Conversem amb Juan M. Calvo Gascón, president d’Amical de Mauthausen i altres camps

Resum elaborat per Ferran Peña, de la xerrada amb Juan M. Calvo Gascón, President de La Amical de Mauthausen i altres camps, celebrada a l’Ateneu el dia 11 de juny de 2022.
Fotografies a càrrec de Rafael Morante  Veure fotografies

 

Seixanta nou terrassencs, resistents republicans i lluitadors antifexistes, van ser deportats entre més de nou mil persones als camps d’extermini nazis.

Només vint-i-nou van sobreviure.

Juan Manuel Calvo Gascón, nascut a Ejulve (Terol) el 1957, resideix a Catalunya des del 1970. Mestre i Llicenciat en Història, es va jubilar fa uns anys com a director d’un col·legi públic del Vallès Occidental. Viu a Terrassa.

Membre de la junta directiva de l’Associació Amical de Mauthausen i altres camps, entitat que vetlla per la preservació de la memòria dels deportats republicans espanyols als camps nazis, Juan Manuel ha participat i participa en multitud de projectes de difusió d’aquest llegat, alhora que com a investigador ha contribuït a donar-lo a conèixer a través dels llibres i articles dels quals és autor.

El 2011 va publicar el llibre Itineraris i identitats. Republicans aragonesos deportats als camps nazis, editat pel Programa Amarga Memòria del Govern d’Aragó.

El 2019, “Dentro de poco os podré abrazar “que es tracta de supervivents aragonesos dels camps nazis, editat per CELAN.

El 2021 a l’Assemblea de l´Amical celebrada al mes de juny, va assumir la presidència de l´entitat.

Ha treballat i col·laborat en aquests darrers anys en la identificació dels deportats Terrassencs.

 

Punt final Ferran Peña :

Fa uns dies, anava caminant pel carrer de la Societat de Terrassa, vaig veure a terra davant d´una casa una llamborda “ Stolpersteine “.

En concret a la casa nº 5 que fa cantonada amb el carrer de Sant Joan.

A la llamborda posa : Aquí visqué Josep Julià Brugera – Nascut 1917- Exiliat – Deportat 1941 – Mauthausen – Assassinat 24.12.1941 – Gusen.

Tots els que han conegut supervivents i als quals els seus pares o avis els van explicar les seves guerres són conscients de la informació que es perd quan se n’extingeix la memòria , i de la saviesa de conèixer el que el passat entranya.

Una de les lliçons d’aquells anys consisteix a minusvalorar el perill que encarna la ultradreta, sense oblidar la seva capacitat per laminar les institucions des de dins.

Per això serveixen les Stolpersteine, per topar amb el passat.

Per moltes que es col·loquin mai seran suficients.

Cal continuar recordant totes aquestes persones que van lluitar contra el feixisme, alguns amb la seva vida. Aquest acte d’avui no només és de record, és també un missatge a les noves generacions perquè tinguin present que el que sembla que va passar fa molt de temps, malauradament encara ho tenim massa a prop i, per aquest motiu, hem de continuar fent conscienciació, divulgació i sensibilització d´aquella etapa fosca de la nostra història.

Moltes gràcies Juan M. Calvo i moltes gràcies a tots vosaltres per venir.

 

Ferran Peña

Comparteix