Apolo Giménez i La Maurina

Aquest dissabte, 5 de setembre, hem recorregut els carrers i la història de La Maurina. Aquest és el resum

Les primeres cases del barri es van aixecar prop de la carretera d’Olesa i, durant la dècada del 1940, se’n van bastir a banda i banda del torrent que dóna nom a la barriada. Els serveis eren inexistents i la planificació, nul-la: les aigües negres baixaven pels torrents a cel obert, la pols i el fang es barrejaven als carrers, no hi havia aigua corrent, ni electricitat.

Apolo Giménez, Medalla d’Honor de la Ciutat el 2013. Nascut a Granada el 1937, Giménez va rebre aquest guardó en reconeixement a la seva trajectòria en defensa de la justícia social i de millora del seu barri de La Maurina. Una tasca que va realitzar al llarg de la seva vida des dels sectors del moviment veïnal, sindical i polític. Giménez va ser una persona molt vital i implicada amb el barri , especialment en la lluita antifranquista. Va ser dirigent del PSUC, president de l’AAVV de La Maurina i dirigent a CCOO .Farem un petit viatge per la Maurina, us explicaré la seva historia .

El record de Apolo Giménez estarà present en tot moment amb nosaltres.

1- Introducció

Carretera d´Olesa – Avinguda de l´Àngel Sallent

A principis del segle XX, en l’època d’expansió de la Terrassa industrial el paisatge va començar a fer la transició del món rural a la vida urbana. Es va començar a dibuixar l’urbanisme d’una Terrassa ideal per al futur, que contemplava l’ampliació cap a l’oest de barri de Can Aurell amb un eix nord-sud que era l’actual Avinguda de l’Àngel Sallent, mai completada segons el seu disseny original.

I així és com ha mitjans del segle XX comença a prendre forma a l’oest de Terrassa, en un paisatge de turons i torrents, de forts desnivells, el que aleshores és coneixia com una “barriada”.

Les primeres cases eren d’autoconstrucció, autèntiques barraques en molts casos, que van anar ocupant espais en el qual anys després serien els carrers Calderón de la Barca, Mallorca, Orà i Duc de Gandia. Els serveis eren inexistents: les aigües negres baixaven pels torrents a cel obert, no hi havia aigua corrent, ni electricitat. Els mateixos veïns van construir el primer col-lector a pic i pala. És aquesta la zona, que seria coneguda popularment com “el barri de les llaunes”, el primer nucli urbà de el qual anys més tard seria la Maurina. Primer, als anys 40, a la zona dels carrers de Calderón de la Barca i Mallorca, i més tard al voltant del carrer Núria i en els anys 60 amb els pisos de la Vitasa.
D’aqui una estona alli estarem.

2 – Mercadillo Gran Via

Carrer de Soria

Veiem un mercat abandonat , un mercat que hauria d’haver estat important en el creixement del barri , ara jo no queda res.

Els terrenys situats aquí al voltant amb l’avinguda Angel Sallent van tenir un altre destí: es van reservar per a operacions immobiliàries més ambicioses en la Terrassa del “desarrollismo” i de l’especulació urbanística.
No com els de aquesta altra banda.

Ens en anem caminant per la Ronda Ponent a la banda de la riera cap amunt.

3 – Apolo Giménez ( I )

Ronda Ponent – Plaçeta del carrer Núria

Nascut el 7 d’agost de 1937, ha estat un històric sindicalista de el sector del metall i del Vallès Occidental, treballador i dirigent de CCOO a l’antiga Lucas-CAV Condiesel (posteriorment Delphi Diesel Systems), i referent sindical i polític (militant del Partit socialista Unificat de Catalunya-PSUC des de 1955) per a moltes persones.

Lluitador incansable contra la repressió franquista, va ser acomiadat durant més d’un any en Condiesel, juntament amb altres companys, per defensar unes condicions de treball dignes. En aquells anys li deien “el noi de la bicicleta”, ja que repartia octavetes il-legals amb la seva bicicleta durant l’època franquista.

També va estar molt vinculat a el moviment associatiu de Terrassa (va ser president de l’Associació de Veïns de La Maurina entre 1968 i 1999), i va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa de l’any 2013.La Unió Intercomarcal de CCOO del Vallès Occidental va aprovar que es posaria el nom del Apolo Giménez a l’Escola Sindical de la Unió, un anunci que ell va rebre amb molta satisfacció .

Pugem caminant pel carrer Núria direcció nord. A la cantonada amb el carrer de l´Infant Martí hi ha la Biblioteca del Barri.

4 – El veins

Plaça de l´Assemblea de Catalunya

Els veïns es van agrupar en moviments associatius per falta d’infraestructures. Aquests estaven prohibits en època franquista, però aquí van tenir el suport dels Salesians (que en parlarem d’aqui una estona ).

A base de manifestacions i talls de trànsit a la carretera d’Olesa es van aconseguir algunes millores com l’asfaltat d’alguns carrers i l’enllumenat.

Els veïns eren de les dues Maurinas, separades entre si per la riera.

A finals dels anys setanta es va construir el primer pont i així les dues parts de veïns s’unirien com Associació de Veïns de La Maurina.

A partir de l’entrada d’un Ajuntament democràtic es faciliten les coses a l’igual que en altres barris de Terrassa : asfaltat de carrers, millora i creació de serveis, un nou pont sobre la riera ..etc

L’any 1992 s’inaugurava el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany que tenim aquí davant , on té la seu l’Associació De Veïns de la Maurina.

Xemeneia de la Bòbila Almirall

La xemeneia va ser inaugurada durant la segona meitat de l’any 1956 per eliminar els fums de la combustió de carbó per coure maons.

La xemeneia és una de les imatges icòniques de la Terrassa Industrial de la segona meitat del Segle XX, i és de les mes altes mai aixecades ( 63 mt).

La construcció de maó de forma troncocònica que va minvant a mesura que puja , hi destaca l’escala helicoïdal que l’envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de més amunt s’hi accedeix per una escala de ferro vertical.

Avui dia, és la xemeneia amb escala de cargol més gran del món.

Sortim per el carrer d´Antoninus Pius dirección oest buscant el carrer Valencia per sortir al carrer d´Atenes en direcció a la riera.

5 – Construint barri

Final del carrer d´Atenes – Ronda de Ponent i el pont

El barri va néixer amb un marcat desequilibri entre la part nord, més feble, i la sud, més dinàmica, però es va dotar de serveis i equipaments que han deixat una forta empremta en la memòria popular com l’arribada dels Salesians (1956) i la inauguració de l’escola pública Germans Amat (1962) perquè significava l’accés a l’escola per a moltes generacions de nens. L’any 1962 la Maurina va patir les conseqüències de les inundacions, que van acabar de transformar el paisatge de torrents i turons.

La construcció del Transvasament de la Riera del Palau, per desviar el torrent que desembocava a la Rambla d’Ègara, va dividir en dos el territori: la Maurina i el Roc Blanc, nascut als anys 1980 a partir del suburbi de les “Illes Perdudes” i de l’antic abocador “ femer del Fava”, a la carretera d’Olesa.

Aquest paisatge de torrents i barrancs, de cases i carrers que van anar ocupant tots els espais disponibles, d’oliveres i cultius que van anar desapareixent, seria l’embrió de el qual es llaura el barri de la Maurina.

Passem el pont sobre la riera per anar a l’altre costat.

6 – Salesians i Parròquia Maria Auxiliadora

Carrer de Maria Auxiliadora cantonada carrer de Sicilia

Els Salesians van ser una part molt important en l’ajuda a la gent del barri.

El Setembre de l’any 1957 el salesià Dom Ròmul Piñol, amb el seu germà Cèsar Piñol i la mare Teresa Aresté, es van instal-lar, amb molta precarietat de mitjans de tota mena, a La Maurina, que era un Barri que ja s’estava formant als afores de Terrassa, d’immigració, molt pobre, de barraques, sense serveis ni infrastructures.

Havia de començar una presència educativa, d’església i salesiana, concretament una Escola Professional, demanada insistentment per Antics Alumnes dels Salesians de Sarrià que eren industrials de Terrassa, per altres persones amb inquietuds socials i, per entitats, com la Federació de Cristians de Catalunya.

Van posar la seva vivenda en una casa petita, amb una era al davant, vora la riera amb una filera de pollancres i un pou al costat. Estava situada on ara hi ha els tallers d’electricitat.

Va començar aixecant el cos d’edifici que encara existeix i que va des de la porta que hi ha enfront del carrer Sant Lluis fins l’actual recepció de l’escola, i un altre edifici més baix i perpendicular al primer, que és encara el taller de mecànica.

Els alumnes del taller de mecànica eren els aprenents de diferents indústries, que per iniciativa de la «AEG» els van agrupar perquè aprenguessin aquest ofici als Salesians, ja que cada industrial només tenia dos o tres Aprenents i no podien ensenyar-losbé. De fet, la «AEG» era qui tenia més Aprenents. Els Salesians es van decidir per la mecànica perquè no els permetien posar ensenyament del ram tèxtil.

Mentrestant, i vivint encara en la caseta, van patir el desastre de la rierada del Setembre de l’any 1962. Fugint per una finestra i unes escaletes que comunicaven al taller de mecànica es van poder escapar de la mort, però ho van perdre tot.

El 1962 la Inspectoria Provincial Salesiana va acceptar que l’obra de Terrassa fos també Parròquia, i el dia 11 de Setembre de 1962 va ésser erigida canònicament com a «Parròquia Maria Auxiliadora», territorialment filla de la Parròquia de la Sagrada Família. No va començar les activitats pastorals fins el 1964. L’església no estava encara construïda i es feia servir una sala gran en els baixos de l’edifici ja aixecat.

L’associació de devots de Maria Auxiliadora és una associació pública de fidels que amb l’esperit de Don Bosco promou la devoció peculiar mariana com a instrument d’evangelització i de promoció de les masses populars i de la joventut necessitada.

7 – Apolo Giménez (II)

Ronda de Ponent cantonada carrer de Dom Bosco – tocant a la riera

Recordem de nou a Apolo Giménez.

Va morir a finals del mes de març del 2017 .Apolo no s’entén sense La Maurina i La Maurina no s’entén sense Apolo. L’evolució i dignificació d’un barri de gent humil i treballadora s’explica gràcies al seu compromís, a la seva dedicació, al seu lideratge i al seu afany. Perquè quan se li ficava alguna cosa al cap , no hi havia qui el parés! Quina capacitat per fer possible l’impossible però sempre de manera col-lectiva, sense buscar protagonismes, sumant i unint persones i esforços per millorar el nostre entorn. La urbanització de l’Avinguda Angel Sallent, el primer enllumenat del barri, el primer clavegueram, els primers semàfors i passos zebra, els primers equipaments es van aconseguir quan ell es va posar al capdavant de l’Associació de Veïns i Veïnes en els últims anys del franquisme. El barri va millorar gràcies a la seva empenta i a la d’altres veïns i veïnes que també van creure necessari lluitar i dedicar el seu temps i el seu esforç.

Tornem a passar per l’altre pont de més amunt cap a l’altra banda per poder pujar caminant per la Ronda de Ponent direcció nord.

8 – Apolo Giménez ( III)

Carrer de Franc Comtat cantonada Ronda de Ponent

“Mi vida con tres nombres (Apolo Giménez García) Una vida de lucha por las libertades “.

Apolo Giménez que en la clandestinitat també va fer servir els noms d’Eduardo i Cayetano .

Apolo Giménez va deixar enllestida, abans de morir, la seva autobiografia que convida a viatjar pels seus records, pels bons i pels no tan bons, rememorant moments i situacions que formen part ja de la història de Terrassa.

Des de feia temps Apolo Giménez escrivia el relat de la seva vida. Molts li havíem demanat que ho fes entenent que era una vida que valia la pena conèixer, des de la difícil infantesa a la seva Baza natal marcada per les conseqüències d’una cruel guerra fins els dies tranquils de la jubilació, a Terrassa, envoltat de la família, d’homenatges i reconeixements, passant per molts anys de lluites intentant, i molts cops aconseguint, millorar les condicions de vida i treball de molta gent.

És un llibre amb el qual podreu recórrer els camins d’una vida intensa i a la vegada part de la vida de la ciutat de Terrassa. Malauradament, Apolo no ha pogut veure editada la seva autobiografia. Un 28 de març de 2017, mentre treballava al seu hort, el seu cor va deixar de bategar.

Ell llibre acaba amb una reafirmació d’Apolo en les seves idees de sempre, aquelles que, segons explica, tenia quan fa més de 60 anys es va comprometre amb el PSUC, en el qual militarà sempre. Idees que es resumeixen en la frase que deixa escrita al final: «sigo creyendo en aquella utopia que afirma que «de cada cual según su capacidad, a cada cual según sus necesidades». En aquest sentit reprodueix tot seguit la frase que l’escriptor Josep Roth tan encertadament va deixar escrita: «La alegria de haber luchado por una gran idea sigue determinando nuestra conducta mucho después de que la duda nos haya vuelto más lúcidos, conscientes y un poco desesperanzados.» Apolo, però, no va perdre mai del tot l’esperança en aconseguir un món nou, un món de pa i roses per a tothom.

9 – Carrers que eren rieres

Carrer de Franc Comtat cantonada carrer de Velazquez

La Maurina era un barri farcit de torrents , carrers sense asfaltar i manca de serveis .Avui allò ja és historia.

Les fotos son dels anys 50 .

** Us ensenyo 2 fotografies antigues: Una del carrer Franc Comtat que és on som ara mateix i l’altra del carrer de Felip II. Fotografies de AMAT : Carles Duran

10 – Un vial que uneix la Plaça de la Maurina amb el carrer de Velázquez .

Maig de 2012. La Taula d’Infants i Joves del barri va escollir el nom de Passatge de Les Menines per a aquest passatge que uneix la plaça de la Maurina i el carrer de Velázquez. L’elecció es va traslladar a la Comissió del Nomeclàtor, que és l’òrgan encarregat de posar i canviar els noms dels carrers i places de la ciutat.

Un total de 22 alumnes de cinquè i sisè de primària i de primer i segon de ESO de les escoles Germans Amat, Salesians, Maria Auxiliadora i dels instituts Nicolau Copèrnic i Les Aymerigues van participar en la constitució d’aquest òrgan consultiu format per representants de les escoles i instituts del districte.

La Taula va escollir el nom de Passatge de Les Menines en referència al famós quadre per la proximitat del carrer de Velázquez, autor de l’obra, i perquè el quadre mostra una escena de nenes jugant, i la plaça de La Maurina és també un espai d’oci per als infants de barri.

Va ser una iniciativa del Patronat Municipal d’Educació i el Pla de Barris de la Maurina coordinat pel professor de didàctica de les Ciències Socials de la UAB, Antoni Santisteban. Un projecte que pretén desenvolupar els coneixements i competències relacionades amb la participació democràtica, donar als joves eines per incidir en la transformació del barri i fomentar la reflexió i la cooperació.

11 – Punt final

Plaça de La Maurina

Aquest és el punt final d’aquesta ruta cultural en record de Apolo Giménez i de La Maurina.

Podriem veure moltes més coses del barri i de la vida del Apolo, però no tenim temps per mes i personalment el tinc que limitar.

Apolo Giménez:

Mai vas dubtar a trucar a les portes necessàries per a demanar tot el que creies just i necessari pel teu barri, amb un somriure que mai et va faltar però amb contundència quan calia. Perquè has estat un LLUITADOR amb majúscules. I això és el que ens has ensenyat a tots , que les coses no cauen del cel, que cal lluitar-les i no defallir.

Per la gent del barri va ser molt més que un mestre de la vida, va ser com un segon pare, un amic incondicional, un exemple a qui admirar sempre. Perquè sempre havia tingut una manera molt especial de connectar amb la gent jove. Potser perquè malgrat s´anava fent gran d’edat, el seu tarannà, la seva energia i la seva vitalitat continuava sent la mateixa d’aquell jovenet que va arribar a Terrassa als anys 50.

Vaig tenir el plaer de conèixer’te a través d’alguna de les meves caminades diàries i gràcies a una persona amiga del barri.

Vam parlar dues o tres vegades i recordo que haviem tingut unes converses molt llargues, molt interessants i humanes , no ho oblidaré mai.

La teva presència romandrà per sempre a La Maurina perquè les BONES PERSONES com tu no se’n van mai perquè cada carrer té impregnat el teu somriure, la teva força i la teva empenta.

Sempre et recordaré amic.

Text: Ferran Peña

Fotografies: Llorenç Pomar

Comparteix