Les vivències d’un maqui, a l’Ateneu
Resum elaborat per Ferran Peña, de l’activitat celebrada a l’Ateneu el dia 9 de novembre de 2023
Fotografies de Yol Llubes VEURE FOTOS
El maquis, va ser el conjunt de moviments guerrillers antifeixistes de resistència a Espanya que va començar durant la Guerra Civil.
Perseguits com estaven per la dictadura franquista després de la conclusió de la Guerra Civil, van fer de la muntanya el seu peculiar búnquer de resistència aferrissada i fèrria defensa per tal de combatre el feixisme.
Les zones boscoses i denses en vegetació repartides per diferents punts de la geografia hispana van proporcionar amagatall i recer als maquis, guerrillers de resistència, la majoria republicans fugitius que es negaven a lliurar les armes, i que van saber fer d’aquests llocs amb història un autèntic fortí fins a la dècada dels seixanta del segle passat.
Els maquis escollien àrees on podien comptar amb la col·laboració d’una part de la població que els pogués sustentar i aprovisionar d’alguna manera amb aliments, recers o informació.
Franco va fer silenciar els informes sobre l’oposició armada i els esforços que es feien per combatre-la. No obstant això, lluny de les ciutats i de la realitat que es vivia a moltes zones, en el més escarpat de les muntanyes, un grup d’homes i dones, malgrat tot, van continuar lluitant. Per a molts, van ser els últims romàntics. Pel règim, només bandolers.
Tot això que us explico he comprovat que ha quedat molt ben reflectit als registres del llibre que hem presentat avui a l’Ateneu: “El Perlas en la Guerra Civil”, on el seu autor, Manuel Tórtola, ens explica les experiències viscudes pel seu oncle per terres catalanes, camí de França.
Herois per a uns, dolents per a uns altres, el maquis es va convertir en el malson dels seus enemics i va crear la il·lusió, durant més d’una dècada, que era possible acabar amb Franco.
Ja ho va dir l’oficial de l’exèrcit republicà Enrique Líster: «Amb la visita dels guerrillers, molts pobles vivien unes hores o uns dies de llibertat; veien onejar a la torre de l’església o de l’ajuntament la bandera republicana que els donava confiança que el franquisme no seria etern»
Ferran Peña
