El català és cosa de tothom. De tothom.
Resum de l’activitat elaborat per Ferran Peña
Fotografies: Yol Llubes VEURE FOTOS
El grup Català a Terrassa ens han presentat aquesta tarda, les seves propostes en relació a l’ús del català, el seu deteriorament i la manca de convicció amb que alguns catalano-parlants el defensem.
Estem convençuts que cal afrontar aquest repte i facilitar-ne l’ús, l’enriquiment i l’expansió. I com que a l’Ateneu molts socis i simpatitzants estem preocupats per aquesta situació, hem volgut treballar-la amb els companys de Català a Terrassa i junts trobar eines per afrontar-ho perquè el català és cosa de tothom. De tothom.
Hem de fer una reflexió col·lectiva i esforçar-nos per parlar català allà on se’ns entén o amb qui ens entén, no només per afavorir la supervivència de la nostra llengua, sinó també per donar l’oportunitat que l’aprengui qui no la sap, per obrir espais de comunicació compartida. Per tenir igualtat d’oportunitats.
El perill per a la llengua catalana i les altres llengües és la manca d’especial protecció per part de l’Estat, de la manca d’empatia de qui té la responsabilitat política de treballar per la convivència entre cultures i llengües i per contra explica mentides amb l’objectiu d’enfonsar-nos, alhora que eliminar-nos.
No és l’anglès la nostra amenaça, no, perquè aquesta llengua no gaudeix de la politització lingüística que patim a Catalunya.
La deixadesa de l’Estat, l’ús partidista i judicial de la llengua, l’abandó en l’ús quotidià i laboral del català ens obliga a mirar enrere, a aturar-nos per reconduir-nos.
El català, cosa de tots que ens va convèncer col·lectivament no és obsolet.
Avui n’hauríem de reivindicar un català cosa de tothom. Un tothom entès no com a pronom inclusiu, sinó com a responsabilitat col·lectiva assumida per un Estat que ens vol representar.
Ferran Peña
