Sant Pere Nord, testimoni d’un passat

Resum elaborat per Ferran Peña, de la Ruta Cultural a Sant Pere Nord, celebrada el dissabte 26 de febrer
Reportatge fotogràfic de Rafael Morante Mira les imatges

 

Bon dia a tothom i moltes gràcies per venir.

He estat estudiant el barri des del seu inici, caminant, escoltant, preguntant…

No us puc oferir una ruta completa amb detalls perquè això ens portaria moltes hores.

Farem un resum per sobre que ens ocupi un temps raonable.

Dirigiré aquesta ruta però m’agradaria fer-la en equip, amb vosaltres, que sigueu part activa i d’opinió.

Mantenir un diàleg constructiu i cultural a cada part que fem.

Traçarem una línia evolutiva sobre la història del barri amb la col·laboració de  Mossèn Carles Milà Farnés de la Parròquia de Sant Pau i de Jaume Ávalos, President de l’Associació de Veïns de Sant Pere Nord.

 

1 – Introducció

Carrer Santa Magdalena i Passatge.

Les primeres cases les van construir els primers immigrants andalusos en arribar a Terrassa la dècada de 1910, aquí on som . Aquest va ser l´inici del primer barri de Terrassa integrat exclusivament per immigrants.

Més endavant, als anys 20 es va començar a poblar la zona que seria l´avinguda de Jaume l, que va créixer amb la primera afluència migratòria d’abans i després de la Guerra Civil.

El seu nivell de precarietat barrejava el barraquisme i les cases unifamiliars d´auto-construcció.

** Us ensenyo una fotografia de l’Arxiu de Terrassa.

La urbanització va arribar al llit de la riera de les Arenes i les riuades de l´any 1962 van devastar la zona.

A finals dels seixanta , el barri presentava un estat lamentable , sense rigor urbanístic , una manca de planificació que condemnava la zona a expandir-se sense xarxa de clavegueram ,enllumenat públic o voreres als carrers.

La pressió veïnal va fer que als anys 80 es comencés a reordenar el barri amb la urbanització de la Rambla de Francesc Macià, la plaça Primer de Maig , l´avinguda Béjar i la construcció d’equipaments públics.

El sector nord s´ha convertit els últims anys , en un important polígon industrial.

 

2- Rambla de Francesc Macià

Sant Pere Nord està limitat al sud per l’avinguda de Jaume I i el carrer del Periodista Grané, a l’est per l’avinguda del Vallès, a l’oest per la carretera de Matadepera i els carrers de Tarragona i Roig Ventura, i al nord per l’avinguda de Béjar, més enllà del qual s’estén el polígon industrial Nord

La barriada ocupa l’antic pla de les Arenes, que era travessat per tres camins: el de Can Petit, el de Santa Magdalena de Puigbarral i el de Matadepera; a la part alta hi neix el torrent Monner, que més avall s’uneix al de Vallparadis dins el parc de Vallparadis, i també s’hi infiltren alguns ramals de la riera de les Arenes a la part de llevant.

La denominació del barri fa referència a l’antic poble de Sant Pere de Terrassa, dins el terme del qual hi havia les terres d’aquesta zona de la ciutat. A més a més, Sant Pere Nord és la continuació del barri de Sant Pere més enllà de l’avinguda de Jaume I, cap al nord-est.

El centre neuràlgic del barri és la Rambla de Francesc Macià.

En principi aquest vial estava projectat com a continuació del carrer Maestrat , un cop travessada la carretera de Matadepera i en el 1984 es va desviar la seva entrada fins a la plaça de l´Aigua i se li va assignar el nom de Rambla de Francesc Macià.

En aquells moments, el veïnat va témer que aquest vial es transformés en una avinguda amb molt de trànsit, que dividís el barri. Però aquesta funció l’ha acabat assumint l’Avinguda Béjar i la Rambla de Francesc Macià s´ha transformat en un eix vertebrador on hi ha els comerços i els principals equipaments del barri.

** Us ensenyo unes fotografies del arxiu de Terrassa.

Curiosament se li va donar el nom de Rambla, quan en realitat, aquest vial no ha estat mai un curs d´aigua, com es pot suposar pel seu nom.

Es va inaugurar el 10 de setembre de 1989 i es va fer una primera ampliació el 29 d´abril de 1996.

La vida comercial es va fer tant intensa al llarg de la Rambla que, a la dècada dels anys 90 es va crear l´Associació de Comerciants de la Rambla de Francesc Macià.

 

3 – Plaça de Cipriano Garcia

Estem a la part de la plaça que dóna al carrer del Consell de Cent, veiem la placa que indica que és la plaça de Cipriano Garcia.

Cipriano García Sánchez (Manzanares de la Mancha, Ciudad Real 1927 – Castelldefells 1995).

Obrer, sindicalista i polític. Va arribar al barri de Ca n’Anglada de Terrassa l’any 1951. Va treballar a “Cerámicas Egara”, coneguda com la “Bòbila del Manco”, essent escollit enllaç sindical el 1953. Va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya l’any 1954. Va participar en la protesta de gener de 1956 a Terrassa, quan els carrers acolliren una insòlita i nombrosa riuada de ciclistes, coneguda com la “manifestació de les bicicletes”, dirigida contra la pujada dels impostos municipals per l’ús d’aquest mitjà de transport, el més habitual llavors entre els treballadors.
Va impulsar la creació de les Comissions Obreres del Vallès.

També podem observar aquí mateix ,el mural Synopsis, fruit de la col·laboració dels artistes Cristian Blanxer i Víctor Garcia. Representa un nen que sosté una gran papallona a la mà esquerra, mentre d’altres voletegen per sobre del seu cap.

Cristian Blanxer va néixer a Barcelona el 1985. És un artista polifacètic i inquiet, que es mou entre diversos estils i tècniques. Per la seva banda, el també barceloní Víctor García, resideix a la província de Huelva des de fa més d’onze anys, on és molt conegut per un treball dedicat a artistes flamencs desenvolupat en un espai abandonat de Minas Riotinto.

El mural que fa cantonada amb el carrer Manresa és de Lula Goce i rep el títol de Gaia. Ens mostra una dona amb ulleres envoltada de motius florals que s’expandeixen al llarg d’aquests dos blocs de pisos, emmarcant els celoberts que podem contemplar des de la plaça. Un exemple perfecte d’hibridatge entre art i arquitectura.

Els murals de Lula Goce, en què les figures humanes són protagonistes constants, es poden contemplar per moltes ciutats espanyoles, però també n’hi ha a Nova York, Hannover (Alemanya), Terracina (Itàlia) o Waterford Walls (Irlanda), entre d’altres llocs del món. Als seus treballs, l’artista gallega busca la interacció i el diàleg entre els transeünts i les imatges que pinta als murs, que neixen amb la vocació de convertir-se en part integral del barri.

 

4- Plaça del Primer de Maig

Fa una estona us he parlat dels primers immigrants que van arribar al barri, d´altres comunitats autònomes, principalment d´Andalusia i també de Castella , Aragó , Extremadura , etc .

A partir dels anys 90 també han vingut persones procedents d´altres paisos com el Marroc, Equador , Colòmbia , Senegal , etc.

Els primers dies del passat mes de setembre vaig estar caminant pel barri, per conèixe´l i intentar ser un més.

Recordo de forma molt especial quan anava caminant tot sol pel mig de la Rambla de Francesc Macià, plena de taules i persones i escoltava parlar a la gent dins un ambient amable i humà, diversos idiomes.

Àrab , urdú pakistanès , diverses persones parlant espanyol amb accent sud – americà , algun idioma africà que no vaig poder definir quin era , fins i tot rus ..etc

He caminat per tot el barri i he vist diversos locals especialitzats de kebab i menjars originaris de l’Orient Mitjà.

També perruqueries i botigues de menjar.

Les botigues de menjar treballen sempre, això és una cosa que sociològicament podríem parlar moltes hores.

 

5 – Parròquia de Sant Pau

Carrer del Doctor Ferran, 151

El dia 7 de juny de 1998 s´inaugurava l’església parroquial de Sant Pau.

La parròquia sobrepassa els límits del barri i inclou a Can Tusell i el Pla del Bon Aire.

El seu mossèn és en Carles Milà Farnés.

El mossèn Carles Milà, em va convidar el passat dia 16 de febrer a la missa dominical a les 11.00 hores.

Va ser una missa molt senzilla, amb persones del barri molt implicades. Em van agradar molt les paraules que ens va dirigir. Un discurs molt humà, senzill i que arriba profundament a totes les persones.

Gràcies mossèn.

Em van cridar l’atenció les ceràmiques amb escenes de Crist que hi ha dins de l’Església i que si ens hi fixem veurem també al voltant de tota la part externa de l’edifici.

 

6- Edifici cantoner carrer de Roig Ventura – carrer Provença

Vull ensenyar-vos aquest edifici, encara que alguns de vosaltres ja el conegueu com un contrast d’arquitectura diguem-ne moderna, amb les primeres i recents que seguidament s’han anat construint al barri.

Sabeu qui va ser l’arquitecte d’aquest edifici?

José Manuel Infiesta.

Era el President de la Fundació Arts i Artistes, creada el 2005, i Director del Museu Europeu d’Art Modern (MEAM). Era arquitecte, a més a més d’escriptor, editor i col·leccionista d’art.

*** Us ensenyo una fotografia

Va néixer el 14 d’abril del 1949 a Barcelona i va morir el 8 d’octubre de l’any passat.

Va ser tot un per­so­natge de les arts, bé que feia les coses al seu aire i es movia per zones allu­nya­des dels nuclis cul­tu­rals diguem-ne hegemònics.

De pares ara­go­ne­sos, com a arqui­tecte havia tin­gut una acti­vi­tat molt pro­duc­tiva que, abans de la crisi econòmica del 2008, li va per­me­tre sufra­gar altres acti­vi­tats que el moti­va­ven, com era la d’edi­tor.

Esmen­tar tot el que Infi­esta va edi­tar seria impos­si­ble per la quan­ti­tat de títols que varen sor­tir de les empre­ses, sem­pre de petit for­mat, que va fundar i dirigí.

Va reunir un gran patrimoni, tot ho va posar a disposició de l’art, gràcies a un altruisme sense fronteres.

Veiem aquest relleu cantoner, obra de E. Egea , amb la representació de dues dones nues subjectant un cercle.

 

7 – Associació de Veïns de Sant Pere Nord

Rambla Francesc Macià, 189

Estem al Centre Civic President Macià on hi ha la seu del Consell Municipal del districte 6 , que agrupa els barris de Sant Pere Nord , Sant Llorenç , Les Arenes -La Grípia- Can Montllor, Ègara i Can Tusell.

També és la seu de l´Associació de Veïns i dels grups de cultura populars , el seu president és en Jaume Ávalos.

Vull valorar i destacar el gran treball que heu fet amb el “Projecte Orígens Sant Pere Nord “. Un projecte que rescata la memòria històrica del barri i dels veïns i veïnes que s´han anant assentant en les diferents èpoques provinents d´altres regions d´Espanya o d´altres països.

PUNT FINAL

Hem començat aquesta ruta en el lloc on van construir les primeres cases els primers immigrants que van arribar a Terrassa i hem anat seguint l’evolució que ha anat fent el barri.

A la plaça de Cipriano Garcia, hem pogut recordar-lo i també apreciar les obres o murals de artistes especialitzats en aquest tipus d’art.

A la plaça del Primer de Maig, hem parlat de la part sociològica del barri , sobre tot de la entrada de nous immigrats provinents de fora d´Espanya a partir dels anys 90 fins ara.

Estic molt content perquè hem tractat aquest tema en equip, entre veïns del barri i participants, dins un clima coherent i humà.

El mossèn Carles Milà ens ha obert les portes de la Parroquia de Sant Pau. Ens ha explicat els seus inicis. És una persona molt senzilla amb un discurs molt humà que arriba profundament a totes les persones.

Hem estat a l´edifici cantoner entre els carrers de Roig Ventura i carrer Provença. Seran així els futurs edificis o aquest tipus d’arquitectura en el futur en el barri?

Associació de Veïns de Sant Pere Nord, sou un grup de persones implicades amb el barri que treballeu en equip, sensibles, solidaries i humanes amb un bon president , teniu tot el meu reconeixement.

També vull agrair de tot cort a totes aquelles persones ( homes i dones ) que han treballat i aportat al barri d´una forma o altre per fer-lo millor dia a dia.

Molts ja no estan amb nosaltres.

Moltes gràcies.

 

Ferran Peña

 

Comparteix