Àfrica – L’objecte com a valor de canvi
Resum elaborat per Ferran Peña, de la visita del dia 5 de desembre a la exposició : Àfrica – L’objecte com a valor de canvi a l´Espai Cultura Fundació Sabadell 1859.
Fotografia: Rafael Morante [Veure imatges]
1 – Activitat
Àfrica. L’objecte com a valor de canvi
El valor a Àfrica
La moneda no ha estat sempre com la coneixem actualment i al llarg de la història ha adoptat diferents aspectes. S’han emprat tota mena de metalls i formes però, en general, resultaven idonis aquells objectes que eren duradors, fàcils de reconèixer, emmagatzemar, transportar, comptar i mesurar; encara que allò essencial era que tinguessin un valor acordat per la comunitat que els utilitzava, ja sigui de tipus material, social o sagrat.
Els pobles tribals i primitius africans s’han mantingut, durant molt de temps, aliens a les estructures econòmiques occidentals, creant una sèrie d’objectes-moneda únics que cada ètnia manufacturà en funció de les necessitats i capacitat d’obtenció. L’interès estètic i el refinament de les formes van convertir aquestes monedes en objectes desitjats.
Part l
Aquests objectes/moneda -als quals s’atorgaven diferents valors- es feien servir com a intercanvi per altres objectes o productes, per la seva utilització específica, per demostrar un determinat rang o posició i també com a dot per les aliances matrimonials, d’aquí que tinguin formes funcionals però també dissenys certament creatius. Així va ser com el ferro especialment, però també el coure, el llautó i el bronze, es van convertir ràpidament en la unitat de mesura de referència. La seva utilitat per fabricar armes per al combat i la caça i eines per a l’agricultura i l’ús domèstic, així com també objectes ornamentals i musicals, els va convertir en la unitat de mesura a través de la qual avaluaven i taxaven la resta de gèneres.
Part ll
Aquesta col-lecció de monedes africanes tradicionals reuneix al voltant de 150 peces de diversos països i ètnies, de diferents èpoques i materials. L’objectiu de la mostra és estudiar la història dels diners a l’Àfrica tradicional i tribal, els sistemes monetaris, les tradicions i comprendre millor les cultures que en van fer ús. Les monedes són un reflex de la societat, les creences, la cultura, l’economia i, fins i tot, el desenvolupament tecnològic mateix. La finalitat d’aquesta mostra és donar una visió de la moneda tradicional africana, no només tenint en compte la seva forma i el seu valor, sinó la qualitat estètica de les peces.
Part lll
L’exposició està dividida en vuit àmbits que veiem tot seguit.
1 – Monedes mercaderia
La moneda mercaderia o diner no metal-lic tradicional africà no va ser diferent de la utilitzada en altres parts del món: productes agrícoles, manufactures, minerals, petxines, bestiar, o fins i tot esclaus.
En general eren utilitzats com a unitat de compte o patró de valor, encara que no com a instrument de compra.
2 – Monedes metàl·liques
La moneda metàl·lica o la “moneda enser” amb una funció de diners va ser més emprada que la moneda mercaderia, ja que el treball del metall, en particular el ferro, és conegut a l’Àfrica des d’abans de Crist. Els avantatges dels diners de metall són molts, entre altres la seva resistència i durabilitat en el temps,
3 – Barres i lingots
La utilització de barres i lingots de metall per fer pagaments a Àfrica va ser molt nombrosa des d’abans de la seva colonització. És una de les maneres més comunes en què el metall ha circulat com a diner , ja que resultava útil i còmode com a mitjà de pagament i com a reserva de riquesa.
4 – El simbolisme dels animals
Al llarg de la història, els animals han tingut diversos significats místics, espirituals i religiosos. A la mirada mítica, els animals no són una mera existència instintiva, sinó que encarnen forces subtils, naturals i poderoses, ja que manifesten sempre comportaments unívocs i estables.
5 – Objectes ornamentals
Les monedes lingot més importants que hi ha a la cultura africana són les que adopten la forma de joies. Els materials eren treballats amb cura, realitzant sanefes i decoracions geomètriques.
6 – Estris agrícoles
A les societats agrícoles, aquests estris obtenen un valor simbòlic molt elevat que es va transformar en un mitjà normal de pagament. Inicialment estaven vinculades a l’agricultura, però a poc a poc van anar obtenint valor com a forma de pagament i posteriorment van evolucionar a formes més petites i simplificades.
7 – Instruments musicals
Els instruments musicals de metall van compartir la utilitat pràctica amb la moneda.
La música és un concepte de gran valor i significat ampli a l’Àfrica; cada instrument té un ús específic ritual, cerimonial o com a mitjà de comunicació. Els feien els mateixos músics, que els dotaven de poders màgics. Com que estaven fabricats en ferro (campanes i sonalls, bàsicament), el valor del material i el pes eren molt importants.
8 – Armes i objectes rituals
L’ús d’armes com a mitjà de pagament es remunta a molts segles enrere i és compartit per moltes cultures. Les armes serveixen per a la defensa i caçar, però també tenen una funció de prestigi i estatus social. Per tant, la seva decoració mostra el nivell de qui la posseeix.
Part lV
Amics, hem vist una exposició molt interessant i molt ben documentada.
He de donar les gràcies a la Mont Callarisa i a la direcció també de la Fundació 1859 Caixa de Sabadell per la seva amabilitat i felicitar-los per el seu treball com a gran entitat cultural que és.
Moltes gràcies.
Ferran Peña
