Ruta cultural pel barri del Poble Nou

Resum de l’activitat realitzat per Ferran Peña
Fotografies: Yol Llubes  VEURE FOTOS

1 – Hem començat parlant sobre la situació i els orígens del barri a la Plaça de la Cultura.

Un barri que ha tingut una evolució no gaire diferent de la d’altres barris perifèrics de la ciutat, passant de ser una zona de cultius, barrancs, rieres i torrents a albergar les diferents onades d’immigrants que anaven arribant a la nostra ciutat atrets per la possibilitat de trobar feina i que degut a la manca d’habitatges que hi havia, sempre acabaven instal·lant-se lluny del centre de la ciutat, en terrenys força accidentats, però barats.

2 – A la mateixa plaça hem parlat del Centre Cívic Avel·lí Estrenjer i les seves funcions.

És molt important per a mi que puguem recuperar el mural que hi ha a la plaça. És un collage de gran format que integra l’arquitectura i textures de la zona i referències als veïns del barri i a la seva història.
Està molt deteriorat a causa del sol que s’ha anat menjant el color.

També hem parlat de – La Sosi – una organització comunitària sense ànim de lucre composta per veïns i veïnes compromesos amb el desenvolupament i benestar de la comunitat, des de fa molts anys.

3 – A la carretera de Rellinars, hem recordat a la Peña Ciclista Nicky’s i el petit – Cine Iris – que es va inaugurar a finals dels anys 50.

La destrucció del pont durant la Guerra Civil.

4 – Al carrer de Manuel de Falla – Ronda de Ponent, avans de passar el pont sobre la Riera del Palau, hem fet una comparativa entre el punt més alt del mur de contenció que veiem a l’est, és a dir al carrer de Monistrol, fins el punt que ens trobem ara.

Això ens ha permès comprovar el desnivell que hi havia al principi de anant construint el barri.

5- A l´altre banda del pont, hem comentat com els noms d’alguns carrers parlen de la història del barri fent referència a la procedència dels seus primers veïns (Letur, Albacete, Serón, Castro del Río, Linares, Adra, Baeza, Abrucena…).

6- A la Plaça de Canjáyar, al costat de la riera mateix, hem recordat la riuada del 1962.

7- Al carrer de Terque, hem estat davant del monòlit de la Colla del Bitxo del Torrent Mitjer, una colla formada l’any 1985.Una colla que participa activament a la cultura popular i que forma part del barri.

8 – Al carrer Marià Benllire, hem recordat aquell document especial que era necessari signar per l’Església i per l’Ajuntament que permetia poder treballar els diumenges, que era l’únic dia lliure de que es disposava per construir-se la pròpia casa.

Això també s’aplicava a Ca n’Anglada, La Maurina, Les Arenes i algun altre barri, com passava a Sabadell per exemple a Ca n’Oriac.

9 – Aquí al Passatge del Torrent Mitger, hem recordat a Joaquim Solé Peña. Sempre estimant al barri, i sempre pendent de qualsevol tema lligat a les figures de foc, sense perdre´s  ni una reunió ni una festa major.

Moltes gràcies Cesáreo Avellaneda president de La Sosi, al Xavier Soriano responsable de cultura del barri, la Maria Rosa Méndez, el Ramon Clariana i a tots els membres de l’Associació, per el vostre suport i per el vostre treball ben fet.

Moltes gràcies Helena Alcaraz en representació del Bitxo del Torrent Mitger i per les teves interessants aportacions.

Moltes gràcies Yol Llubes per donar imatge a tot aquest treball.

M’he deixat moltes coses per explicar o organitzar en escriure aquesta ruta que són molt importants i significatives.

Es que hi ha i hi ha hagut moltes persones que han treballat pel barri, alguns estan aquí, o no han vingut. I altres, els que ja no es troben amb nosaltres els enviem un recordatori d’agraïment i volem que sàpiguen que sempre els portarem sempre al nostre cor.

Potser segons alguns historiadors, i sobretot de l’anècdota que us he explicat al principi de la ruta sobre el meu amic de la meva infància a l’escola, se’n podria derivar el nom del barri, a la pregunta: ¿ on vius?

La resposta era: “allá, en el pueblo nuevo”, ja que no sabia identificar el lloc on vivia; fet que demostra el grau de distanciament físic i social entre els habitants de la Terrassa històrica amb els de la creixent Terrassa perifèrica, separades per accidentats torrents i formades per grups humans ben diferenciats.

Amb el pas del temps s’ha anat conformant un barri més compacte degut als diferents plans urbanístics, però amb una singularitat molt marcada, com un barri fraccionat per una barrera natural: la riera del Palau.

Trenquem la barrera.

Moltes gràcies.

Ferran Peña