100 anys de El Gabinet del Dr. Caligari

ELS 100 ANYS DE “EL GABINET DEL DR. CALIGARI”. L’EXPRESSIONISME ALEMANY

L’expressionisme, més que una escola, és una actitud estètica que si la rastregem ens porta a l’art aborigen com en les màscares polinèsies que tenen trets contrafets recordant un mon sobrenatural o les aus amenaçadores de bec llarg que surten dels tòtems en el parc de Vancouver.

Encara no se’n parlava a Alemanya quan els genis torturats de Goya i de Van Gogh aportaven a la pintura europea la materialització del drama interior a través de formes i colors.

L’expressionisme va arrelar a Alemanya com a repte i resposta a l’impressionisme pictòric i el naturalisme literari. Fent d’alternativa de la fidelitat del mon real percebut pels sentits promou l’interpretació afectiva i subjectiva de la mateixa realitat distorsionant les formes i els colors. Les experiències en aquest sentit s’inicien cap el 1910 a càrrec d’alguns pintors del centre europeu com Klein, Munch, Kokoschka, Kubin o Nolde, que impregnen el teatre, la poesia, la música, les arts decoratives i finalment impregnen el cinema amb la pelicula “El gavinet del Dr. Caligari” en el 1919 de la ma de Robert Wiene.

Tot trencament estètic té uns antecedents. Podem considerar precursores les cintes “L’estudiant de Praga” del 1913 de Paul Wegener i del danès Stellan Rye, un drama d’un estudiant que per amor vent la seva imatge reflexada en els miralls, i “El Golem” en 1914 també del Paul Wegener basat en l’antiga llegenda jueva sobre un humanoide de fang que el rabí li dona vida amb una fórmula màgica. Es el territori de la fantasia desbordada, en contraposició al realisme naturalista que es vol imposar desprès de Méliès. Hi ha certa connexió amb les llegendes del Romanticisme alemany del segle XVIII. El Romanticisme, i la seva visió filosòfica l’idealisme, està present en la cultura activa alemanya, i en aquest context apareix Caligari.

L’argument de “El gabinet del Dr. Caligari”va ser imaginat pel poeta txec Hans Janowitz i l’austriac Mayer, inspirat en el cas de criminalitat sexual a Hamburg. El guió original narrava esgarrifosos crims que perpetrava el mèdium Cesare sota les ordres hipnòtiques del malvat Dr. Caligari que voltava per les fires de diferents ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul.

Hi havia certa intencionalitat velada del guionista per denunciar, a manera de paràbola, la criminal actuació de l’Estat alemany, que va utilitzar els seus súbdits durant la guerra tot fent un paral·lelisme amb el Dr. Caligari amb el seu subordinat Cesare.

La inclusió de diverses innovacions revolucionàries a càrrec de decoradors i figurinistes impulsors de l’estètica expressionista es posen de manifest en una estridència escenogràfica a base de finestres punxegudes, xemeneies tortes i elements cubistes amb un sentit que va mes enllà del plantejament estètic per crear una atmosfera inquietant i amenaçadora amb trets dramàtics i psicològics.

Imaginem amb els ulls d’aquells espectadors de fa 100 anys bombardejats per aquestes imatges plenes d’audàcia i delectem-nos amb la seva visualització

Josep Maria Sans