Sessió a l’Ateneu Terrassenc sobre la poesia de Francesc Bellmunt
Jordi Torres, president de l’Associació de Poetes de Terrassa, ha conduït una sessió a l’Ateneu Terrassenc sobre la poesia de Francesc Bellmunt, una faceta poc coneguda del cineasta, guionista i productor català.
“És una poesia molt global que em va atrapar, sembla que estiguis dins d’una diligència de l’Oest”, ha admès l’editor Enric Soler de @tushita108, que ha publicat els tres llibres de Bellmunt dins la col·lecció Quarteres: ‘El cos de l’ombra’, ‘Des dels cairats’ i ‘Dret sobre els meus pecats’.
Del primer, Torres ha recordat l’advertència de Bru de Sala al pròleg -“no invita a un plàcid passeig de capvespre”- sinó que representa “una forma honesta i pràctica de bussejar en un mateix”.
Del segon, ha incidit en el fet que la poesia va servir a Bellmunt per fugir d’un món audiovisual i de trens rigorosament vigilats; en el tercer, Josep Bargalló avisa al pròleg que les idees i les imatges arriben “molt més de la mà del martell que del pinzell”, en un recorregut que pretén “molt més somoure que commoure”.
El president de l’APT ha volgut lloar els aforismes de la part final de ‘Dret sobre els meus pecats’, que “reflecteixen un amant de les paraules i la llengua”.
Bellmunt, que ha definit la poesia com un “estat de concentració”, ha refermat la seva aposta pel cànon lluny del vers lliure. “La mètrica no és un càstig sinó que t’ajuda com a estímul, mai et traeix”. En aquest sentit, ha alertat que “la dignitat poètica es pot perdre fàcilment pel lirisme”.
L’acte ha intercalat la mirada interpretativa amb anècdotes i lectura de poemes, inclosos els de la pròxima obra, ‘L’estat soc jo’, que li ha permès reflexionar al voltant de la importància que cadascú es cuidi de si mateix com a primer pas per anar sumant i convergint voluntats cap a un projecte de país.
Fotografies de Maria Rosa Raspall VEURE FOTOS