Les connexions entre cinema i poesia
Resum elaborat per Josep Maria Sans, de l’activitat “Poesia i cinema: interrelació i confluències”.
Fotografies: Associació de Poetes Terrassencs VEURE FOTOS
La proposta feta des de l’Associació de Poetes Terrassencs era agosarada doncs les connexions entre poesia i cinema són moltes però no sempre són fàcils de detallar.
En Jordi Hernández Prat, Director tècnic i d’explotació del Parc Audiovisual de Catalunya, ha desenvolupat la interrelació i confluència entre cinema i/o poesia a través de l’anàlisi d’algunes pel·lícules. El tall de Cirano de Bergerac ha servit per exemplificar un format on el text, d’una força descomunal, es menja la càmera que es limita a recollir l’actuació de l’actor, com si estigués enregistrant una obra de teatre.
Un grau més alt de complicitat es por trobar en el “Club de los poetas muertos” on el text del poema de Walt Whitman es barreja amb els diàlegs de la pel·lícula. La força poètica de “Oh capità! El meu capità!” fet en el 1865 sobre la mort del president dels Estats Units Abraham Lincoln, es solapa amb l’acomiadament forçós del professor de literatura en la pel·lícula per incitar a l’alumnat a la revelió amb la poesia com a eina transformadora.
L’actor Roger Batalla ha fet una lectura intencionada i emocionada del poema. Un tercer nivell l’ha definit amb el mètode interpretatiu d’en Marlon Brando a “Apocalipsis Now” del 1979 posant de manifest la hibridació del poema de T. S. Eliot amb l’interpretació, el treball de càmera, la llum,..ja no podem parlar de dos llenguatges separats doncs el poema “Los hombres huecos” en boca del monstruós coronel Kurtz (Brando) forma part d’un triangle amb la força expressiva de l’actor i el treball de la càmera. Per últim ha mostrat una escena de la pel·lícula “Nostalghia” del director soviètic Andrei Tarkovski amb un plantejament cinematogràfic d’una bellesa poètica extraordinària sense cap mena de paraula.
Com pròpiament ha comentat el conferenciant invitat, s’ha tractat el tema en un format de tastet que li ha permès pecar de certa frivolitat deixant un molt bon gust de boca als assistents.
Josep Maria Sans
