ens parla de la seva mirada encreuant-se amb aquestes obres, però també de l’olfacte d’aquest col-leccionista, perfumista, mecenes i creador d’obres d’art vinculades, és clar, a l’olfacte. Ventós ens va deixar el gener del 2020 i tot just un any després podem gaudir del seu llegat a la Sala Muncunill de Terrassa 

Ernesto Ventós :

Pertanyent a una saga familiar d’enorme vinculació amb les essències, es definia a si mateix com alquimista i artista, inquiet, tenaç i atrevit. Ernesto Ventós, qui era per ofici un reconegut creador d’essències i per passió un col·leccionista d’art molt particular, era sord des de la infància, de manera que, en lloc de mirar les obres d’art, les olorava.

Reconegut col·leccionista d’art relacionat amb el perfum i creador de les seves pròpies obres d’art, va aconseguir elevar el sentit de l’olfacte a una nova dimensió.

Era un col·leccionista atípic, perquè no es limitava a comprar les obres d’art que li agradaven . Les peces que incorpora a la seva col-lecció responen a alguna cosa més, ja que el que realment atrau a Ventós és trobar aquelles obres d’art que més enllà de l’aspecte visual estimulin la seva memòria olfativa, unes creacions que reuneixen en una col-lecció de nom tan descriptiu com és “col-lecció olorVISUAL”.

Lentament una olor al fons de la teva mirada és una exposició que entenc com un encreuament de mirades i sentits. 

El primer encreuament és el de la meva mirada amb les obres  i, doncs, amb la mirada mateixa d’Ernesto Ventós. Una mirada que no operava sola: l’olfacte del col·leccionista era el que valorava la seva predilecció per les obres. D’aquesta trobada de mirades sorgeix la selecció d’obres que es presenta aquí, davant les vostres mirades, com un altre encreuament.

Una exposició que mira de donar un possible sentit a una vasta col-lecció, bastida i basada exclusivament en els sentits (i sentiments) del seu fundador. 

També és una exposició dels sentits perquè aquests, sobretot l’olfacte i la visió, són la base de la col·lecció.

La mostra està pensada en quatre grans àmbits, tots partint de la visió i de la relació entre la mirada i el seu objecte. 

Notareu una olor diferent en cada àmbit.

Hem vist obres de la “col·lecció olorVisual “ i altres cedidas per la Fundació Ernesto Ventós. 

Punt final : 

Dels cinc sentits amb els quals la Naturalesa ha dotat l’ésser humà, el de l’olfacte –que segons l’antropologia va ser el primer a desenvolupar-se– és el menys explorat, el més oblidat i el menys potenciat en els nostres dies.La funció primordial dels sentits és fer que ens puguem relacionar amb el món exterior. Ernesto Ventós , deia: “Tot en la vida fa olor, el que passa és que estem acostumats a l’acte d’olorar i no en som conscients”.La fundació treballa per a posar en valor el sentit de l’olfacte. La nostra tasca es desenvolupa en l’àmbit educatiu, ensenyant als més joves a olorar, i també en el món de l’art i la cultura, amb propostes creatives i innovadores destinades a reflexionar i a posar el sentit de l’olfacte en primera línia.

Ferran Peña

Afegim un escrit molt encertat i interessant del doctor Josep Maria Sans:

Les olors son el vehicle que ens transporta pel temps des d’instants remots al moment present. No és gens estrany que al olorar un producte que acabem de comprar ens pugui traslladar  a l’infància. Unes galetes que ens recorden a les que feia l’àvia. Aquest fenomen es el que es denomina memòria olfactiva. Es un tipus de memòria, la mes primària i intimament connectada amb les emocions. Aquesta peculiaritat la coneixen prou bé les grans marques i ho fan servir per motivar la compra dels seus productes. 

Cal recordar que el sentit de l’olfacte no deixe de ser un sistema químic encarregat de detectar i identificar els aromes que trobem en el ambient. Aquest processament es bàsic per la supervivència doncs ens permet detectar molècules volàtils amb potencial perillositat per la nostra salut com poden ser aliments en mal estat.

Tanmateix es un sentit d’alta eficàcia doncs té una connexió directe a les àrees del cervell que processen la seva informació. Les molècules, al arribar la les fosses nasals es dissolen en la humitat de la mucosa per poder ser captades. Sota la mucosa hi ha una estructura amb neurones receptores especialitzades en la detecció de les olors que envien la informació al bulb olfactori que a la vegada envia el missatge a estructures cerebrals elevades encarregades de vincular-ho a les emocions i fixar-ho a la memòria. Fet aquest pas l’estímul va al còrtex cerebral i es fa conscient permetent prendre decisions d’atracció o rebuig.

D’aquesta manera les estructures finals que rebent la informació ens permeten desenvolupar la memòria olfactiva i així relacionar olors i records, procés indispensable per la evocació i reconeixement d’una gran quantitat d’aspectes quotidians.

Josep Maria Sans

Fotografies: Llorenç Pomar [veure imatges]