Presentació de Muses i cretins

El mateix títol del llibre ja suggereix realitats contraposades. En aquest sentit, reflecteix bé el contingut, ja que la narració transita entre dos registres ben diferents: d’una banda, la descripció de les sensacions que embolcallen el procés creatiu; de l’altra, les peripècies i excentricitats d’individus estrafolaris i de moral dubtosa.

El Jan, un jove i afamat compositor, decideix fer un gir radical a la seva vida. Abandona Barcelona i s’estableix en un poble de les Guilleries, pensant que hi trobarà la tranquil·litat necessària per enllestir la simfonia que està escrivint. Però en aquesta població -la imaginària Masferran- hi coneix un reguitzell de personatges d’allò més peculiars. Això propiciarà que visqui tot de situacions inversemblants. I les coses acabaran tenint un desenllaç ben diferent al que ell imaginava.

La novel·la està presidida per l’humor, de vegades subtil, sovint histriònic. Des d’aquesta comicitat, l’autor practica una crítica social molt mordaç. Un altre dels trets definitoris del llibre és el surrealisme, que ho impregna quasi tot. En ocasions, es tracta d’una fantasiositat màgica, gairebé poètica; però sovint hi predomina una mena d’irrealitat en allò més quotidià.

També s’aprecia molta cura en la selecció del vocabulari: l’autor vol reivindicar, sense esnobismes, la utilitat de paraules nostrades que, malauradament, van caient en desús, bandejades per alternatives menys genuïnes i de menor precisió.

En aquesta selecció d’ingredients (surrealisme, humor, crítica social, adjectivació acurada…), hi tindrà a veure la passió que l’autor sent per l’obra de Pere Calders i Josep Pla?

Va néixer a Terrassa, l’1 de març de 1971.

És llicenciat en Dret per l’UAB i durant 22 anys ha exercit com a periodista, a mitjans com Canal Terrassa, Ràdio Municipal de Terrassa, COMRàdio o Barcelona TV. Exercint aquesta activitat professional ha escrit múltiples guions per a programes, documentals i audiovisuals. Gràcies a les més de 200 entrevistes que ha realitzat en aquest llarg període, ha pogut aprofundir força en la psicologia humana. Això ha estat de gran ajuda, segons diu, per bastir els seus personatges.

Però, paral·lelament, també ha desenvolupat una intensa activitat musical (la seva veritable passió), com a compositor i com a intèrpret.

Com a compositor, a banda de col·laborar en molts altres enregistraments de CDs, ha publicat 8 discos com a líder:

• Negre fosc (BSO d’un espectacle de dansa, 2000)
• L’Enigma de Shibam (noves músiques, 2003)
• Off de record (jazz fusió, amb Eclectic Project, 2008)
• Flores silvestres (BSO de la pel·lícula homònima, 2011)
• Presagis (noves músiques, 2014)
• Absències (noves músiques, 2016)
• Ikigai (noves músiques, 2021)
• Going Over The Beatles (versions, 2021)

També ha fet nombroses composicions per a formats ben diversos: pel·lícules, teatre, dansa, televisió, publicitat, documentals, etc.

Com a intèrpret va debutar, amb només 15 anys, al Festival de Jazz de Terrassa, en un concert al costat de jazzmen consagrats com ara Josep Puigbò o Joan Albert, entre d’altres. Ben aviat s’incorporaria a grups com Terrassa Swing Reunion (amb Josep Maria Farràs, Philip Colom, Pep Coca o Errol Woiski, etc), Erwyn Seerutton Sega Four, Josep Soto Grup (amb Roger Blàvia, Carme Canela, Xavier Figuerola o Christian Grüner), Jazzspirit (amb Carles Pineda i Adrià Font), Eclectic Project o Kailash Quartet. Amb aquestes formacions ha actuat a les principals sales i festivals del país.

MUSES i CRETINS és la primera incursió de Carreras en el món dels llibres. Però, de fet, recull el testimoni d’una tradició familiar: el seu avi, Joaquim Puigbò i Mayol va ser un prolífic escriptor d’obres de teatre de gran èxit; i la seva, mare, Maria Àngels Puigbò i Cardellach, és l’autora de sis llibres, dos dels quals han quedat finalistes en sengles certàmens.

Després d’aquest Muses i cretins, l’Enric ja té a punt el segon llibre: un recull de contes curts que es dirà Existir cansa molt. Acaba de sortir del forn.