Crònica de l’acte de presentació del poemari ‘vestigis’, de Sergi Jover

Emocionat recull biogràfic d’un europeu i les seves circumstàncies familiars. Amb l’ajuda de l’amistat i la lectura i una forta admiració per la ‘poesia francesa’ i en general per la gran cultura europea, (Paul Valery).

‘Vestigis’ ha estat musicat per ‘turnez¬&- sese’ omplint de força llum, la joia de la poesia.

En paraules de l’autor, “Aquest Vestigis són la meitat dels poemes escrits en els darrers deu anys i que han sobreviscut a llibres no editats que no van interessar a cap jurat ni a cap editor. Són els Vestigis propis, els que em toquen. Comença amb el què ja m’havien decidit, el 26 de gener del 1939, abans de néixer, i acabo amb la meva mort que calculo, ple d’optimisme i malgrat la meva poca qualitat biològica, entre el 4 de març i el 23 d’abril del 2033.”

Sergi Jover (Barcelona, 1950). Escriptor i membre de la junta de l’Ateneu Barcelonès, membre de la junta de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i soci de l’ACEC.

L’adolescència la passa amb la seva família a Suïsa. Aquest fet li permet aprendre la llengua francesa i conèixer l’obra de Sartre, Cèline, Verlaine, Verhaeren, Brel i Brassens, entre d’altres. A final dels seixanta retorna a Barcelona i coneix els grans poetes catalans com Salvador Espriu, Pere Quart, Tomàs Garcés o Joan Vinyoli. Aleshores comença a escriure poesia. L’any 1999 publica el seu primer llibre de poesia Vida meva, i uns anys més tard Ressenya (2001) i Neu fosa (2001).

Però a més d’escriure poesia i dedicar-se al teatre, al cinema i al dibuix, també tradueix. Ha cotraduït una història de la III Internacional, de Milos Hajek i La broma, de Milan Kundera, entre altres.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN i de l’Ateneu Barcelonès.

La seva obra poètica es recull en aquestes obres:
Vida meva. Barcelona. Viena, 1999.
Ressenya. Paiporta: Amós Belinchón, 2001.
Neu fosa. Barcelona. Viena, 2001.
Poemes publicats en revistes
Vestigis. Palma: El Tall, 2010.

Comparteix