Xerrada amb Mossèn Toni Deulofeu
Resum a càrrec de Ferran Peña, de la xerrada d’avui, 13 de març de 2021. Fotografies de Llorenç Pomar
1 – Introducció :
La celebració de la Setmana Santa andalusa en terres catalanes comença amb les onades migratòries més fortes d’una terra a una altra. Aquestes es donen de manera més intensa a partir de meitats del segle XX. Hem de comprendre que la impulsora i protagonista d’aquesta Setmana Santa a la qual faig referència serà eminentment, la classe obrera, ja que les persones emigrades van a buscar la feina que no tenen a les seves terres. És per això que es concentren a les zones més industrialitzades, és a dir, a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les seves zones limítrofes.
Les condicions de vida que va tenir aquesta població a l’arribar a Catalunya van ser pèssimes, i d’això cal sumar-li el rebuig i la marginació que van patir per part de la majoria de la societat catalana.
La Setmana Santa va ser el primer acte públic que van celebrar els andalusos en els carrers catalans. Per això, la majoria de germandats ,normalment els Centres Andalusos o Cases Andaluses d’on sorgeixen , es creen en barris obrers per la composició de classe majoritàriament obrera dels emigrats.
El sentit d’aquestes manifestacions no és altre que el de reforçar l’autoestima i la identitat andalusa.
2 -– Sentiments i Cultura de la Setmana Santa al Barri de Les Arenes -:
Mossèn Toni Deulofeu és el rector de la Parròquia de Sant Pere i de la Parròquia de Santa Maria de les Arenes de Terrassa.
El dia 17 de novembre del 2018 vaig fer la Ruta cultural de “ Barris de Terrassa nº 2 “ : Les Arenes – La Grípia – Can Montllor.
Li vaig demanar al Mossèn Deulofeu si ens podia rebre a la Parròquia i a part de poder-lo conèixer personalment ens expliqués una mica com celebren la Setmana Santa al seu barri .
A part d’altres parts força importants del barri, que vaig escriure a la ruta , aquesta és la que més em cridava l’atenció.
Vam ser rebuts amb total amabilitat per Mossèn Deulofeu, rector de la parròquia. Una persona que coneix molt bé la història, la gent i l’esperit del barri.
La parròquia , cada any es prepara per acollir cants , misses , benedicció de palmes i el punt culminant , la Processó del Encuentro i la Dansa de la Mort.
Ens va explicar amb molt d’afecte com viu la Setmana Santa la majoria de persones del barri , el seu sentiment i l´origen d´aquest sentiment .
També vam parlat de “ la saeta “ : Las saetas , són freqüents al pas de les imatges a la processó , unes vegades apagades pel soroll ambiental o per la banda de música i altres enmig del silenci, representen una combinació confusa de sentiment, art i devoció.
3 – Xerrada
Mossèn Toni ha agafat la paraula i ha començat a explicar-nos com és la Setmana Santa que se celebra al barri de Les Arenes.
El més important per ell és la part humana.
És molt important el sentiment que posen les persones del barri i també l´origen d´aquest sentiment que porten dins .
Ens ha explicat també aspectes propis del poble andalús molt interessants , per exemple la forma de vestir o adornar a la Verge o ha Crist molt diferent de les imatges religioses d’aquí.
Ens ha parlat també de la “ Procesión del Encuentro” que organitza la parròquia de la Mare de Déu de Les Arenes i també del “Cristo Cautivo “ de la mateixa “ hermandad “.
Las saetas , una manera d´expressió moltes vegades espontània donada per diferents motius sentimentals o de dolor .
I moltes coses i detalls mes .
Una xerrada molt humana del sentiment d’un poble que no oblida les seves arrels i ens convida a compartir-les amb ells.
Hem tingut el plaer de tenir també entre nosaltres al senyor Antonio Merino, que és el President Coordinador d’Entitats Andaluses.
4 -Punt final
Vaig llegir per casualitat un informe tècnic dels arquitectes que van dissenyar la Parròquia de Santa Maria de les Arenes….i deia :
Centre de culte format per l’Església de Sta. Maria de les Arenes i espais parroquials.
La Creu amb el Crist és l’eix del projecte.
Presideix tots els actes que es desenvolupen en aquest centre.
Situat en un espai de llum que relaciona i il·lumina tots els espais.
Llum que qualifica l’espai, per entendre’l , per viure’l.
Llum com a símbol de vida i esperança.
Tractem la llum per a crear un espai de pau, de recolliment, de pregària, però també solemne per a les celebracions.
Els vitralls recuperats ubicats al lateral del presbiteri o al fons del cor , en forma de rosetó dignifiquen l’espai.
El vitrall del cor quan s’il·lumina de nit es manifesta al barri, simbolitzant una Església oberta al món . …és l’Església del Toni Deulofeu.
