Pablo Gómez en estat pur, 70 anys de lluita fent barri.

Resum de la presentació del llibre  – Pablo Gómez en estat pur , 70 anys de lluita fent barri.

Escola Joan XXIII del barri de Les Arenes aquest mati.

A les Arenes hi havia tres cases quan, amb 13 anys, es va instal·lar Pablo Gómez amb la seva família, procedent de Ciudad Real. Era el 1948. Van decidir venir a aquest barri perquè era més barat encara que Ca n’Anglada. El propietari va acceptar com a traspàs una radio i una bicicleta, després van anar pagant una mensualitat, 15 pessetes al principi.

La casa, on encara hi viu, la van començar a construir els caps de setmana amb les pròpies forces.

La seva és una d’aquelles històries de la gent que va construir amb les seves mans la Terrassa que avui coneixem. Nascut el 19 d’abril del 1935 a Santa Cruz de Mudela (Castella-La Manxa), Pablo Gómez va arribar amb 13 anys a una Terrassa que vivia en la negra nit del franquisme. Avui, amb 88 anys, viu encara a la casa que es va construir al barri de les Arenes, la tercera que es va aixecar al barri.

Podria estendre’m relatant les peripècies de tota mena que va haver de viure, com tantes i tantes famílies, que en aquella postguerra terrible van haver d’abandonar la terra nativa, que tots estimem tant, i cercar una terra acollidora que els ajudés a resoldre greus problemes de supervivència.

La situació real de l’indret on es va instal·lar la família Gómez a l’altra banda de la riera es el lloc que avui coneixem pel barri de Les Arenes.

No es necessita gaire imaginació per adonar-se de l’inhòspit aspecte d’aquell lloc aquell any 1948 , l’estat d’ànim i la pura desolació dels nous arribats.

Es que no hi havia res. Ni carrers, ni clavegueres, ni llums, ni aigua, ni electricitat… Res més que la pura desolació, però calia fer el cor fort i quedar-se perquè, almenys, hi havia treball.

Quan el vaig conèixer i vam xerrar per primera vegada, va recordar els homes amb qui va treballar, amb qui va fer pinya per tirar endavant i cita el Pare Alejandro, l’escolapi creador de la primera escola del barri, la Joan XXIII, a Benito Martínez i també a altres i moltes persones que i van col·laborar.

Als seus 88 anys, Pablo Gómez, continua essent una figura vital, un lluitador infatigable per la defensa dels interessos del barri de les Arenes.

Un terrassenc d’honor, un terrassenc extraordinari a qui tots devem agraïment i admiració.

Els veïns de Les Arenes i els habitants de Terrassa, perquè a tots, d’una manera o altra, ens afecta, i molt, que entre nosaltres hi hagi homes com el Pablo Gómez.

Ha estat per mi un honor i per l´Ateneu Terrassenc, treballar amb tu Pablo.

Vull i volem donar-te les gràcies per tot el que has fet per les Arenes i per les bones converses que hem tingut tu i jo , a casa teva i caminant pel barri tots dos sols , que mai oblidaré …….gràcies!

Moltes gràcies Jaume Comellas, escriptor del llibre, has fet un bon treball.

Gràcies també Màrius Massallé , president de la Fundació Torre del Palau, per el teu suport.

Moltes gràcies Sebastià Miralda de l’Associació Amics d’en Ferran, perquè sempre i ets.

Gràcies Cèlia Ros, vicepresidenta de l´Ateneu Terrassenc per les teves paraules i implicació en aquells temps en el barri, gràcies.

Moltes gràcies Associació de Veïns i Veïnes del barri , per el vostre treball i perquè estic segur que continuareu treballant en aquesta direcció.

Moltes gràcies Montserrat Alba, regidora del Ajuntament de Terrassa per les teves paraules i la teva presencia al acte .

Moltes gràcies a tots aquells i aquelles persones que ja no esteu amb nosaltres i que heu treballat , aportat i estimat al barri.

Moltes gràcies a tots i totes, veïns i veïnes i amics de Les Arenes:  l’Autogestió i el protagonisme veïnal, han estat claus per a la construcció d’una comunitat cohesionada.

 

Ferran Peña