Sensacions d’un entorn
Resum elaborat per Ferran Peña, de la ruta realitzada avui, 22 de maig de 2021
Sensacions d’un entorn
Ruta Creada i dirigida per Ferran Peña
Fotografia: Llorenç Pomar [veure imatges]
Sensacions d’un entorn és el resultat de la recerca dins d’una zona concreta per buscar noves sensacions i estímuls.
La meva intenció és transformar aquestes sensacions en il·lusions, màgia , sentiments o cultura i compartir-los.
He fet un recorregut per un entorn concret i l’he dividit en dues parts :
Una d’imatges sobre el terreny , resultat d’aquesta recerca i una altra de temes concrets amb més contingut .
1 – Nostra Senyora del Passeig del Vint-i-dos de Juliol
La Mare de Déu del Passeig del Vint-i-Dos de Juliol està aquí amb nosaltres , ens dóna la benvinguda i ens beneeix perquè puguem gaudir i descobrir noves sensacions durant el nostre petit recorregut.
Ja fa estona que ens està veient, algú sap on està ?
Mireu cap amunt en aquestes cases que tenim al davant i la veureu, prepareu les màquines de fotografiar ……… dispareu – ja !!
2 – Façana amb elefant i Lleó
Carrer de Miquel Àngel 25 – cantonada del carrer d’Amadeu de Savoia
L’altre dia pujant per aquí , i a l’arribar a l’altura d’aquesta casa vaig quedar sorprès el veure en una part de la façana la figura d’aquest elefant, i en l’altra part la figura d’aquest lleó ensenyant les seves urpes .
Són dues escultures adossades a la paret.
Vaig estar una bona estona rumiant el motiu pel qual el propietari les havia posat.
Vaig pensar que havia estat a l’Àfrica de viatge, que potser era amant de la cultura africana i tenia aquestes imatges perquè son els seus animals preferits ..etc
Tenia curiositat per saber qui era i preguntar-li.
Vaig trucar al timbre dues vegades i no obria ningú.
M´en anava anar i al moment va obrir una senyora gran i em va dir que me n’anés.
No em va deixar ni obrir la boca i va tancar la porta.
Em vaig quedar pensatiu i abans d’anar-me’n , vaig tornar a mirar a les dues figures. Notava com elles també em miraven a mi , amb afecte, perquè sabien que tenia ganes de conèixer-les per poder després explicar-vos qui son a tots vosaltres.
3 – Fantasia al Carrer del Torrent
Entre el carrer de Miquel Àngel i el carrer de Francesc Oller
Aquest tram de carrer és fantàstic .
Nº 52 – Casa amb planta carnívora
Sense comentaris .
No ho puc explicar , millor veure-ho en directe, val la pena fer diverses fotografies.
Sembla que en aquesta casa hi ha una planta carnívora dins que ha anat creixent i s’ha anat menjant als seus habitants, mobles i tot el que ha pogut, per això busca una sortida per aquesta finestra.
** El Ramonet Rodó ens presenta un dibuix .
Nº 46 – Un Buda ens observa des d’una finestra
Nº 40 – Barberia Hindú
La decoració i tipus de dibuixos que hi ha a la façana ens trasllada per instants a la India .
Podem veure :
- Un elefant de color blau enjoiat amb adorns hindús.
- A la mà esquerra té unes tisores disposat a tallar els cabells, i a la dreta aguanta una tassa de cafè.
- Dos assecadors, un de manual i un de fix, dels de fer la permanent volant a la façana.
He vingut varies vegades per poder parlar amb el propietari i no he vist activitat. Si mirem per la finestra observem una mena d’artefacte que crec que és perquè juguin els gats.
El mobiliari no és estàndard d’una barberia actual, és ancestral, per això em crida l’atenció.
4 – Quan tot està perdut.
Carretera de Rellinars – Passeig del Vint-i –dos de Juliol
Algunes vegades havia passat per aquí caminant , fa anys i mai m’havia parat a contemplar aquesta casa.
L’altre dia la vaig estar analitzant des dels tres angles possibles. Veia moltes coses que em cridaven l’atenció i m’era difícil agrupar-les per poder arribar a saber que era aquesta casa.
Al final vaig decidir dividir els punts que més em cridaven l’atenció i analitzar-los un a un :
1 – Barana amb trossets de pedres ceràmiques .
En la part de la casa que toca a la carretera de Rellinars, hi ha una galeria petita. A la part frontal de la barana hi ha una sèrie de peces petites de ceràmica formant uns motius d’adorn, no les puc analitzar bé des del carrer , alguns trossos estan esborrats a causa del temps. Ha jutjar pel tipus de dibuix que és , diria que són molt antigues.
2 – Estructura estranya , i porta tapiada d’accés des del carrer.
No he pogut esbrinar que és aquesta espècie de mirador tancat o estructura. Hi ha una entrada d’accés tapiada a la cantonada. Li he donat moltes voltes i crec que aquí, tocant al mur sud hi havia una xurreria, fa uns trenta anys o potser una mica més. Si és així ja he trobat l’explicació a la porta tapiada com també la trobem en els dos petits voladissos a banda i banda.
3 – Anunci molt deteriorat en el mur o pared sud.
“Beba Gaseosa La Casera , és insuperable”.
En el mur que dóna al sud hi ha un rètol publicitari de gasosa La Casera i una mena de placeta amb uns bancs.
4 – Hort de tarongers.
Al jardí o hort que hi ha davant de l’entrada de la masia i que es veu des del carrer, li dóna una pinzellada original de color.
5 – Rellotge de sol.
Rellotge de sol bastit l’any 1888 i restaurat el 1998.
6 – Arcs tapiats.
A la part est de la casa hi ha una sèrie d’arcs que estan casa o masia . tapiats i ens mostren una part mes del que havia estat la casa o masia .
Estic convençut que l’estructura d’aquesta masia tenia continuïtat en la part nord i tenia molt terreny al voltant.
Es tracta de Can Minguet.
Antigament havia ocupat un bon espai al davant on tenia l’era, terreny que va ser absorbit pel pas del ferrocarril.
** Us ensenyo una fotografia del Arxiu Històric de Terrassa .
El Jaume Sabaté ens ha fet una bona explicació històrica sobre el que va ser Can Minguet.
5 –Casa de Pere Espuña
Carrer del Pintor Viver 19
Aquesta casa la va construir un senyor que es deia Pere Espuña fa mes de vuitanta anys.
Era guixaire.
La seva filla que viu a la casa va tenir l’amabilitat de explicar-me la seva història.
El senyor Pere Espuña ja no es troba amb nosaltres.
La casa és una torre d’un estil de fa uns anys i a Les Fonts n’he vist alguna de similar.
Quan es va construir , en la part de la nostra esquerra hi havia camp que arribava fins al Passeig del Vint-i-dos de Juliol.
A la part del darrera hi havia un torrent i en la part dreta havien unes cases de planta baixa que es van enderrocar i s’han substituït per aquests edificis quedant la torre atrapada entre ells .
La reixa de la tanca de la casa és d’una qualitat similar als adorns a quatre cares de forma triangular que presenten els murets amb trencadís .
El porxo està suportat per aquestes quatre columnes amb un acabat típic d’aquella època i en la part frontal superior observem aquesta cara de ceràmica vitrificada de color verd .
A la part esquerra de la teulada , podem observar una gàrgola de ceràmica vitrificada.
Aquesta gàrgola de ceràmica m’ha recordat unes que es troben a la Casa Pere Segués, un edifici protegit com a “Bé Cultural d’interès local” que està situada a la confluència dels carrers Vinyals i Doctor Cabanes i són un exemple del noucentisme català per l’ús ornamental de la terracota.
La casa va ser construïda l’any 1942 i això ja em quadra amb la data de construcció de la casa de Pere Espuña que tenim al davant i tots els elements que l’envolten .
** Us ensenyo dues fotografies: La primera és d’una de les gàrgoles que hi ha a la casa Pere Segués i una altra que és aèria de la situació de la casa per als que no la coneixeu.
6 – Terrassa, la ciutat de les xemeneies
Xemeneia, entrevista des del passeig de les Lletres, nova denominació de la part alta del carrer de Sant Llorenç.
S’aixeca en aquest pati interior d’un conjunt d’habitatges construïts al solar de l’antic Vapor Galí, ocupat després per l’empresa tèxtil de tints Doré.
Es tracta d’una xemeneia troncocònica, de maó vist, amb base quadrada i coronament escapçat sense acabament, amb el fust protegit per dalt amb cèrcols metàl·lics.
Té una alçada total de 25 m.
El complex tèxtil ocupava l’illa situada entre els carrers de Sant Llorenç, 22 de Juliol, Sant Leopold i Cervantes.
Únicament podem contemplar-la des d’aquí , no ho acabo d’entendre…..
7 – El Mag Àlex
El Mag Àlex ens espera al Passeig de les Lletres
El mag Alex neix el 1994 i ja als seus 5 anys comença la seva vocació per la màgia. Llavors ja va practicant els petits jocs de màgia que va aprenent.
Alhora comença a formar-se en teatre a l’escola per més endavant ser integrant de l’antic grup de teatre Rodamón de Terrassa .
Al 2014 acaba els seus estudis en el pla de formació de l’actor de l’estudi d’art dramàtic Nancy Tuñón i Jordi Oliver. Posteriorment complementa la seva formació amb els estudis superiors de doblatge professional al centre de doblatge Sonygraf, amb l’escola Movie Films.
Actual integrant de la companyia de teatre Farga’m de Terrassa des del seu inici al 2009.
La seva màgia es descriu entre una màgia moderna, divertida i clàssica, basada en el teatre i l’humor, per aconseguir efectes de màgia de saló sense grans mecanismes.
Des de llavors ha començat una carrera màgica incessable amb espectacles per a tot tipus d’esdeveniments i públic, des de aniversaris, casaments, esdeveniments empresarials, gales màgiques en teatres, festes majors, màgia de carrer … etc.
Tot això l’ha portat a ser un mag internacional, actuant en països com Itàlia, França, Andorra, Portugal, Països Baixos, Uruguai, Argentina, Colòmbia .. etc.
El mag Àlex col·labora regularment amb associacions sense ànim de lucre amb els seus serveis màgics. Algunes associacions són: Auda, Àfrica Màgica, Creu Roja, Banc dels aliments, Càritas, La Marató, entre d’altres.
Actualment el Mag Àlex dirigeix l’empresa Crea&Educa, un equip de professionals del món artístic dedicat a l’ensenyament d’activitats artístiques en centres educatius, oferint com a activitat principal la màgia i altres cursos com teatre, teatre musical i dansa entre d’altres .
Ens ha convidat a entrar al Teatre del cafè de l’Artista on ens ha fet una demostració de màgia magistral.
*** El Ramonet Rodó ha fet un dibuix dedicat al Mag Àlex i l’hi regala amb afecte per poder recordar sempre aquest dia.
8 – Edifici amb trencadís
Carrer Cervantes 77
Tots els edificis de la Terrassa Modernista que hi han parts de trencadís estan identificats en l’espai de cultura de Terrassa menys aquest.
Si, ja ho sé que aquest és molt mes modern.
Ha continuat aquesta línia d’acabat arquitectònic amb altres dibuixos o motius i a nosaltres avui ens toca valorar-lo i tenir-ho en compte.
El trencadís és un tipus d’aplicació ornamental del mosaic a partir de fragments ceràmics, bàsicament rajoles, units amb argamassa, habitual i característic en l’arquitectura modernista catalana.
Els arquitectes modernistes ja eren, potser per respecte als recursos estètics de la construcció mediterrània, aficionats a l’ús de rajoles ceràmiques, però va ser Antoni Gaudí qui va proposar aquest sistema que es va considerar inèdit .
Per tal d’aconseguir cromatisme, es va optar per la utilització de ceràmica esmaltada, que ofereix colors vius, aprofitant la superfície llisa i polida juntament amb la superfície tridimensional de la seva arquitectura, per causar el màxim efecte de brillantor a l’incidir la llum en les composicions.
Signa la obra un tal Simó. C, no he aconseguit saber qui és.
Podria ser que aquesta obra hagi estat realitzada per trams i de forma totalment manual – industrial.
9 – Un fet inusual de Lluis Muncunill
Casa Bonaventura Fornells
Carrer de Sant Leopold 86
Aquesta casa va ser construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill en el any 1918 , inspirada en l’estil britànic anomenat “domestic revival “.
Sembla ser que Muncunill només va utilitzar en la casa Bonaventura Fornells i en la desapareguda Casa Freixa, al costat de la Masia Freixa , un fet inusual i possiblement únic a Terrassa és que en el mateix projecte constructiu és fes la casa i la fàbrica.
Amb els anys la casa va ser adquirida per un tal Soler, d’aquí que també sigui coneguda com la Casa Soler.
No us explicaré tota l’arquitectura de la casa, perquè en el tipus de ruta que estem fent és irrellevant, però si que m’agradaria destacar algun punt .
A l’alçada del primer pis de la torre mirador, a l’esquerra, s’obre una gran finestra en arc rebaixat. Aquest tipus de finestra, va ser utilitzat per Muncunill en altres edificis residencials i també en les façanes laterals .
Hi ha un vitrall esplèndid que ja m’agradaria poder-lo admirar des de dins de la casa.
La casa està envoltada per un gran jardí que la separa de les dues naus industrials disposades en forma de L.
Són naus d’una sola planta, amb cobertes a dues aigües. Una de les naus té la façana al carrer de Sant Leopold i l’altra té la façana al carrer de Montserrat. Entre la nau que té la seva façana principal al carrer de Sant Leopold i la casa hi ha una porta gran que permet l’accés directe al jardí situat entre la casa i les naus industrials.
**Us ensenyo un plànol aeri perquè puguem apreciar i diferenciar el que és fabrica, jardí i casa.
10 – Punt final
Carrer Montserrat cantonada carrer de Sant Leopold
En aquesta paret trobem escrit el millor final possible del recorregut que hem fet avui.
Posa : Jo sóc qui estima a la noia més gran d’aquest puto mon “t’estimo “.
Una manifestació d’amor que ens regala i comparteix aquest entorn amb nosaltres i que estic segur que ens produeix una bona sensació.
Aquesta pintada que hi ha en aquesta paret, fa anys que la veig ja que visc aquí a prop i no l’ha esborrat ningú, ni el temps, ni el deteriorament de la paret, ni la brigada de neteja l’Ajuntament anti grafits.
Per alguna cosa serà.
És un missatge molt humà que va escriure algú per manifestar el seu amor a on bonament va poder, o per llançar un crit a la vida potser al no ser correspost.
Us vull dir una cosa :
Al principi de tot , abans de la història de la vida , la necessitat i l’art devien ser lo mateix en alguns casos.
Era normal i continua essent-ho , que a fi de mantenir la vida i molt més encara per tal de donar-li sentit , cal atendre i donar satisfacció a moltes necessitats que la mateixa vida genera , i de les quals exigeix el compliment segons la circumstància i el tarannà de cada individu.
Cal fer-ho , dur-ho a terme i complimentar-ho com hem fet aquest mati , per la via de la capacitat realitzadora i generadora de formes propia de les persones .
- Gràcies Jaume Sabaté
- Gràcies Ramonet Rodó
- Gràcies Llorenç Pomar , Matilde Garcia , Rafael Morante i a tots vosaltres per venir , col·laborar en aquest projecte i fent-se costat.
Moltes gràcies.
