A la recerca de l’amfiteatre perdut
Resum de la ruta cultural d’aquest matí: A la recerca de l’amfiteatre perdut (Part Final)
Resum elaborat per Ferran Peña
Fotografies: Rafael Morante Mira les imatges
Punt 1 :
Ens trobem a la Plaça Nova .
Barcelona : Igual que altres ciutats mediterrànies, té una història extensa i intensa, fruit de segles de contínua ocupació. El seu enlairament com a gran ciutat costanera es va donar amb els romans, dels quals es mantenen diversos edificis, muralles i estructures. No obstant això, hi ha causa de la seva importància cabdal, el que sempre m´ha cridat l’atenció ha estat la seva manca total d’edificis lúdics com ara un circ o un amfiteatre, i més donant-se el cas que ciutats similars o més petites estaven dotades d’aquest tipus d’infraestructures.
Una de les coses que més atreuen al turisme de Barcelona és la part antiga de la ciutat i, més concretament, l’espai de Ciutat Vella compresa entre la Catedral, la Via Laietana i la Plaça de Sant Jaume i que, a grosso modo, correspondria amb l’antiga colònia romana de Barcino, de la qual part de les muralles es poden observar avui dia. No obstant això, poca cosa s’ha trobat a la part d´extramurs de la ciutat.
Però, hi ha una cosa que em crida l’ atenció : he descobert un carrer amb un estrany traçat en diagonal segons uns documents de l’època d’August.
Un camí romà que no porta enlloc ?
Santa Maria del Mar abans es deia Santa Maria de les Arenes ( això os ho vaig explicar quan vam fer la ruta cultural : Vilanova de Mar / Barri de la Ribera -18 abril 2015).
Crec , que quan el cristianisme va accedir al poder, es va dedicar a fer esglésies dins dels amfiteatres (el de Tarragona sense anar més lluny) a forma d’homenatge als cristians executats, i moltes d’aquestes esglésies tenien l’apel·latiu “de les arenes”, possiblement estigui sobre la pista. Per la seva banda, tradicionalment s’entenia que es deia “de les arenes”, per la seva proximitat a la platja, però estudis geològics i arqueològics han demostrat que la platja quedava massa lluny com per referir-se a les sorres marines. A més, reforça la meva tesis , el fet que en el any 1977 es descobrís un estrat de sorra compactada d’origen antròpic especialment horitzontal a diversos metres de profunditat .
Tot sembla apuntar en la mateixa direcció… però no només és això.
He buscat fotografies aèries de la zona, resulta curiosa l’existència d’una sèrie de petits carrers en forma corba que circumval·larien l’actual basílica de Santa Maria del Mar i que, en mapes antics , he comprovat que eren més pronunciats encara, i que correspondrien al límit exterior d´un possible amfiteatre. Fins i tot alguns edificis d’aquests carrers tenen una més que sospitosa curvatura de la seva façana, i més quan no hi havia cap necessitat de prendre’s tanta molèstia. Si a això sumem que als voltants hi ha un gran nombre d’edificis amb arcades paral·leles a l’església (que podrien correspondre amb les voltes de les grades -la càvea- de l’amfiteatre) i que la depressió existent a la plaça del Fossar de les Moreres, podria correspondre amb part dels soterranis de l’amfiteatre .
Hi han dues teories mes : una d´un historiador de Barcelona ( fa 5 anys ) i una altre d´una historiadora de la Universitat de Barcelona ( fa 3 anys ). Un presenta aquesta tesi a l’Església de Santa Maria del Pi ,i l’altre una mica a l’est i amb punts bastant separats
Punt 2 :
Proves que he aconseguit i que reforcen la meva tesi.
A – Es conserva una làpida dedicada a Luci Minici Natal Quadroni, que fou campió olímpic de la cursa de quadrigues l’any 129, i que després va arribar a ser cònsol. Malauradament, aquesta dada no ens aporta gaire perquè el cert és que Luci Minici va haver de traslladar-se a Tarraco per fer la seva preparació per als Jocs Olímpics.
B – He trobat documentades donacions que feia el ciutadà Luci Cecili Optat per la celebració d’uns jocs anuals de pugilat a Barcino i Tarraco. És cert que no es diu que a Barcino els jocs fossin a l’amfiteatre, però tampoc no ho diu de Tarraco, i tanmateix l’amfiteatre de Tarragona existeix.
C – S’ha trobat a Barcelona la làpida funerària d’un comptable de l’escola de gladiadors gals i hispans que, lògicament, podria ser que estigués ubicada a la mateixa ciutat. Els gladiadors eren els professionals que oferien el seu espectacle a l’amfiteatre.
D – Finalment, vaig veure un mosaic trobat el 1860 sota el Palau Reial Menor, que representa brillantment una cursa de cavalls real, il·lustrada fins i tot amb els noms dels animals, no sabem si esdevinguda a Barcelona mateix, però podria ser.
Punt 3 :
Aquí va néixer Barcino.
La plaça Nova de Barcelona s’obre davant l’antiga Porta Praetoria, una de les portes de la ciutat romana, al cor del barri Gòtic, coneguda com el Portal del Bisbe. En aquesta porta començava el decumanus, un dels carrers principals, i hi confluïen els dos aqüeductes que duien l’aigua a Bàrcino.
A l’actual plaça Nova no només hi havia la porta romana del nord-oest, sinó que també era per on entraven a la ciutat els dos aqüeductes que conduïen l’aigua des del riu Besòs i des de Collserola fins a la ciutat.
Caminem i entrem al carrer del Bisbe girem a l’esquerra pel carrer de la Pietat (el carrer és molt estret ), fins entrar al carrer Paradís on es troba amagat el Temple d’August.
Punt 4 :
Temple d´August.
El Temple d’August va ser un temple romà dedicat al culte imperial a Cèsar August.
Un secret amagat en una casa del carrer Paradís. Dins d’un petit pati medieval, les quatre columnes del temple d’August respiren tranquil·les malgrat el pas dels segles. Tenen més de dos mil anys d’història, com Barcelona mateixa.
Custodiades per un edifici medieval, aquestes quatre columnes del temple testimonien els orígens gloriosos de la ciutat de Barcelona en ple Barri Gòtic. És tot el que queda del temple d’August, a més d’alguns fragments del transsepte i del podi damunt del qual s’aixecava.
Aquestes columnes del temple d’August fan uns 9 metres i són d’ordre compost. Corresponen a un dels angles posteriors de l’edifici i suposen un vestigi imponent d’un dels temples que es trobaven al Fòrum de Barcino. El temple es va construir durant el segle I a.C.
Feia 37 metres de llarg i 17 d’ample i en la cara frontal hi havia 6 columnes. Les columnes flanquejaven tota la construcció, que comptava amb una sola nau interior. La reconstrucció del temple es va fer a principis del segle XIX.
A l’entrada hem vist una pedra de molí ens marca el punt més alt de la ciutat romana, el mont Tàber, de poc més de 16 metres d’altura.
El mont Tàber és un turó situat al Barri Gòtic de Barcelona, sobre el nivell del mar, i que va acollir el primer assentament romà de la nova Bàrcino. És difícil de percebre per les edificacions de la ciutat, però el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència de cota entre la ciutat romana, situada sobre el turó, i els terrenys més baixos; com ara la baixada de la Llibreteria, la baixada de Santa Eulàlia o les escales de l’esplanada de la Catedral. El seu cim està assenyalat per aquesta llosa o roda de moli.
Sortim del Temple i continuem caminant pel mateix carrer estret fins arribar a la Plaça de Sant Jaume.
Punt 5 :
Plaça de Sant Jaume .
Queda flanquejada a banda i banda per dos edificis imponents: el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Les dues institucions ja existien en època medieval i són encara avui dia les encarregades de governar la vida de catalans i barcelonins. La ubicació d’ambdós edificis no és casual, ja que la plaça Sant Jaume es troba a la confluència dels antics carrers principals de la Barcino romana, el Cardus (actuals carrers de la Llibreteria i del Call) i el Decumanus (ara carrers Ciutat i bisbe). Era el Fòrum romà, centre de la ciutat romana en el qual s’alçava el Temple d’August i que acabem d’admirar al proper carrer Paradís.
El Fòrum romà estaria situat aquí en aquest entorn de la Plaça Sant Jaume.
El fòrum era la plaça central dedicada a la vida pública i als negocis. Es situava a la confluència entre el cardus i el decumanus, aproximadament en el centre del recinte emmurallat. En el fòrum es concentraven les construccions dedicades als negocis, la justícia, les termes o banys públics, etc, i era el lloc on les autoritats es reunien en la Cúria i la Basílica, etc.
Nota : Cardus (planificació urbanística) i Decumanus (carrer amb orientació est-oest tant en una ciutat romana com en un campament militar . En els campaments, el decumanus solia connectar dues portes: la Praetoria (la més propera a l’enemic) i la Decumana, a l’extrem oposat. En aquesta via es situaven els mercaders, sent el centre comercial de la ciutat
I ara una història desconeguda sobre l’origen de les columnes del Palau de la Generalitat.
La història de les quatre columnes que presideixen l’entrada del Palau de la Generalitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona són en realitat de la Tàrraco romana.
Aquestes quatre columnes de granit van ser elaborades a la regió de Troia (la Tròade), en l’actual Turquia.
Els arqueòlegs afirmen que un conjunt de 45 columnes viatgeres va haver d’arribar a Tàrraco amb motiu de l’estada de l’emperador Adrià a la ciutat, que va tenir lloc durant l’hivern de l’122-123 d.C.
Un cop l’Imperi Romà es va enfonsar, algunes de la columnes van ser utilitzades en la construcció d’una església, avui desapareguda, a la zona de Sant Pere Sescelades, uns quilòmetres al nord de Tarragona.
Va ser al segle XVI quan les columnes troianes d’aquesta església van començar a ser reutilitzades i així va ser com, l’any 1598, quatre d’elles van ser traslladades fins a Barcelona per presidir la façana del palau de la Generalitat.
Caminem en direcció a la Via Laietana fins a trobar el carrer de l´Argenteria .
Punt 6 :
Carrer de l´Argenteria .
Poca cosa s’ha trobat aquí a la part d’extramurs de la ciutat. Tot i això, un carrer amb un estrany traçat en diagonal, està documentat des de l’època d’August. Actualment aquest carrer porta a l’església gòtica de Santa Maria del Mar, però aquí no hi ha res de romà.
Un camí romà que no porta a cap lloc? ………
L’actual carrer de la Argenteria arrencava davant de la porta de llevant de la muralla romana ( us he marcat la zona).
Continuem caminant fins arribar a la Plaça de Santa Maria on trobem la Basílica de Santa Maria del Mar.
Punt 7 :
Plaça Santa Maria .
Els meus arguments :
Primer argument: Sancta Maria Arenae
En aquesta mateixa ubicació on ara es troba Santa Maria del Mar, des del segle VI hi hagué una altra església i monestir dedicats a la màrtir santa Eulàlia de Barcelona, ja que, segons la tradició, fou enterrada en aquest lloc i, de fet, la van exhumar l’any 877.
Aquesta primera església després s’hauria anomenat Santa Maria de les Arenes, segons consta en un document molt posterior, del 1104. És la primitiva església que va precedir a La catedral del mar. Aquest apel·latiu “de les arenes” no es referiria, com s’havia suposat tradicionalment, a les sorres de la platja, donat que ara se sap que la costa, en aquella època, no diferia gaire de l’actual i, a més, no fóra lògic haver edificat una església precisament a la platja, exposada als oratges, ja que la costa no era gens elevada en aquest punt. A més, s’han trobat bastants restes romanes a la Ribera per a imaginar que hi hagué tot un barri extramurs en aquesta zona en època romana, i que degué ser abandonat a l’Alta Edat Mitjana i substituït per la necròpoli i per l’església primitiva. L’apel·latiu del temple s’havia de referir, necessàriament, a l’arena d’un amfiteatre, com passa a diverses altres ciutats romanes: Saint -Martin-des-Arenes, a Nimes, o la Capella dels Scrovegni (Capella degli Scrovegni nell’Arena), a Pàdua, per exemple. En tots aquests casos, l’església es va construir dins de l’arena precisament per santificar el lloc on havien estat sacrificats els primers cristians, com podem observar també en el cas de Tarragona, únic conegut i provat a tota la Hispània romana.
De fet, els amfiteatres ja havien iniciat la seva decadència quan l’emperador Constantí va legalitzar el cristianisme i va prohibir les lluites de gladiadors i, finalment, l’Església cristiana es va acabar imposant com l’única permesa a tot l’Imperi.
Segon argument: el cementiri altmedieval
A l´any 1977 , en unes les excavacions del subsòl de l’església, realitzades entre 1940 i 1967, es va trobar part d’una important necròpolis dels segles IV a VI amb més de cent enterraments efectuats en un sòl de sorra aportada i allisada prèviament.
Altres enterraments integrants de la mateixa necròpolis s’han trobat també als carrers de l’entorn de l’església. Aquesta sorra, que no era la platja, com ara sabem, ni tampoc seria lògic que s’hi hagués posat precisament per fer-hi un cementiri, correspondria necessàriament a l’arena de l’amfiteatre, i reprenent la idea de la reconversió d’un lloc de martiri en un lloc sagrat.
En tot cas, podríem afegir que no sembla lògic haver edificat una església sobre un cementiri anterior, trepitjant les tombes, quan el més habitual és que els cementiris es desenvolupessin dins i al voltant de temples ja construïts.
Tercer argument: l’urbanisme medieval
Observant la fotografia aèria del barri de la Ribera, , penso que es poden distingir algunes façanes amb la curvatura que es corresponen amb l’el·lipsi de l’amfiteatre (especialment, l’edifici de la Plaça de Santa Maria, 7, que per darrera forma el carrer de les Caputxes), i també alguns carrers que formen una trama sensiblement radial, que havia de confluir per la banda oest davant d’aquell edifici (Argenteria, Mirallers, Banys Vells i Montcada, concretament). El mateix fenomen, l’adaptació de l’urbanisme posterior a les traces o a les runes d’un amfiteatre fora d’ús, ha servit per localitzar amfiteatres totalment perduts a ciutats com Lecce i Còrdova, i també és evident en altres casos on les restes de l’antic amfiteatre són perfectament identificables en la trama urbana, com ara a Lucca i Florència. Pel que es pot veure als casos coneguts, les edificacions medievals que han ocupat el lloc d’un amfiteatre sense ús han tendit a aprofitar-ne els fonaments, si no tota una secció de la càvea. Els carrers nous s’han anat formant a partir dels camins que hi confluïen, i l’arena, en general, ha tendit a quedar poc o molt lliure d’edificacions (des d’una major proporció de patis que a la resta de la ciutat fins a la preservació íntegra de l’espai, com en el cas de Lucca, on s’ha reconvertit en una plaça). Segons la premissa que els antics amfiteatres es van envoltar de carrers curvilinis, he calculat que l’amfiteatre de Barcino ( aquí ) podia tenir unes dimensions aproximades de 117 m x 93 m, similars a les de qualsevol altre del seu tipus a Hispània, de manera que l’església actual hi cap tota sencera, però superant el límit de l’arena, que devia ser, aproximadament, de 60/65 m x 35/40 m i, per tant, la seva construcció hauria suposat el final definitiu de les runes de l’amfiteatre.
Fins i tot, si observem els carrers de la zona, hi trobarem un nombre inusual de voltes o arcs, molt més que a la resta de la Barcelona medieval, sobretot si hi comptem els casos ja desapareguts, però que es coneixen per documentació antiga o per la tradició, que es podrien deure a l’aprofitament en temps medievals d’estructures arquitectòniques romanes.
Fins i tot em pregunto, com una hipòtesi més, si la depressió del terreny que encara avui s’aprecia al Fossar de les Moreres no seria el testimoni de l’antic fossar de l’amfiteatre, on s’haurien ubicat les carceres subterrànies .
Quart argument: la centuriació romana
Un possible amfiteatre a Barcelona s’hauria situat entre la muralla i el mar, de manera similar als casos de Tarragona i Cartago Nova, tots de la costa mediterrània d’Hispània. I era inevitable que se situés extramurs, ja que dins no hi cabia. A més, estic segur que el carrer de l’Argenteria ja existia en l’època d’August, es corresponia amb la diagonal d’una centúria de l’ager barcinonensis i unia la porta principalis sinistra amb un punt on aparentment no hi havia res. Podria ser l’amfiteatre de la ciutat que, a més, hauria de ser de l’època d’August. I l’eix longitudinal de l’església de Santa Maria del Mar, NE-SW, que seria el mateix eix longitudinal de l’amfiteatre, coincideix pràcticament amb els de la centuriació romana.
Cinquè argument: què pot ser sinó?
Si apliquem la lògica més elemental per deduir que, si aquest lloc, que fou un cementiri durant el Baix Imperi (segles IV a VI, com ja he dit), i en canvi no ho era abans, durant l’Alt Imperi, només podia ser perquè no hi havia res o bé perquè tenia un altre ús. La primera opció no pot ser, perquè el carrer de l’Argenteria no tindria sentit. I, pel que fa a la segona opció, si bé no tenim cap rastre d’estructures, sí que sembla clar que tenim l’arena sota el cementiri.
Ens dirigim per veure altres perspectives cap al Fossar de les Moreres
Punt final :
No tinc molt clar a què dedicaven el temps lliure els primers barcelonins. Per a una ciutat petita, hi ha documentats fins a tres conjunts termals públics, dos a la porta de Mar i un altre a la plaça de Sant Miquel, al costat del fòrum. “No eren només banys, s’assemblarien als centres cívics d’ara, amb biblioteques i jardins, res de llocs d’orgies”. En canvi, “no s’ha localitzat cap edifici d’espectacles, com circ, teatre o amfiteatre, el que no vol dir que no existissin”.
El que més em crida l’atenció: és el carrer romà Argenteria (aquest que tenim aquí), un camí, via, fora de la ciutat (extramurs) que comunicaria amb algun lloc destacat.
Una altra evidència és la forma el·líptica que es pot observar en part del tram urbà de la zona al costat d’edificis amb façana corba que podrien haver aprofitat les parets de l’equipament romà. O també les característiques del terreny on es van excavar les tombes paleocristianes de l’interior de la basílica, consistent en capes de sorra compactada entre la qual s’ha trobat material romà.
La meva tesi es reforça ara amb un nou descobriment.
He comprovat geològicament que en aquest lloc hi havia un petit llac. “Els romans aprofitaven el terreny per a construir, i era habitual que ideessin teatres i amfiteatres en llacs que ells assecaven per aconseguir més fàcilment la concavitat necessària”.
A més, “sota d’aquest llac hi ha documentada una canalització romana”.
L’antic port romà també ha estat una incògnita, fins ara. “S’han trobat unes restes, dics de pedra, que estan pendents d’excavar al subsòl del número 20 del passeig de Colom”.
“Qui va idear Barcino, ho va fer molt bé” (no ho dic com a crítica). I no és d’estranyar. La colònia fundada per August ha mantingut el centre del poder polític i administratiu en el mateix lloc. (Palau generalitat i ajuntament); i segueix sent una ciutat fonamentalment comercial i administrativa com llavors. “No sabem com era abans de ser fundada per l’emperador, segurament, hi havia un nucli de l´època republicana a Montjuïc”.
L’arqueologia a Barcelona és subsidiària a l’obra pública i privada, s’actua quan surt alguna cosa, per això, encara tenim tants interrogants per resoldre i molta feina per fer, en aquest cas nosaltres hem estat els tercers en intentar descobrir-lo.
Ferran Peña – 26-03-2022
