Presentació de “L’herba creix de nit”, de Joan Altimiras

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre

L’herba creix de nit

de Joan Altimiras

La presentació anirà a càrrec de Josep Maria Sans, vicepresident de l’Ateneu , i de Joan Altimiras, autor del llibre

Dimarts, 17 de gener de 2023, a les 7 de la tarda,
a l’Ateneu Terrassenc

Joan Altimiras ( Barcelona, 1953), és farmacèutic d’hospital i ha treballat els
darrers anys com a directiu d’hospitals.
Ha sigut alumne de l’Aula d’escriptors i de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu
Barcelonès. Alguns dels seus contes s’han publicat en antologies (“Qúe me
estàs contando” , Hijos del Hule 2007, “Café con letras”, Hijos del Hule 2008 i
“Els Nigrants i altres contes” Cossètania edicions 2020), i han estat finalistes en
alguns premis literaris (“Els 4 Gats” 2019, “Premis literaris ciutat de Tarragona
2019-2020)” i “Concurs de relats curts TMB 2020 i 2021)”
Ha guanyat un accèssit en el Concurs literari de 9 Barris (2022) i el 3er premi
en el Concurs de microrelats del CAL (2022)
Actualment està preparant un altre recull de contes i treballant en un projecte
de novel·la.

“L’herba creix de nit” és un recull de contes realistes, tot i que alguns d’ells
flirtegen amb el realisme màgic.
Els personatges de “L’herba creix de nit” -joves, adults, vells, nens- tenen tots
quelcom en comú: el món que habiten, que s’han trobat o que ells mateixos
han construït, se’ls ha tornat hostil. Relacions que es torcen, per la
incomunicació; desitjos no acomplerts; vides que han canviat en un instant que
venia de lluny. Els contes de “L’herba creix de nit” són el resultat de
l’observació de les relacions humanes i els seus clarobscurs.
L’eix principal que reuneix els contes del recull és la manca o els errors
de comunicació: de la comunicació amb un mateix per l’autoengany o per
confondre desitjos i il·lusions amb la realitat, o de la comunicació amb els altres
(parelles fetes o per fer, pares – fills, amics), o també la impossibilitat de la
comunicació causada per la soledat.

Un eix secundari que és abordat en molts dels contes és el a la vellesa:
la soledat, els inicis d’una demència o de la pèrdua de facultats físiques i
mentals en una etapa on es congrien una bona part dels efectes positius o
negatius de la vida que has dut, de les decisions que has pres.

L’objectiu dels contes és el de plantejar preguntes a què no hi ha respostes
úniques i que el lector busqui les seves respostes.
Són contes en què s’intenta mantenir un cert grau d’intriga i, en alguns,
introduir fets insòlits (màgics, fantàstics) com a instrument narratiu.