Presentació del llibre: “Líneas fugaces” de José Cabezas
Després del parèntesi d’estiu, Josep Cabezas ha encetat el curs poètic amb la presentació del seu segon poemari, ‘Líneas fugaces’ (@inversopoesia). “Un llibre amable, ple d’imatges poètiques interessantíssimes, que mostra sinceritat i transparència”, ha resumit Jordi Torres, president de l’APT.
Lucía León, autora del pròleg, n’ha destacat “el sentit de la transcendència més enllà del que és immediat” i la influència de Gil de Biedma, així com algunes pinzellades surrealistes, sobretot en una segona part marcada per la reflexió i l’esdevenir.
Sobre les motivacions de l’obra, Cabezas considera que l’evolució dels records implica una incertesa i això va dur-lo a pensar què és la realitat. “En el nostre imaginari tenim vides paral·leles tan reals com les presents”. Així doncs, aposta pel carpe diem. “Si l’únic important és el canvi, ens hem d’aferrar al present i apreciar-lo”.
Invocant Parmènides, aquest poeta i membre de l’APT creu que l’ésser “només es pot definir metafísicament, com el silenci entre dos batecs”. D’altra banda, de vegades es pregunta si el llenguatge usat és molt directe i col·loquial i, en aquest sentit, admira els escriptors capaços de dir moltes coses en poques i planeres paraules, com ara Ida Vitale.
Tant León com Cabezas han recitat alguns poemes d’aquesta “oda al present” i Masé Balaguer s’hi ha afegit llegint ‘La tormenta perfecta’, que l’ha colpit especialment. “Parla sobre persones que passen un procés de malaltia i no es reconeixen; en remarco la valentia”, segons Cabezas.
