Terrassa i Sabadell, rivalitat o indiferència

La rivalitat entre Terrassa i Sabadell és una de les més conegudes a Catalunya, caracteritzada per ser una competència històrica entre les dues cocapitals del Vallès Occidental. Encara que històricament ha existit enemistat, la relació ha evolucionat cap a una “rivalitat sana” o de cooperació en anys recents.
Vull detallar a continuació els punts positius i negatius d’aquesta dinàmica.

Punts Positius (Beneficis de la rivalitat):

• Motor de millora i emulació: La comparació constant ha impulsat a totes dues ciutats a millorar les seves infraestructures, equipaments i serveis culturals per a no quedar enrere respecte a la veïna.

• Desenvolupament d’infraestructures culturals i d’oci: La competència ha generat projectes mirall com el Parc de Vallparadís a Terrassa i el Parc Catalunya a Sabadell, o el desenvolupament d’ofertes culturals pròpies (Jazz a Terrassa, Òpera a Sabadell).

• Cooperació institucional moderna: Lluny de l’enemistat, les dues ciutats busquen cooperar en temes d’interès comú per a guanyar pes enfront de Barcelona.

• Forta identitat local: Aquesta rivalitat reforça l’orgull de pertinença i la identitat pròpia de cada ciutat.

Punts Negatius (Inconvenients de la rivalitat):

• Duplicitat d’esforços i recursos: Històricament, la falta d’entesa ha suposat una gestió ineficient de recursos en intentar competir en lloc de col·laborar.

• Tensions territorials: La disputa per la capitalitat ha generat frecs, especialment en l’assignació de seus administratives o infraestructures comarcals.

• Prejudicis i tòpics: S’han perpetuat dites i estereotips (com “A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell”) que a vegades fomenten una imatge negativa entre els habitants d’ambdues ciutats.

• Mudances i desconnexió: Malgrat la proximitat, a vegades es percep un distanciament social on els veïns prefereixen mirar cap a Barcelona que cap a la ciutat veïna.

La rivalitat Terrassa-Sabadell funciona com un paral·lelisme constant on, si una aposta per alguna cosa, l’altra intenta superar-ho, la qual cosa genera un creixement parell però amb friccions històriques, evolucionant actualment cap a la cocapitalitad efectiva.

En resum, la solució ideal és veure Terrassa i Sabadell com un sistema binari de ciutats que, en col·laborar, tenen la força necessària per a competir en l’àmbit europeu, mantenint cadascuna la seva essència.

Text: FERRAN PEÑA