Conversem amb Pablo Gómez
Resum elaborat per Ferran Peña, de la xerrada amb Pablo Gómez, realitzada a l’Ateneu, avui dissabte 9 d’octubre
Fotografies: Rafael Morante [veure fotografies]
A les Arenes hi havia tres cases quan, amb 13 anys, es va instal·lar Pablo Gómez amb la seva família, procedent de Ciudad Real. Era el 1948. Van decidir venir a aquest barri perquè era més barat encara que Ca n´Anglada. El propietari va acceptà com a traspàs una radio i una bicicleta, després van anar pagant una mensualitat, 15 pessetes al principi, creu recordar aquest veterà activista veïnal. La casa, on encara hi viu, la van començar a construir els caps de setmana amb les pròpies forces.
1 -Introducció
La seva és una d’aquelles històries de la gent que va construir amb les seves mans la Terrassa que avui coneixem. Nascut el 19 d’abril del 1935 a Santa Cruz de Mudela (Castella-La Manxa), Pablo Gómez va arribar amb 13 anys a una Terrassa que vivia en la negra nit del franquisme. Avui, amb 86 anys, viu encara a la casa que es va construir al barri de les Arenes, la tercera que es va aixecar al barri.
Podria estendre’m relatant les peripècies de tota mena que va haver de viure, com tantes i tantes famílies, que en aquella postguerra terrible van haver d’abandonar la terra nativa, que tots estimem tant, i cercar una terra acollidora que els ajudés a resoldre greus problemes de supervivència.
La situació real de l’indret on es va instal·lar la família Gómez a l’altra banda de la riera es el lloc que avui coneixem pel barri de Les Arenes.
No es necessita gaire imaginació per adonar-se de l’inhòspit aspecte d’aquell lloc aquell any 1948 , l’estat d’ànim i la pura desolació dels nous arribats.
Es que no hi havia res. Ni carrers, ni clavegueres, ni llums, ni aigua, ni electricitat… Res més que la pura desolació, però calia fer el cor fort i quedar-se perquè, almenys, hi havia treball.
L’any 1955 ja va crear un equip de futbol que jugava els partits en un camp habilitat al mig de la riera.
En aquells anys, els veïns de Les Arenes s’organitzaren en Associació i en Pablo Gómez el 1970 entrà a la Junta Directiva amb el càrrec de tresorer. Hi estigué 22 anys i la seva actuació va ser sempre un exemple de fermesa i constància que va animar i enfortir els companys per afrontar els innumerables problemes que es presentaven i exigien una inesquivable solució.
En Pablo, amb un grup d’amics infatigables, fou el creador d’una Mútua de Previsió Social que funciona en el barri i que en Pablo Gómez va presidir des de la seva fundació. Agrupa més de 800 famílies que paguen una quota social sempre inferior a les de qualsevol de les entitats similars que funcionen a Espanya. Aquesta és una espectacular realització de la qual tots se senten especialment orgullosos.
Quan el vaig conèixer i vam xerrar per primera vegada, va recordar els homes amb qui va treballar, amb qui va fer pinya per tirar endavant i cita el Pare Alejandro, l’escolapi creador de la primera escola del barri, la Joan XXIII , a Benito Martínez i també a altres persones que van col·laborar.
2 – Obra i procés
Pablo Gómez comença explicant la seva arribada a Terrassa l’any 1935.
Entre moltes altres coses que ens va explicant destacar que amb 20 anys va ser el fundador de l’equip de club de futbol de barri, any 1955.
L’any 1963 va ser l’ànima i promotor de la Festa Major del barri.
Ens parla de la seva experiència com a jurat d’empresa en la desapareguda AEG on va ser elegit per tots el treballadors i treballadores de l’empresa – 1970
Aquest mateix any entra a la junta directiva de l’Associació de Veïns de les Arenes.
L’any 1974 va crear una mútua de previsió social, de la qual és president des de la seva fundació que agrupa més de 800 famílies i que actualment és la Mutualitat de les Arenes.
També va proposar la construcció de l’edifici de l’Associació de Veïns i ens explica que van col·laborar més de 500 persones treballant dissabtes i diumenges.
L’any 1976 va ser el secretari d’organització de la UGT.
L’any 1995 va ser nomenat terrassenc de l’Any pel Centre Social de Terrassa.
També ens explica que juntament amb l’associació de veïns, el professorat de l’Escola Joan XXlll i diverses entitats del barri, creen el grup Amics d´en Ferran, que té com a finalitat recaptar fons per impulsar i educar els nens i nenes del barri de Sam Sam a Dakar – Senegal.
L’any 2012 i en l’acte oficial del 50 aniversari de la riuada li és lliurada una placa en memòria de les víctimes d’aquella tragèdia del 25 de setembre de l’any 1962.
Ens explica que l’any 2017 parla amb la Federació d’Associacions de Veïns per organitzar una reunió amb les persones representants de la riera de les Arenes i del Palau, per proposar la constitució de la Mesa de les Rieres, que va ser aprovada en el Ple municipal.
Mentre el Pablo anava parlant , la seva néta Alba ha anat posant unes diapositives molt interessants de la seva vida al barri.
I moltes coses més …
3 – Ara és el torn de la Cèlia Ros vicepresidenta de la nostra entitat que havia conegut i compartit treball amb el Pablo a Les Arenes.
4-Punt final
Als seus 86 anys, Pablo Gómez, continua essent una figura vital, un lluitador infatigable per la defensa dels interessos del barri de les Arenes. Encara esta vinculat a l’associació de veïns del barri, l’escola, l’escola d’Adults, l’equip de futbol i una mutualitat que encara existeix.
Pablo Gómez, és un ciutadà exemplar que ha sabut plantar cara a les seves pròpies dificultats, a les dels seus veïns i no ha estalviat esforços ni sacrificis per assolir els seus nobles propòsits que no són altres que els d’ajudar abnegadament els seus conveïns de Les Arenes.
És un terrassenc d’honor, un terrassenc extraordinari a qui tots devem agraïment i admiració. Els veïns de Les Arenes i els habitants de Terrassa, perquè a tots, d’una manera o altra, ens afecta, i molt, que entre nosaltres hi hagi homes com el Pablo Gómez.
A finals del passat mes de juny, l’alcalde de Terrassa li va atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat.
Fidel a les seves conviccions i després d’agrair a les autoritats i als seus veïns de les Arenes que li van fer costat aquell vespre, el Pablo va aprofitat l’avinentesa per fer el que sempre ha fet: demanar millores per el barri.
Va demanar que es construeixi una rampa per millorar l’accessibilitat a la plaça de la Unitat. “No costaria gens i la gent amb dificultat de mobilitat i la gent gran no haurien de donar tanta volta”, va demanar davant d’un alcalde que se l’escoltava atentament.
Pablo, vull que sàpigues que tens tot el nostre reconeixement i t’estem molt agraïts que hagis volgut compartir aquesta xerrada amb nosaltres.
Moltes gràcies Alba per la valuosa ajuda i col·laboració , moltes gràcies Pablo Gómez i moltes gràcies a tots vosaltres per venir.
