Glosa a Assumpta Roset i Lladós

Celebrar i homenatjar a persones interessants es una de les facetes mes agradables de les meves funcions a l’Ateneu, però poder expressar el nostra agraïment públic a una persona a la que m’uneix un vincle tan especial es un privilegi extraordinari.

Pels qui no ho sapigueu, l’Assumpta, la nostra Assumpta és un referent personal i cultural a la meva vida i a la vida de l’Ateneu. La vaig conèixer a través de la Cèlia Ros i del Josep Corominas, persones que també m’han marcat de forma categòrica. De seguida vam connectar, però no va ser fins un temps després quan vaig tenir la oportunitat de fer-li d’ajudant per portar la secretaria de l’Ateneu quan es va crear el vincle entre nosaltres que, sense pretendre ser pitonis, sé que durarà per sempre mes.

I es que remar al costat d’una persona amb caràcter que sap on vol anar quan la nau passa per una tempesta, uneix definitivament. És una situació difícil i agradable al mateix temps, és la complicitat i empatia que neix de les ànimes forjant una amistat que assegura un recorregut sense fi.

I està en aquesta astúcia, intuïció i sensibilitat que té l’Assumpta el truc de poder construir les complicitats amb tots el components de l’equip de l’Ateneu, compactar habilitats i voluntats, i actuar com un motor Perkins de 6 cilindres d’aquests que funcionen sense fallar mai tant si el poses en un camió com en una barca de pesca.

I vam fer equip, un equip potent amb imaginació, ganes de treballar i molt d’afecte. Tant afecte, que el marc de l’Ateneu l’ultrapassàvem sovint per anar a fer un piscolabis, o una mossada (o un mos) com diuen els de Cervera, un concert, una exposició, un obre de teatre, una excursió, una fira de l’oli o la Fira Modernista esplèndidament arreglada amb fantasia exquisida.

I de la seva ma vaig anar coneixent gent fascinant que passava per l’Ateneu. Escriptors, erudits, intel·lectuals, mestres en diferents disciplines del mon de les arts i el coneixement. Savis de debò, no savis de Vila-trista com diria en Rusiñol.

I així va anar donant sempre suport al nostre Conducator (per agosarades que fossin les seves propostes), aportant la logística, els recursos i hores, moltes hores. Sabeu el què es un a persona sempre disponible? Doncs aquesta és l’Assumpta.

Es aquesta la estela que va deixant per on trepitja. Des d’una infància amb la salut delicada ha mostrat un «crescendo» que ha passat per Correus i Telegrafos – del codi napoleònic al sistema del Bill Gates – fins a l’Ateneu buscant les arrels, organitzant i deixant tota la potència del seu talent.

Amb el mateix humor i amor que ella ha regalimat per l’Ateneu, com un canti que repixa, tinc l’honor en nom de tota la Junta de l’Ateneu Terrassenc de reconèixer el gran mèrit de l’Assumpta Roset i concedit-li el títol de SÒCIA D’HONOR en agraïment al seva generosa contribució.

 

Josep Maria Sans

11 de juny de 2021

Comparteix