Vallparadis : del plistocè fins als nostres dies
Resum de la ruta pel barri de Vallparadís, a càrrec de Ferran Peña i Jaume Oliet, amb fotografies d’en Llorenç Pomar.
1 – Introducció
A l’Estació Vallparadís Universitat
L’any 2005 quan la Generalitat de Catalunya estava duent a terme un important projecte per a la ciutat, com va ser la prolongació de la línia de ferrocarril autonòmica que uneix Barcelona amb Terrassa, dotant així a la ciutat de tres noves estacions connectades sota terra com si fos una petita línia de metro. A l’excavar la que s’havia de construir a Vallparadís, per afavorir la mobilitat dels milers d’estudiants de la universitat, va aparèixer un important jaciment arqueològic que els experts van situar de finals del Plistocè.
Les excavacions van començar immediatament per no retardar el projecte ferroviari sota la direcció de Joan García i Kenneth Martínez, amb investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es van perllongar fins a 2007 i el resultat no solament va ser la constatació d’un fet que se sabia -l’existència d’assentaments humans a la Prehistòria al costat de la riera de Vallparadís- sinó també la troballa d’un dels jaciments prehistòrics més antics i rics d’Europa, comparable al d’Atapuerca. Tal com van publicar els mitjans de comunicació en el seu moment, tan sols 4 mesos després d’iniciats els treballs s’havien trobat uns 11.000 registres, dels quals al voltant de 8.000 eren eines de pedra i 3.000, fòssils animals.
Entre els fòssils animals, es va poder constatar que en el Quaternari van conviure en el que avui és el Parc de Vallparadís espècies com bisons, rinoceronts, mamuts, cérvols i fins i tot hipopòtams.
*** Us ensenyo una fotografía de restes ossis trobats .
( foto de IPHES ).
El jaciment de Vallparadís ha estat objecte de nombroses publicacions científiques d’impacte des que es va començar a excavar el 2005. Entre aquestes destaquen, el Proceedings of the National Academy of Sciences, (2010), Comptes Rendus Palevol (2011) o Trabajos de Prehistoria (2012), entre altres .
Els terrenys on s’aixeca el barri pertanyien antigament a la quadra de Vallparadís, terme que anava des del camí de Castellar, al nord, fins a Santa Margarida al sud, i des del carrer de Sant Antoni, a l’oest, fins a la riera de les Arenes a l’est.
2 – Art Jacquard
Avinguda Jacquard , 29
L’edifici és de l’any 1924.
Hi va haver una fàbrica de gasoses fins a l’inici de la guerra civil al 1936.
La façana és d’estil modernista i destaca el seu trencadís amb motius florals.
Es va inaugurar l’any 1977 per la família Rusca.
La seva activitat és l’emmarcat i restauració d’obres d’art .
Té taller propi i és una empresa que aposta pel treball ben fet.
Una empresa coneguda per tots pel seu prestigi i qualitat, una empresa que ha sumat i ha fet barri.
El Joan Rusca és el propietari i l’impulsor de procurar dia a dia amb els seus coneixements de què sempre sigui així.
El Joan ens ha explicat que va començar a treballar al Museu Marítim de Barcelona abans de passar a treballar amb el seu pare a Art Jacquard .
Ens ha ensenyat el taller on processa tot el seu treball i les eines i màquines per fer-ho .
Un treball mig mecànic i mig artesà però amb una qualitat excel-lent.
3 – Carrer de Salmerón
En el 1896, i amb la construcció del pont del passeig sobre el torrent de Vallparadís , a l’altra banda del torrent apareixen les primeres edificacions , no és fins sobre el 1930 que comencen a bastir-se les primeres cases que havien de configurar el barri .
Plaça de les Teixidores
Aquesta plaça va ser inaugurada en el mes de maig del 2017 en homenatge a les dones treballadores del sector.
Una pèrgola metàl-lica destaca orientada de nord a sud seguint el carrer de Salmerón. El paviment d´aquesta plaça es converteix en una vorera molt ampla, aquesta té la meitat pavimentada amb granit i l’altra meitat de fusta.
Casa Baumann
La Casa Baumann, també coneguda com a Casa Coll i Bacardí, és un edifici modernista unifamiliar aïllat , de grans dimensions i situat aquí , a l´Avinguda de Jacquard , al marge dret del Parc de Vallparadís com podem veure.
Castell Cartoixa de Vallparadis
El castell actual, conserva poques restes de l’original. Està envoltat d’aquest fossat i amb una gran torre central .És de planta rectangular, de murs amb merlets i amb quatre torres quadrades als angles i tres mitges torres en el centre dels costats nord, sud i est.
Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a la seva funció de cartoixa encara es conserven.
Museu Textil
Vetlla per la preservació del patrimoni tèxtil i treballa amb la voluntat d’oferir coneixement especialitzat i divulgatiu a el major nombre de públic possible a partir dels productes tèxtils històrics i contemporanis.
És un espai per a la investigació i la conservació. Compta amb una plataforma de serveis especialitzats en restauració, conservació i documentació de tèxtils, així com de formació destinada a professionals i estudiants.
4 – Visita a l´estudi de la artista Teresa Jordà Vitó
Teresa Jordà Vitó va néixer a Terrassa el 2 d’abril de 1943.
Filla de l’artista Raimunda Vitó, es va llicenciar en Belles Arts, Pintura i Disseny per la Universitat de Barcelona el 1989.
El 1991 va cursar un Màster editorial en Belles Arts a la Universitat de Barcelona .
Posteriorment va estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Terrassa.
Esta considerada com una de les millors aquarel-listes abstractes.
Compta en el seu dilatat currículum amb nombrosos premis nacionals i internacionals d’aquarel-la (faig esment dels més importants .
Ha impartit cursos i tallers al voltant de l’aquarel-la i l’abstracció i a nivell expositiu i han estat moltes les mostres en les quals ha participat tant de forma col·lectiva com individual.
En els treballs de la Teresa Jordà Vitó , el color és el protagonista, com a constructor de l’espai i com a expressió d’un cert estat d’ànim davant el gran teatre de món.
Les aquarel·les són una escomesa contra la foscor i l’estatisme, són llum i moviment.
La Teresa utilitza la tècnica de l’aquarel-la per expressar els seus sentiments.
Pinta sobre el paper d’aquarel-la, el talla, li fa incisions, el cus, i recompon l’obra.
Crea obres també en tres dimensions, aconseguint crear escultures amb el paper pintat amb aquesta tècnica basada en l’aigua i el pigment.
La Teresa ens ha ensenyat el seu estudi on veus gran quantitat de treball acabat i en procés d’elaboració, és com una fàbrica que no para mai de crear idees, sentiments i emocions.
Com a punt final m’agradaria acabar amb un escrit de la Mary Farrell en honor a la nostra artista que diu:
“ La flama del silenci “
Si , Teresa , el silencio arde.
El silencio de amarillo-oro
Abrasador en su marco de metal
Negro-gris.
El silencio de la roja-rosa con
su corazón de seda.
Los cielos de terciopelo indigo.
Los campos de lino , dorados
y violetas.
Las gamas de naranja , calidas.
El silencio , si , Teresa ,
Arde con hermosuras ,
hermosuras tan fuertes
como generosas .
Si, Teresa “ La flama del silencio “ .
Mary Farrell.Agost 2020.
Moltes gràcies Teresa per tot el que ens has ensenyat i et desitgem de tot cor èxit, que ja el tens. Una abraçada molt forta.
5 – Mur modernista fet amb pedres d’una ermita
Forma part de la finca Salvans del carrer de Salmerón .
Es tracta d´aquest mur de contenció i tanca modernista fet amb pedres com a material bàsic.
El mur està situat aquí a l’entrada del torrent Monner , tocant al Museu Tèxtil i és el principal lloc de pas per anar fins a les esglésies de Sant Pere pel pont penjat sobre el parc.
A mida que va baixant la pendent del camí va augmentant d’alçada i a la part alta, hi han contraforts lligats entre si per arcs cecs .
De fet , també la primera construcció que cal esmentar és la tanca de la entrada a la finca Salvans , que veurem d’aquí uns minuts en el carrer de Salmerón que que és la part on neix aquest mur.
És obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i foren construïts l’any 1909 amb pedres de l’enderroc de l’ermita de Sant Jaume que estava situada on ara hi ha el Museu Tèxtil.
**Us ensenyo un fotografía de l´ermita / Arxiu Tobella.
En el seu lloc es va construir la anomenada Torre Soteras.
En el Museu de Terrassa es conserva actualment part de la rosada de la façana.
L´edifici va ser enderrocat a principis dels anys seixanta i en el seu lloc es va construir el Museu Tèxtil tal i com us acabo de comentar.
** Us ensenyo una fotografia amb la torre Soteras /
6 – Pisos de l`avecrem
Els pisos de l’avecrem són una promoció d’habitatges realitzada per una entitat bancària durant la dècada dels 50 del segle passat. Els pisos realitzats en dues fases consecutives, constitueixen el nucli urbà del barri .
Aquests pisos, construïts per una entitat bancària, per a llogar-los entre els seus impositors, varen tenir una gran acceptació per la seva qualitat constructiva, doncs aquesta era poc habitual a la ciutat. La gran demanda i l’oferta limitada va obligar a la entitat bancaria a sortejar-los.
La primera promoció d’aquests pisos es va fer aquí on som , entre el carrer de Salmerón i el passatge de Venècia , aquesta és l’entrada principal als habitatges des del carrer de Salmerón . En el carrer de Prat de la Riba (est) i el carrer de Sant Antoni Maria Claret (sud), aquest també presenta un altre entrada i es distribueixen al voltant d’un pati o plaça central arbrada, al que poden accedir els vehicles dels propietaris. Aquesta primera fase està formada per quatre blocs de pisos de planta baixa més tres i balcons que donen als carrers que configuren l’illa i a la plaça arbrada interior.
*** Us ensenyo una fotografía aèria
Aquests quatre blocs que ocupen tota la illa, inicialment eren de lloguer i sembla ser que el lloguer que havien de pagar els afortunats en el sorteig, era molt alt per aquells temps, i es comentava que als llogaters només els quedaven diners per menjar Avecrem . Amb el temps els llogaters varen acabar comprant els habitatges, doncs les condicions que va oferir la entitat bancaria , van ser prou bones, i degut a la bona qualitat de la construcció i el fet de viure en un lloc privilegiat.
La segona fase de pisos de Vallparadís es va fer a l’illa del costat, formada pels carrers: Sant Antoni Maria Claret ,el de Prat de la Riba , Pius XI i Salmerón.
Aquesta segona fase va tenir lloc deu anys després, l’any 1968.
7 – Plaça de l’Onze de Setembre.
Aquesta plaça és el punt central del barri.
Aquesta escultura es diu “Al Vent“ i és de l´artista terrassenc Albert Novellón (EPD).
És una peça d’acer que representa la senyera en moviment.
Al Vent, està realitzada en acer corten : L’Acer Corten és un tipus d’acer realitzat amb una composició química que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrosió atmosfèrica sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques.
Per les seves característiques, contribueix a estilitzar la plaça i a donar-li sensació d’amplitud, a més de convertir-la en un punt neuràlgic de la ciutat, tant pel seu indubtable valor simbòlic, com pel seu valor estètic i d’optimització màxima de l’espai.
Es tracta de la primera escultura que l’artista i exdirector de l’Escola Municipal d’Art de Terrassa, Albert Novellón, va realitzar a la ciutat, i que l’ha va cedir de forma altruista.
L’escultura d’Albert Novellón és una de les primeres que es realitza a Terrassa mitjançant un procés públic de participació. Els veïns i veïnes del barri de Vallparadís van treballar conjuntament amb l’artista en la idea de la peça.
8 – Sala Paüls
Carrer de Salvador Busquets 18
Ens rep el Jordi Paüls ,
La Sala Paüls és una nova galeria d’art on no es venen quadres, ni escultures, ni les obres que s’hi exposin.
És una iniciativa privada perquè joves artistes disposin d’un espai per exposar i un punt de trobada i d’intercanvi entre les diferents generacions d’artistes, més reconegudes.
La sala es va inaugurar en aquest mes de gener 2020.
El nou espai d’art obre tots els dies en horari de tarda .
És un nou centre de creació i de la cultura sense ànim de lucre. La idea és que la Sala Paüls també s’hi facin recitals de poesia o de música, i tot tipus d’actes culturals, sempre en petit format per un espai reduït.
Jordi: Et felicitem per aquesta gran iniciativa que fa i uneix encara més a la cultura de Terrassa i et donem les gràcies per haver-nos rebut
9 – Carrer del Claustre ( resta de l’antic camí de Terrassa a Sabadell ).
Té la seva entrada aquí pel carrer Salvador Busquets.
Avui dia , encara queden dos trams de l’antic camí : l’entrada al parc de Vallparadís
pel costat del Museu Tèxtil que voreja els Murs de la Casa Salvans, ( hi hem anat
fa poc ) i aqui on som , el carrer del Claustre.
10 –Fàbrica Duran
Carrer Prat de la Riba 88
Aquest edifici va ser bastit l’any 1951 pels arquitectes Pere Pigrau i Josep Maria Bassols.
L’empresa va ser extinguida l’any 1999.
Actualment l’edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria.
La tercera planta és buida com podem veure i en mal estat de conservació.
L’edifici el podem classificar dins de l’eclecticisme arquitectònic d’inspiració clàssica en els elements decoratius.
És un edifici entre mitgeres, de grans dimensions.
La façana principal presenta un sòcol de pedres irregulars situades damunt del maó i està dividida en tres cossos situats de forma simètrica.
El cos central és de planta baixa i dos pisos.
Tota la façana és de maó vist i està coronada per un frontó triangular.
11 – Antiga “ Freiduria Carmen “
Records de la nostàlgia :
Tota aquesta part on ens trobem ara, fa uns seixanta anys era una part buida i trista .
Aquí davant al passeig 22 de juliol hi havia el pas a nivell del tren.
Al vespre , si miraves cap amunt direcció nord o sud del carrer de Salmerón tot era foscor , havia molt poca llum i aquí davant mateix hi havia un descampat.
Tots aquests edificis que veiem ara no hi eren.
L’única llum que hi havia quan es feia fosc , era la de la Freiduria Carmen plena de gent xerrant, rient, feliç ….
La Freiduria Carmen havia estat un negoci familiar fundat pel senyor Sal-lari i la seva senyora Carme ( EPD ) en l´any 1970.
A principis dels anys vuitanta van ser pioners a Terrassa en l’elaboració de pollastres a l’ast , que els feia personalment el senyor Sal·lari , una gran persona i molt treballador igual que la seva senyora la Carme .
A poc a poc es van anar incorporant els seus fills: el Salvador, el Miquel i el Carles que era el més petit.
Encara recordo les cues de gent que hi havia els caps de setmana per comprar un pollastre a l’ast o alguna de les tapes que feia molt bé la senyora Carme.
Quantes vegades m’havia pres un “ cuba libre ” amb els meus amics escoltant la campaneta de el pas a nivell de fons , que avisava que venia el tren mentre tancava les barreres.
Amics que encara conservo i alguns altres que ja no es troben per aquí.
No ho oblidaré mai ** El Ramonet Rodó que és un conegut dibuixant de còmics de Terrassa, va fer el logo de la Freiduria fa anys, ens explica les seves vivències dins com un ex-client mes i ens mostra un parell de fotografies i dibuixos fets per ell.
** A la vorera de la nostra esquerra veiem una nova Freiduria o Rostisseria que ja ha passat comercialment a altres mans.
12 – Punt final
Passeig 22 de Juliol a l´entrada al parc de Vallparadís .
Com hem comentat a l´inici d´aquesta ruta , la història de Vallparadís es remunta al paleolític inferior, amb la troballa de proves d’ocupació humana a la zona actual de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Consten de centenars d’eines lítiques i milers de restes òssies, algunes de les quals antropitzades pels grups humans que varen ocupar aquesta àrea de Terrassa.
Hem fet un petit trajecte pel barri :
La zona que ocupen els museus ja la coneixem tots i forma part de la cultura del barri.
Moltes gràcies Joan i familia Rusca d’Art Jacquard per estar des de l’any 1977 sumant i fent cultura al barri.
Moltes gràcies a la Teresa Jordà: Esta considerada com una de les millors aquari-listes abstractes.
El seu nivell artístic, ensenyaments i humilitat aporta molt a al barri.
Hem vist el mur modernista de la finca Salvans, hem estat en els famosos pisos de l’Avecrem i visitat la Plaça de l’Onze de Setembre que és el punt central de barri.
Moltes gràcies a tu Jordi Paüls (Sala Paüls) pel teu suport als artistes i la Cultura de Terrassa.
Un tram de l’antic camí que anava antigament de Terrassa a Sabadell, el carrer de Claustre.
La fàbrica Duran, un edifici que ja no és el que era.
Antiga “Freiduria Carmen: un record molt entranyable de la nostàlgia i de l’amistat, així com els dibuixos del Ramonet Rodó.
Estic segur que hi ha més coses per comentar i persones que han aportat molt al barri des de l’anonimat.
No els he pogut incloure quan vaig escriure aquesta ruta, perquè he de limitar el temps a un màxim de dues hores.
Vaig viure catorze anys al barri i m’agradaria molt que aquestes persones a qui em refereixo, sàpiguen que sempre les portaré al cor.
Moltes gràcies.
Us deixo uns enllaços sobre les excavacions a la primera part de algunes revistes i publicacions científiques d’impacte des que es va començar a excavar el 2005. Entre aquestes destaquen, el Proceedings of the National Academy of Sciences, (2010),Comptes Rendus Palevol (2011) o Trabajos de Prehistoria (2012), entre altres .
Ferran Peña
28 de novembre de 2020
