Roberto Juarroz, la produnditat de l’alçada
El particular univers de Roberto Juarroz ha protagonitzat la penúltima sessió del 2025 de l’APT. Carles Batalla, soci de l’entitat, ha conduït els assistents per la dimensió paral·lela d’aquest poeta argentí, del qual es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la mort. “Qui el llegeix en queda sacsejat i ja no torna a tenir mai més la mateixa concepció de la poesia”. L’actor @roger_batalla i la poeta Empar Sáez, membre de l’APT, n’han llegit una vintena de poemes.
Coetani de Cortázar, Pizarnik o Gelman, tota la seva obra es titula ‘Poesía vertical’ -de la 1 a la 15-, publicada entre 1958 i 1997. “Cada poema és una sorprenent cristal·lització verbal: el llenguatge reduït a una gota de llum”, va dir-ne Octavio Paz. Batalla ha explicat que, segurament enfosquit per la figura gegantesca de Borges, el mèrit de la poesia de Juarroz rau en l’assoliment d’una profunditat sense barroquismes, amb un estil metafísic similar al darrer Juan Ramón Jiménez.
Inicialment influït pel creacionisme de Huidobro i el simbolisme de Mallarmé, va explorar els límits de la paraula com a nexe de relació amb un món contemplat com a revelació; una obra amarada de l’existencialisme de Heidegger, amb voluntat de sintetitzar intel·ligència, sensibilitat i emoció. Una poesia feta de pensament i no de conceptes, un pensament que equival a risc i aventura absoluta de la imaginació -que no de la ficció-, ple d’estructures paral·leles i repeticions.
Segons el soci de l’APT, el fet de crear realitat no és un simple joc, sinó que està al servei d’una gran exigència interior i un compromís amb el món. Octavio Paz, amic del poeta argentí, se’n va acomiadar assegurant que “a Juarroz no li escau la gastada expressió ‘gran poeta’, sinó que el defineix quelcom més diferent i estrany: va ser un alt i profund poeta”.
Text i fotografia: Poetes de Terrassa
