Xerrada amb Mireia Comas
Resum elaborat per Ferran Peña, de la conversa amb Mireia Comas, celebrada a l’Ateneu Terrassenc el dissabte 15 de gener
Fotografies de Rafael Morante Veure imatges
Mirar allà on ningú no vol mirar… arriscar-se, implicar-se. Així és el fotoperiodisme que ens agrada. I no cal buscar realitats llunyanes. En tenim a casa nostra.
1 – Introducció
Mireia Comas va néixer a Andorra la Vella en el any 1976, és una fotògrafa i fotoperiodista catalana d’origen andorrà.
Quan tenia 2 anys la seva família es va establir a Terrassa. Entre els 6 i els 21 anys va ser membre dels Minyons de Terrassa. Interessada per la fotografia, es va formar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar els estudis amb alguns cursos d’especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en fotografies de moviments socials i d’esdeveniments castellers.
Els anys 1990 va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa, així com intervencions policials durant manifestacions, fet pel qual va ser detinguda en diverses ocasions i va ser víctima d’abusos policials.
Com a fotoperiodista, ha publicat fotografies a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa o el Diari de Sabadell, entre d’altres. El 2018, una fotografia seva de dos castellers homes fent-se un petó es va fer viral a les xarxes socials i es va veure des de tot el món. A data de 2020, combinava la fotografia d’estudi amb encàrrecs per a mitjans de comunicació. És mare de tres fills.
A l’octubre de 2020 fou arrestada mentre documentava un desnonament al barri de Can Palet de Terrassa. Alliberada hores després, la fiscal li va demanar un any de presó i una multa de 170 euros, acusada d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat.
Mireia Comas va negar els fets i va ser absolta.
3- Obra i procés
Ens explica el seu treball per mitjà de diapositives i un vídeo molt interessant.
4 – Punt Final
Vull fer aquest punt final en dues parts.
La primera : Vull afegir que la Mireia Comas ha obtingut els següents premis entre altres :
1997 – Concurs de fotografia “sobre castellers”, organitzat pel Consell de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
2001 – Concurs fotogràfic “Todos somos diferentes”, organitzat per la Fundació per a Drets Civils Humans i “Ministeri de Treball i Afers Socials”.
2003 – “Photo Contest Market”, organitzat per l’Associació d’Independència del Mercat de Terrassa.
2017 i 2019 – Ha sigut finalista al Siena International Photo Awards, SIPA.
2019 – Premi Repsol de fotografia, organitzat pel Fòrum Casteller.
En el 2021 :
- Menció Honorifica en la 16 edició de Julia Margaret Cameron Award, documentary & reportage Category. Menció Honorífica
– Ha sigut finalista al Premi Joan Guerrero Sant Pol DOC.
– Premi Miravisions de Fotoperiodisme.
– Finalista en el Premio Zampa de Fotografia Documental.
- Des del passat 18 de novembre al 9 d’aquest mes, ha estat exposant al Palau Robert de Barcelona en una exposició anomenada : Topografia de la ira .
És una de les moltes activitats i accions que ofereix la tercera edició de Clàssics, el festival d’arts contemporànies i pensament que organitza la Casa dels Clàssics – Col·lecció Bernat Metge.
La segona part : El 13 d’octubre de 2020 es va dur a terme un desnonament al barri de Can Palet, a Terrassa. Mireia Comas en feia la cobertura i va ser detinguda per una presumpta agressió al cos de policia.
La fiscalia la va acusar d´un delicte d´atemptat contra l´autoritat i li va demanar un any de presó.
En concret va anar a cobrir un desallotjament d´una dona amb un nadó al carrer Àngel Guimerà.
Els mossos li van cridar l´atenció i els va dir que era fotoperiodista i que venia a cobrir el que estava passant i que no marxaria.
Llavors van començar les intimidacions . La van identificar, i mentre ho feien la van amenaçar de treure-li la càmera si feia alguna foto.
No va servir de res intentar argumentar que prevalia el dret a la informació.
Un dels superiors va ordenar que la retinguessin.
En aquell moment per la Mireia , la idea d´estar retinguda i envoltada de Mossos no li va fer gens de gràcia , perquè fa uns vint anys va patir un cas d´abús policial similar i la van apallissar.
La van emmanillar i la van portar a la comissaria amb el cotxe patrulla creuant Terrassa a molta velocitat i amb les sirenes posades.
Es van inventar una historia on la Mireia havia agafat una mossa per l´armilla , li havia donat cops de puny , ella s´havia aconseguit escapar i havia tornat a abraonar-se sobre ella i l ´havia seguit pegant.
Tot això amb la càmera a la mà.
Un relat fals, bàsicament .
La van jutjar el 2 de desembre del 2020 .
En el judici , els mossos implicats es contradeien entre ells i la fiscal no entenia res.
De fet , no calia advocat defensor.
Tot el que declaraven entrava en contradicció amb les declaracions anteriors i per tant amb l´estratègia de la Fiscalia.
La mossa qui presumptament havia agredit es va presentar amb tot d´informes mèdics , que finalment van ser rebatuts i desmuntats per testimoni d´un metge forense.
Van obrir la investigació perquè el conseller d´Interior era un senyor , que llavors no feia ni tres mesos era regidor de Terrassa.
El dia que la van detenir la meitat de regidors de Terrassa i per iniciativa pròpia es van mobilitzar per demanar explicacions .
El conseller fins i tot la va trocar per explicar-li que obririen una investigació . Però no va arribar enlloc “ perquè no es va poder demostrar que els mossos implicats estaven mentint “. Aquesta va ser la resposta que li van donar , i tampoc li van deixar tenir accés a l´informe que era confidencial.
La meva opinió personal : No entenc , que demanin respecte , si ells no són el primers de guanyar-se el respecte fent bé la seva feina.
Si hi ha erros que es reconeguin. Els atestats falsos , amb tot el que impliquen et destrossen la vida. I no passa absolutament res. A la Mireia ningú li ha demanat perdó.
Si els molesta la seva feina és perquè treballen de manera irregular o amb desproporcionalitat i les càmeres deixen constància de com s´està actuant.
No vull entrar amb més detalls.
Enhorabona Mireia.
Primer per valenta, professional i lluitadora i segon pel reconeixement que no sempre aconsegueixen els lluitadors anònims d´aquest país , el meu ja el tens.
Moltes gràcies.
Ferran Peña – 15.01.2022