Ciència i espiritualitat de la mà del Dr. Manuel Sans Segarra
Aquest dijous, 20 de març, a la Fact Cultural de Terrassa, va tenir lloc la conferència “Ego versus Supraconciència”. La conferència, presentada per Josep Maria Sans, va anar a càrrec del Doctor Manuel Sans Segarra, metge i cirurgià.
Un estudiant va preguntar a l’antropòloga estatunidenca Margaret Mead quina creia que era el primer signe de civilització en la Humanitat. Els alumnes assistents esperaven que la professora Mead parlés de l’am, del tupí de fang, de la pedra de moldre el gra, la roda, el foc… però no. El primer signe era haver trobat un fèmur trencat i guarit, soldat. Mead va explicar que en el regne animal si et trenques un ós important com és el fèmur no sobrevius. No pots anar a buscar aigua, sortir a caçar, tampoc podràs alimentar-te ni fugir dels depredadors. Fa quasi 100.000 anys que algú en va tenir cura, el va immobilitzar i va estar al seu costat. El va reconèixer i va ser solidari.
Algú va expressar algun tipus de consciència que va permetre la supervivència d’espècie. I aquest tipus de consciència no es pot biopsiar ni observar en cap RNM…per ara. No tot el que existeix ho podem mesurar…per ara si no tenim els instruments necessaris.
En Kepler (1571- 1630) va descriure les lleis sobre el moviment dels planetes però ho va fer després de desenvolupar el telescopi refractor i llegir les teories de Copèrnic nascut cent anys abans (1473-1543)….i va ser la base per formular la teoria de la gravitació universal que en Isaac Newton va publicar en el 1687. En aquell moment les en Kepler era un precursor del gènere de la ciència-ficció i va haver de lluitar i conciliar amb la doctrina de l’Església igual que el seu contemporani Galileu en una època en què no hi havia una distinció clara entre l’astronomia i l’astrologia.
L’autoconsciència té un paper vital en aquest procés; en ser conscients dels nostres pensaments i sentiments podem identificar patrons que ens limiten o ens realcen. Practicar l’autoacceptació és igualment important, reconèixer tant les nostres fortaleses com les nostres debilitats ens permet cultivar una imatge més equilibrada de nosaltres mateixos alhora que poder reflexionar sobre la naturalesa de la realitat i cap on anem com humanitat, i poder transcendir cap a la supraconciència que va mes enllà de la mort i del cos físic.
Aquesta imbricació entre ciència i espiritualitat es el motiu d’estudi del conferenciant que ens acompanya, el Dr. Manuel Sans Segarra, cirurgià destacat amb una dilatada carrera professional a l’Hospital de Bellvitge i darrerament conegut com a divulgador dels resultats d’investigació sobre la supraconciència i de les experiències properes a la mort.
Com l’estudiant de la Margaret Mead s’ han fet interessants preguntes al conferenciant i reflexions suscitades pel ponent sobre el que avui són incerteses i en el futur seran coneixement científic.
