Ruta cultural: El barri d’Ègara
1 – Hem començat parlant sobre la situació i els orígens del barri al carrer de Les Cosidores, cantonada amb el carrer del Periodista Grané.
La barriada d’Ègara va sorgir al voltant d’un grup de cases amb pati construïdes per l’Obra Sindical del Hogar l’any 1952. Un fenomen especulatiu que va propiciar l’engrandiment del barri, sense cap mena de raonament urbanístic, cap a l’altra banda de la carretera de Castellar i fins ben bé al mig del llit de la riera.
2 – Hem entrat al barri pel carrer de la Tet, recordant que els primers pobladors del barri eren famílies de classe mitjana–baixa i els treballadors eren majoritàriament assalariats. Hi havia sobretot funcionaris de l’Estat, administratius de la banca i obrers del tèxtil, la construcció i metal·lúrgia. Els sous eren més aviat baixos, però en aquell temps hi havia l’avantatge que es podien fer moltes hores extres o buscar-se altres feines en el poc temps lliure que disposaven. Això és el que va ajudar a tirar endavant.
Us he explicat aspectes força importants a la plaça de Can Gorgs i al carrer de l’Occitània.
3 – Hem parlat de la història de la AEG a la carretera de Castellar davant la seva façana.
La seva evolució va lligada a la vida de milers d’egarencs i explica la revolució industrial, el naixement del moviment obrer i, fins i tot, els canvis polítics que va viure el país.
4 – També a la carretera de Castellar hem parlat de Cirsa.
Cirsa va ser una empresa espanyola de joc i oci, un dels líders mundials del sector. Hem recordat també els inicis del Manuel Lao i el Bar Ègara.
5 – Al carrer de Cadis hem vist el Mural que hi ha a l’Institut Blanxart.
L’Institut Investigador Blanxart va homenatjar a la persona que dona nom al centre, Daniel Blanxart. Ho va fer elaborant un mural de cinc metres d’alçada i 33 de llargària. El projecte i el mural és molt apreciat per tota la comunitat educativa implicada i pels veïns i entitats de l’entorn.
Les imatges de les branques de ginesta ens inspiren. L’ordit d’aquest teixit que anem veient comença a formar-se i el mural es transforma com un patchwork de fragments que s’enllacen per formar un tot.
6 – Al carrer de l’Hoquei hem recordat la nit del 25 de setembre de 1962, que encara roman a la memòria de moltes localitats de la província de Barcelona com la nit en què l’aigua ho va arrasar tot.
L’Anna Martínez, presidenta de L’Associació de Nens Desapareguts de la Riuada 1962, ens ha dedicat unes paraules. També ha estat present la Susana Escalera.
7- Al carrer del Renaixement cantonada amb el carrer de la Ciutadella, parlem sobre el Comerç actual al Barri.
L’època en què no hi havia ni un local comercial només la poden recordar els pobladors més antics.
Els treballadors de l’AEG disposaven de l’economat de l’empresa que els permetia adquirir aliments i d’altres productes a preus molt assequibles. El progressiu creixement urbanístic va suposar l’aparició de botigues de tota mena i no calia anar al centre de la ciutat per comprar cap mena de producte.
Ara hi veiem un tant per cent força alt de comerços que són propietat de nouvinguts, aquí al carrer del Renaixement i al carrer del Periodista Grané.
8 – Plaça de la Inmaculada.
La capella de la Immaculada, més endavant convertida en parròquia, fou capdavantera dels moviments socials i de lluita dins les tensions polítiques dels darrers anys del franquisme.
Ens ha dedicat unes paraules el mossèn Andrés Ramírez.
9 – Hem parlat amb el Grup de Dones d’Ègara, un grup de dones diverses de totes les edats amb l’objectiu d’organitzar activitats per la dona, conferències, tallers, sortides, xerrades.
Ens ha dedicat unes paraules la Irene Sarlé, presidenta del grup.
10 – El torn final ha sigut a càrrec de la Cristina Valverde, presidenta de l’Associació de Veïns del barri.
Un grup de veïns i veïnes que mantenen força alt el punt de la convivència amb afany, sacrifici i dedicació altruista amb la voluntat inequívoca de continuar en la línia dels que els van precedir en la seva lluita.
Moltes gràcies a totes i a tots vosaltres.
Hi ha i hi ha hagut moltes persones que han treballat pel barri, alguns estan aquí, o no han vingut. I altres, els que ja no es troben amb nosaltres els enviem un recordatori d’agraïment i volem que sàpiguen que els portarem sempre al nostre cor.
FERRAN PEÑA
