Hem conegut una mica més Les Fonts

Aquest dissabte, 22 d’agost, hem tingut l’ocasió de conèixer el barri de Les Fonts, en una visita guiada de la mà de Ferran Peña. Us oferim tot seguit el resum de l’activitat, fet pel mateix Ferran. Les fotografies son obra d’en Llorenç Pomar.

1-Introducció

L’estació de Les Fonts es va posar en servei l’any 1920, tot i que el tren ja hi passava des de feia un any. Aquell petit nucli de cases de segona residència s’ha convertit avui en un gran barri, de Terrassa i de Sant Quirze del Vallès, perquè està dividit en dos, tot i que des del Consistori egarenc es pensa que s’hi ha de posar mà ja, i per benefici dels seus habitants, pertànyer només a un dels dos municipis.Han quedat enrere els temps en què, en bona part gràcies al tren de Ferrocarrils, moltes famílies de Barcelona enviaven els seus fills a Les Fonts a veure les seves aigües i a respirar aire pur. El nom del barri, evidentment, està relacionat amb les desenes de surgències quehi havia i que hi ha, atès que en els darrers anys hi ha hagut un projecte de recuperació dels dollsDurant el trajecte hem trobat dues o tres fonts recuperades.

2 – L´estació de Les Fonts

Els trens de Ferrocarrils de Catalunya van tenir un paper fonamental en el salvament de moltes persones en la tràgica riuada del 62.Les Fonts es trova ben bé a l’aiguabarreig de les rieres de les Arenes i del Palau, que formen la riera de Rubí. Per això, no és estrany que patís com pocs llocs del Vallès Occidental l’efecte de les riuades, tràgiques, del mes de setembre de 1962. Un dels ponts es va tapar i va generar un pantà, que en esberlar-se va deixar les aigües avall, enduent-se tot el que es va trobar, especialment les cases construïdes en un lloc inundable.Els trens de Ferrocarrils de Catalunya van tenir un paper fonamental en elsalvament demoltes persones. En els trams situats al bell mig del Vallès, les vies van quedar totalment inutilitzades, amb ponts caiguts, trens fets ferralla i rails desfets.Un d’aquells trens, el que havia d’arribar a les deu de la nit a Terrassa, va suposar el salvament per a molts viatgers. Francisco Duce, el maquinista, va decidir aturar el tren en una esplanada situada abans d’arribar a la ciutat. L’aigua arribava a les portes del tren i obrir-les hauria suposat la inundació dels vagons. Duce va decidir no obrir les portes ni davant de les exigències d’alguns viatgers que creien que podrien sortir nedant.Finalment, els passatgers que anaven en el tren van sortir sans i estalvis passades les dotze de la nit. Avui, sembla difícil que es repeteixi una inundació com aquella, amb una riera perfectament canalitzada en el seu pas per la zona de major concentració d’habitatges.*** Us ensenyo una fotografía d´arxiu dels fets.L’estació de Les Fonts dels FGC ha celebrat el seu centenari. Concretament, l’estació es va posar en servei el 15 d’agost de l’any 1920.

3 – Torres d’estiueig, que per les seves característiques formals a cavall entre el modernisme i el noucentisme, les fan dignes de ser admirades

Ara hem fet un petit trajecte per veure algunes de les antigues torres de valor arquitectònic notable per el Passeig del Ferrocarril , Passeig de les Moreres nº 1 i 2 , Carrer de les Magnòlies nº 2 , 10 -12 , 12 bis i nº 20 fins a arribar al Passeig de la Riera .D’entre totes les torres vull destacar Can Travessa , que trobem al carrer de les Magnòlies a l’alçada del número 10-12, habitatge de planta, pis i golfes amb dos cossos d’edifici diferenciats. S’accedeix a l’habitatge per una escalinata. Arquitectònicament cal destacar el cos en forma de torre amb ràfec molt sortit suportat per tirants que descansen en mènsules. Cal destacar també els motius decoratius florals esgrafiats a la part alta de l’edifici.

4 – Passeig de la Riera (En el pont, a sobre de la via del tren on tenim millor perspectiva del poble).

El poble, a manera d’urbanització residencial, es va començar a construir al primer quart del segles XX en terrenys que la Societat Ribes i Cia va comprar al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril, i més endavant en terrenys de les masies de Ca n´Amat de les Farines i Can Fonollet. Ha canviat d’aspecte des d’aquells primers moments, en què molts industrials terrassencs hi van establir la segona residència per la riquesa de les seves aigües (d’aquí el nom), i a partir de la segona meitat del segle xx va anar creixent-hi el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal-lant; els materials procedien majoritàriament de la bòbila de darrere Ca n’Amat de les Farines. Cap als anys 60 s’hi van començar a establir indústries.La divisió del nucli en dos termes municipals dóna lloc a diferències en la prestació de serveis entre els veïns d’ambdós àmbits, la qual cosa ha provocat la recurrent protesta en favor de la fusió dins d’un únic terme municipal. Com a conseqüència, els ajuntaments de Terrassa i Sant Quirze es van posar d’acord durant el mes de gener de 2020 per a què la part de Sant Quirze passi a Terrassa. Donada la complexitat del procés i la necessitat d’aprovació per la Generalitat de Catalunya , s’estima que el procés pot finalitzar en el 2022. Continuem caminant fins el carrer de Baix Riera .

5 – La capelleta del carrer Baix Riera

Continuem caminant fins arribar al carrer de Baix Riera. Girem a la dreta i caminem uns metres fins arribar a una casa que fa cantonada amb el carrer de Sant Ramon .Hi ha una capelleta amb sostre i tancada de vidre que dóna als dos carrers penjada a la part superior de la cantonada.No aconsegueixo veure o apreciar quin sant hi ha dins.En la façana de la casa que dóna al carrer de Sant Ramon hi ha una porta basculant tocant a la mateixa cantonada tancada i en l’altra banda una mena de carreró amb una escala adossada a la casa per pujar al pis de dalt que per cert sembla ser l’entrada principal.Intentaré esbrinar més coses.Continuem caminant per aquest carrer fins sortir a la riera i per tornar-nos a incorporar al Passeig de la Riera.

6 – Carrer de l´Església

Abans d’entrar al carrer de l’Església observem un carreró. És estrany trobar-ne un a Les Fonts.Anem amunt pel carrer direcció nord i al cap d’uns metres a la nostra dreta hi trobem un placeta amb una figura al mig molt extranya que és una font i una gran barana d´obra on sobresurten dos bancs .Tota aquesta construcció esta acabada amb trencadís .A la part nord de la placeta hi ha una paret que pertany a un habitatge particular. En ella hi ha un dibuix on es veu un camí i un gran arbre on els seus fruits són les tres finestres de la casa.Un veí em va comentar que es diu la font d’en Samper. Continuem caminant cap amunt fins arribar a una plaça a la nostre esquerra ( a la altura del carrer Sant Francesc Xavier ). Entre dos bancs observem un munt de pedres apilades i unides amb ciment d’on sobresurt una aixeta per el que es veu és una altra font.Hi ha diverses fonts recuperades a Les Fonts algunes molt conegudes però no podrem anar a veure-les per què ens aparta de la nostra ruta : Font de la Bòbila , Font de la Mare de Déu de Montserrat , Font de la Mare de Déu de la Mercè ..entre altres .Abans aquí a Les Fonts hi havia molta aigua en el subsòl. Si aquelles antigues fonts eren d´aigua natural , ara estan connectades a la xarxa.“ Anem a fer un glop “ l´aigua prové del propi sistema de la zona , que l´agafa del subsòl però és de la xarxa.Continuem caminant cap amunt i travessem el carrer de Sant Quirze en direcció al carrer de la Mare de Déu del Roser fins arribar a la Parròquia de l Mare de Déu del Roser.

7 – Parròquia de la Mare de Déu del Roser

L’Església de la Mare de Deu del Roser de les Fonts és una construcció contemporània tal com ho indica la data de la façana ANNO DOMINI MCMLI (1951).El temple està precedit per aquesta porxada que veiem i destaca el coronament del capcer amb una capelleta feta de maó, que contrasta amb la resta de l’edifici.A l´interior veiem una imatge de la Mare de Déu del Roseren una majòlica de ceràmica. A l’esquerra de la nau del temple s’aixeca aquest campanar de torre de base quadrada alternant dues i una obertures amb baranes al pis superior.En un petit jardí al costat de l’Església podem veure la Font de la Mare de Déu del Roser .

8 – Castell de Les Fonts

A Les Fonts de Terrassa hi ha aquest castell de estil medieval ?.En realitat és una barreja d’estils i l’ornamentació és tant dispar que em desconcerta.Diuen que un personatge fanàtic dels castells anava dedicant tot el que guanyava en la construcció del castell.Avui dia sembla mig abandonat… algú sap la veritable història? o ha entrat dins?Aquest castell es propietat del Sr. Jacinto (Sinto) Garcia.Ell es dedica o dedicava a la compra venda d’antiguitats des de fa molts anys.El seu pare era pagés i posteriorment va vendre ví. El Sinto en aquella época es dedicava a comprar trastos vells de masies i cases i les anava guardant i aixecant el Castell , també recollia restes de materials per les obres .En la seva 1ª fase més anarquica, posteriorment ho ha anat ampliant amb més ordre però també amb un estil molt seu.Diuen que ell i la seva dona viuen dins al Castell i suposo que deu tenir vora els 78 anys .** Us ensenyo una fotografia del sr.Jacinto Garcia ( Diari de Terrassa ).Continuem caminant per el carrer de Mossén Parramon direcció oest .

9 – Casal de Les Fonts

Carrer de Mossèn Parramon 16 .
Situat aquí al centre de la vila de Les Fonts, en un edifici emblemàtic de principis de segle XX, aprox. 1920.El negoci el regenta la mateixa família des de l’any 1957 (3ª generació).De la façana principal podem destacar el seu nom amb lletres grans i fetes de trencadís de diversos colors.Arquitectònicament i artística la part que sobresurt del conjunt és la part central del capcer de l’edifici, d’acabat semicircular on hi ha encastat un rellotge ornamentat per una garlanda floral i unes campanes no massa grans en un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions que ens recorda una capella.Cal destacar també el treball del ferro a la reixa de la finestra i en un finestral i la barana de ferro colat del balcó.

10 – Punt final

Un barri tranquil. Aquest nucli de població gaudeix de la tranquil·litat d´estar situat a les afores de la ciutat i a prop de la natura, on es poden practicar gran varietat d´esports i activitats a l´aire lliure. Hi ha petits comerços i una escola. A més, Les Fonts gaudeix de molt bones connexions en tren i carretera tant amb Terrassa, com amb Sant Quirze, la resta del Vallès Occidental i Barcelona. L´oferta comercial del barri de Les Fonts la formen sobre tot petits negocis dedicats a diversos sectors que fan gala del comerç de proximitat. Aquests es troben situats, en la seva majoria, al llarg de la carretera de Rubí, l´avinguda de Mossèn Perramon, els carrers Caterina Albert i Baix Riera i la Plaça Nova, tots ells llocs de pas. No obstant, en altres vials del nucli també hi ha alguns establiments. A més, el tercer diumenge de cada mes, l´Associació de Propietaris i Veïns de Les Fonts organitza un petit mercat d´artesans a l´avinguda esmentada.Fa pocs dies vaig venir aquí a Les Fonts sol i vaig fer diverses consultes per poder mesurar una mica el que pensen els veïns:
1 – “És una zona molt tranquila, ben comunicada i amb serveis propers”, em diuen des de la Residència Sant Jordi de Les Fonts. “La gent és oberta i tot i que el barri ha crescut molt, segueix havent-hi molta proximitat entre nosaltres. Això fa que poguem compartir molts moments, com la cantada de nadales de l´escola, la festa major, la cavalcada de Reis i les activitats amb el casal d´avis”, afegeixen.
2 – “M´agrada molt la tranquil·litat del barri, la gent és molt amable i sociable; és com un poble”, opina una senyora de la perruqueria Sussana. “El barri té molt bona gent, ens han abraçat amb molta calor i força. És un barri molt acollidor i tranquil. A més, a nosaltres ens agrada molt la natura i Les Fonts en té molta”, comenten també dues persones .
3- “Té molta zona residencial unifamiliar amb terreny i piscines però hi falten alguns serveis petits de barri”, em diuen des de Piscinas Masarei.
4 – L´equip del Forn Pastisseria Aribau també troba a faltar serveis com una escola bressol, un centre cívic per avis i nens i un CAP més proper que el de Can Parellada, una demanda que també em fan des de la Farmàcia Clara Ferran. No obstant, els agrada que Les Fonts sigui com un poble, és a dir, un barri “de proximitat, on la gent és de tota la vida i on tots ens coneixem”.
5 – L´Elsa , de la Veterinària Candyvet, creu que fa falta potenciar el petit comerç i que la gent en faci més ús, però, com molts altres comerciants de la zona, també considera que és tracta d´un barri molt familiar.
Per últim el senyor A.G.G em comenta que fa dies que va iniciar una petició dirigida a l´Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i l´Ajuntament de Terrassa que diu:Ja fa anys que el nostre barri està gestionat per dos municipis que no demostren massa interès en les nostres peticions i necessitats. Ara sense consultar-nos decideixen que fer amb nosaltres.Després d’aquests anys de desídia i indiferència d’aquests municipis, sol-licitem una consulta popular per ser independents i gestionar el nostre barri de la forma que es mereix i volem.Que, d’una vegada, la veu del barri sigui escoltada!

Moltes gràcies .

Ferran Peña

** Vegeu més fotografies de l’activitat, obra d’en Llorenç Pomar