Conversa amb Miquel Pujadó

Resum, a càrrec de Ferran Peña, de la xerrada a l´Ateneu Terrassenc el dissabte 10 d’abril

Fotografies de Llorenç Pomar [veure]

1 – Activitat

Miquel Pujadó treballa i crea cançó des de finals dels anys 70, amb 23 discos de cançons pròpies i versions del francès Georges Brassens. Però, a més, escriu contes per a infants i novel·la juvenil, al temps que adapta clàssics i escriu guions de teatre, entre altres activitats creatives i artístiques.

Nascut a Madrid, al setembre del 1959, per circumstàncies laborals del pare, és veí de Terrassa des dels 5 anys.

L’interès per la cançó arribà cap als 13 o 14 anys, descobrint la que es feia aquí, però també la cançó francesa .

Les primeres cançons les va fer als 14 o 15 anys.

2 – Introducció

Miquel Pujadó és doctor en Filologia Romànica. Com a cantant i autor de cançons, ha actuat arreu d’Europa i Amèrica (França, Itàlia, Dinamarca, Suïssa, Estònia, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, Mèxic, etc.) i ha enregistrat 23 discos amb les seves pròpies cançons, tres amb les seves adaptacions de Georges Brassens, i tres més amb poemes musicats de diversos autors, a més de col·laborar com a autor, compositor i adaptador amb Guillermina Motta, Mesclat, La Salseta del Poble Sec, Luis Eduardo Aute, Dyango i altres grups i solistes.
Autor del llibre de referència Diccionari de la Cançó, ha col·laborat com a articulista i guionista amb diversos mitjans: Serra d’Or, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, Revista Musical Catalana….
Com a narrador per a nens i joves, ha publicat una desena de novel·les i llibres de narracions i ha guanyat els premis Lola Anglada i Barcanova. També escriu adaptacions de clàssics per a les editorials Barcanova i Anaya.
Fa anys que col·labora amb la Fundació Romea com a autor de dramatúrgies i intèrpret, i ha signat més de vint espectacles, dirigits quasi sempre per Carles Canut, i interpretats per actors com Joan Pera, Lluís Soler, Mario Gas, Josep M. Pou, Enric Majó, etc.

3 – El currículum de Miguel Pujadó és molt extens i divers.

El Miquel ens ho va explicant per parts:

La seva biografia , discografia ,  explicant i ensenyant-nos varies diapositives de la seva obra.

Ens ha cantat un parell de cançons del seu repertori que han agradat molt i també dues cançons de nova creació També ens ha parlat de diversos llibres que ha escrit, guions i arranjaments que ha realitzat en algunes obres de teatre.

Una trajectòria molt àmplia i diversa.

4 – Capgròs de l’Any .

L’any 1989, la ciutat de Terrassa et va fer Capgròs de l’Any .

** Us ensenyo una foto  del Miquel junt amb la Lloll Beltran i el Celdoni Fonoll.

5 – Punt final

M’agradaria posar punt final llegint un escrit que vaig trobar a la web de Miquel Pujadó anomenat “Carta Oberta”.

Carta Oberta

La paraula i la música m’ajuden, fa més de trenta anys, a observar el món que m’envolta i el que porto a dintre, a interpretar-los, a reinventar-los contínuament. He fet del meu cervell una modesta fàbrica, i de les meves idees, els meus obrers: es tracta, ben mirat, d’una bona manera d’esdevenir empresari sense explotar ningú.

Així doncs, escric i componc cançons, cançons destinades tant a la intel·ligència com a les emocions –perquè adreçar-se només a les vísceres fa tuf de demagògia, i les neurones isolades de tot sentiment són d’una fredor glacial.

I enregistro discos a través dels quals intento construir una obra coherent, tot desenvolupant un llenguatge que pugui reconèixer com a propi, i –per què no?- una petita filosofia personal.

I pujo als escenaris, desafiant la tan necessària por, per tal de presentar espectacles on les meves cançons prenen vida, ja que una cançó no existeix de debò fins que no experimenta el contacte amb el públic.

I escric també dramatúrgies, contes i novel·les –una altra manera de crear-me universos a mida-, proporcionant de vegades a l’absurd les seves pròpies regles lògiques.

I animo tallers sobre creació literària, i ofereixo concerts de petit format destinats a difondre la Poesia i l’extraordinària –i mal coneguda- riquesa de les Cançons d’autor contemporànies en diverses llengües europees.

I faig moltes coses més que m’ajuden a viure i que, potser, també poden resultar útils per a aquest conglomerat de soledats que, de vegades, es toquen tangencialment o experimenten breus interseccions, i que anomenem “els altres”.

Tot plegat, ho vull compartir amb vosaltres a través d’aquest racó virtual, com aquell qui llança al mar un missatge dins d’una ampolla. Si el rebeu i el llegiu, espero tenir notícies vostres.

El nostre President , el senyor Ramon Vidal , ha fet un discurs d’agraïment de part de la nostra entitat.

Moltes gràcies Miquel Pujadó i moltes gràcies a tots vosaltres per venir.

Comparteix