Oscar Muñoz Casamada. El nostre teatre, avui

Mireu si es poc xerraire que el conviden a fer una conferència i després de fer-li la presentació em diu que continuï, que ja ho faig prou bé i que no cal afegir res més.

És el dia 4 de nov del 2014 a l’Ateneu Terrassenc. És l’antiactor. Cap ostentació, sense egocentrismes. Un monjo franciscà que no necessita a Déu o no l’ha tingut mai. Vida contemplativa però de contemplació activa, sense escarafalls ni histrionismes. Cap passivitat. Un observador com una aspiradora industrial silenciosa.Tot el que veu, sent, percep li entra per tots els forats del seu cos per microscòpics que siguin. I interacciona.

Poc a poc es va engrescant i sense parlar d’ell parlem de teatre, de lo fascinant que es jugar a ser un altre persona. També parlem de la cultura. Un senyor que te molta sed. Molta. Demana cinc llimonades. La primera se la ventila en un 3 i no res. La segona, amb gran delit la engoleix. Assaboreix la tercera. La quarta se la pren forçat. La cinquena ni la tasta. Aquesta regla es compleix en totes les coses de la vida excepte amb la cultura. Com mes en consumeixes mes ganes en tens de seguir. La responsabilitat de l’Estat es anar donant llavors per anar fent a la gent culte, crítica, lliure i amb oportunitats de gaudir. Aquesta regla es la paràbola del “jardí de les Tulleries”.

No us podeu perdre aquests dibuixos animats on s’exposa el paper de la cultura en el mon i que hauria de fer reflexionar als nostres polítics: https://www.youtube.com/watch?v=-B6RX8nI7y4

S’ha fet l’hora de plegar molt depresa i l’Oscar ha aconseguit escapolir-se de donar la xerrada sense que ningú se’n adoni. Es un artista. Quedem que ens farà el monòleg ” La nit just abans dels boscos” a l’Ateneu com el que un  convida a fer una cervesa a un amic

Crònica de la xerrada d’en Òscar Muñoz a l’Ateneu realitzada per Josep Maria Sans. Més informació al seu bloc: http://sans2222.wordpress.com/